Asplenium azomanes
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Asplenium azomanes és una falguera d'origen híbrid de la família Aspleniaceae. Fou trobada per primera vegada a la Vall de Sóller a la Serra de Tramuntana de l'illa de Mallorca i descrita al mateix temps per botànics espanyols i alemanys.[1] Aquests darrers li donaren el nom d'Asplenium trichomanes ssp. coriaceifolium. Les seves frondes són coriàcies com de plàstic i el raquis és molt gruixat, de color granat obscur i brillant. Una característica típica d'aquesta falguera és l'existència d'una petita aurícula a la base de les pinnes mitjanes i inferiors dirigida cap a l'àpex de la làmina amb un o dos sorus al revers. Esporulació d'octubre a març.
Hàbitat
Viu entre les pedres de les parets de les marjades i a les encletxes de roques calcàries orientades cap al Nord i Nord-oest. Depenent del grau d'exposició al sol, el seu fenotipus canvia molt, fent-se més coriaci si rep més llum solar. Durant el mesos més secs de l'estiu entra en estivació, deshidratant-se les seves frondes, arribant a semblar mort. Amb les primeres pluges de la tardor les frondes seques es rehidraten i reverdeixen ràpidament.
Distribució
La seva població es troba repartida per tres localitats separades pel Mar Mediterrani: les Illes Balears (Mallorca, Eivissa i Formentera), el sud de la península Ibèrica (Albacete, Jaén, Màlaga, Cadis, Murcia i Almeria a Espanya i Faro a Portugal) i el nord del Marroc (Serralada del Rif i muntanyes de Beni Snassen).
Híbrids
- Asplenium x tubalense (Asplenium trichomanes nothosubsp. barreraense): híbrid alotetraploide fruit de l'encreuament entre Asplenium azomanes i Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
- Asplenium trichomanes nothosubsp. malacitense: híbrid hexaploide entre Asplenium azomanes i Asplenium trichomanes ssp. inexpectans.
Vegeu també
Referències
- ↑ Alomar, Guillem. Les falgueres de les Balears. Edicions Documenta Balear S.L., 2003. ISBN 8495694417.
Bibliografia
- Alomar, Guillem. Les falgueres de les Balears. Edicions Documenta Balear S.L., 2003. ISBN 8495694417.
Enllaços externs
