Associació Popular Regionalista
Associació Popular Regionalista (APC) fou una entitat nacionalista catalana fundada el 1895[1] per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofré, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera, joves estudiants i llicenciats seguidors de Joan Josep Permanyer i Ayats, Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà. Inicialment fou considerada com la branca jovenil del sector més ortodox de la Unió Catalanista i rèplica al Centre Escolar Catalanista.[1] Editaren el diari Lo Regionalista.[2]
Representaren la radicalització del moviment catalanista, però eren totalment contraris a participar en política i se centraren en el terreny doctrinal. Alhora, eren conservadors, força elitistes i es mantingueren al marge de la qüestió social. Aquest fet provocaria la marxa del seu cap Lluís Marsans i Sola el 1907, i aleshores es va dissoldre.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Duràn Solà, Lluís. Breu història del catalanisme, I: Del segle XIX a la Dictadura de Primo de Rivera. L'Abadia de Montserrat, 2009, p.41. ISBN 8498831741.
- ↑ Anguera, Pere. L'Onze de setembre: Història de la Diada (1886-1938) (en anglès). L'Abadia de Montserrat, 2008, p.42. ISBN 8498830168.
Bibliografia
- Jordi Llorens i Vila La Unió Catalanista (1891-1904) (1991) Rafael Dalmau (Editor), Barcelona
- Jaume Colomer La temptativa separatista a Catalunya. Els origens (1895-1917) (1895) Editorial Columna Assaig, Barcelona