Asiento
Un Asiento (del verb castellà sentar, sentar-se, a del Llatí sedentare) era un tractat o un acord de pau pel qual un conjunt de comerciants rebia el monopoli sobre una ruta comercial o producte.
Un exemple d'acord internacional va ser el Asiento de Negros, un monopoli sobre la caça d'esclaus d'Àfrica i la Amèrica hispana i que es va atorgar a Anglaterra en acabar la Guerra de Successió Espanyola (1713) com a compensació per la victòria del candidat francès Felip V d'Espanya. Amb aquest tractat es fixava que, anualment, Anglaterra tenia el dret de traficar amb 4800 esclaus de color, tot això, durant un període de trenta anys.,[1] apart del Vaixell permès, també concedit en el Tractat d'Utrecht.
En molts casos de manera intranacional un asiento en forma de finançament en el cas d'economies d'escala donava com a fruit una companyia privilegiada (del italià Compagnia), que era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'Estat mitjançant un privilegi especial, que encara que no sempre esdevenia un monopoli total, si establia en la majoria un monopoli natural a mans de l'Estat. La seva existència es remunta al segle XIV a Itàlia, destacant la Companyia Britànica de les Índies Orientals, la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals o la Casa de Contractació a Sevilla.