Assumpta Serna
  | ||
|---|---|---|
 Assumpta Serna als III Premis Gaudí (2011) |
||
| Nom real: | María Asunción Rodés Serna | |
| Naixença: | 16 de setembre de 1957 Barcelona | |
| Nacionalitat: |  Catalunya
| |
| Cònjuge/s: | Carlos Tristancho (1982 - 1985) Scott Cleverdon (1993 - present) | |
| Pàgina sobre Assumpta Serna a IMDb | ||
Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna (Barcelona , 16 de setembre del 1957), és actriu i professora d'interpretació.
Biografia
Estudià tres anys de Dret i es llicencià en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1976). Comença la seva carrera en el teatre, en companyies independents i, posteriorment, en la companyia Dagoll Dagom. Debutà professionalment amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga, en el Grec-78. També actuà a Antaviana (1978). Ha participat en pel·lícules de diversos països, com L'orgia (primera pel·lícula, 1978), Matador, Yo, la peor de todas fent de la religiosa mexicana Juana Inés de la Cruz, Nostradamus, The Craft, Orquídia salvatge, en diversos episodis de la sèrie d'aventures per a la televisió Sharpe i Henry VIII, documental per a la BBC. Recentment (2006) ha aparegut a la sèrie de televisió Aquí no hay quien viva. També ha escrit dos llibres sobre tècniques d'interpretació, El trabajo del actor en el cine, publicat en castellà i en portuguès, i Monólogos en V.O., i ha estat presidenta de la AISGE, (Actores e Intérpretes - Sociedad de Gestión de España). Juntament amb Scott Cleverdon ha dut a terme diversos tallers d'interpretació i direcció cinematogràfica. Des del 2000 tenen una escola de formació cinematogràfica, First Team, amb seu a Madrid.
És autora d'un guió cinematogràfic inèdit, Boris I, rei d'Andorra, i el 2002 va escriure i dirigir un curt-metratge El silencio de la voz.
Parla anglès, català, castellà, francès, italià i portuguès.
Filmografia selecta
- L'orgia (1978), de Francesc Bellmunt
- Salut i força al canut (1979), de Francesc Bellmunt
- El crimen de Cuenca (1980), de Pilar Miró
- Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980), de Pedro Almodóvar
- Patrimonio Nacional (1981), de Luis García Berlanga
- Vecinos (1981), d'Alberto Bermejo
- Dulces horas (1982), de Carlos Saura
- La revolta dels ocells (1982), de Josep Lluís Comeron
- Coto de caza (1983), de Jordi Grau
- El jardín secreto (1984), de Carlos Suárez
- Matador (1986), de Pedro Almodóvar
- Crónica sentimental en rojo (1986), de Francesc Rovira i Beleta
- Lola (1986), de Bigas Luna
- La veritat oculta (1987), de Carles Benpar
- Qui t'estima, Babel (1988), d'Ignasi P. Ferré
- Falcon Crest (1989), participació en diversos episodis d'aquesta sèrie televisiva
- Orquídia salvatge (Wild Orchid, 1990), de Zalman King
- Yo, la peor de todas (1990), de María Luisa Bemberg
- L'home de neó (1991), d'Albert Abril
- Havanera 1820 (1992), d'Antoni Verdaguer
- El maestro de esgrima (1992), de Pedro Olea
- Nostradamus (1994), de Roger Christian
- Chain of Desire (1993)
- Les cent et une nuits de Simon Cinéma (1995), d'Agnés Varda
- Tot verí (1996), de Xavier Ribera
- Subjúdice (1998), de Josep Maria Forn
- Germanes de sang (2001), telefilm de Jesús Garay
- Henry VIII (2003), telefilm de Pete Travis
- Aquí no hay quien viva (2005-2006), aparició en tretze episodis d'aquesta sèrie de televisió
Bibliografia
- Assumpta Serna El trabajo del actor de cine Madrid: Cátedra, 1999
- O trabalho do actor de cinema Portugal: Cine-Clube de Avanca, 1999
- Assumpta Serna Monólogos en v.o.: para chicos y chicas, hombres y mujeres Madrid: La Avispa, 2001
- Núria Vidal, entrevistadora Assumpta Serna Barcelona: Icaria, 1993