Atemptat de l'Hipercor
| Atemptat de l'Hipercor | |
|---|---|
L'Avinguda Meridiana, l'any 2007. | |
| Lloc | Barcelona |
| Objectiu | Hipercor de l'Avinguda Meridiana |
| Data | 19 de juny de 1987 16:12h (UTC+2) |
| Tipus d'atac | Cotxe bomba |
| Morts | 21 |
| Ferits | 38 |
| Perpetradors | ETA |
L'atemptat de l'Hipercor fou l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, el qual va provocar la mort de 21[1] persones i 38 ferits.[2]
Els fets
L'atemptat va consistir en l'explosió d'un cotxe bomba en el segon soterrani del centre comercial. El cotxe, un Ford Escort robat, contenia entre 20 i 25 kg d'amonal[3], 100 litres de gasolina,[4] escames de sabó i cola adhesiva [5][6] i tenia un temporitzador.
Membres de l'organització armada van fer dues trucades a les tres de la tarda avisant de l'atemptat: una a la Guàrdia Urbana i l'altra al diari Avui. Digueren que l'atemptat seria entre les 16:30h i les 16:40h. Al no trobar-hi res després d'una inspecció ocular, la policia ho va considerar una falsa alarma.
A les 16:12 h de la tarda va explotar el cotxe[2], que creà una bola de foc que arribà a la secció d'alimentació del centre, on es va produir la majoria de les víctimes.
L'atemptat realitzat la tarda d'un divendres a les portes de l'estiu al costat d'una artèria circulatòria de Barcelona causà un col·lapse circulatori en plena operació sortida. La columna de fum era visible des de diferents punts de la ciutat.
Aquell diumenge el rei Joan Carles I visità la Ciutat Comtal per a donar el condol als familiars de les víctimes.[3]
Autoria
Els autor materials de l'acció armada van ser Rafael Caride Simón i Santiago Arrospide, àlies Santi Potros, membres del Comando Barcelona. El responsable intel·lectual va ser considerat el col·lectiu dirigent de la banda Artapalo, representant una de les seves èpoques més sanguinàries i de gran activitat. Així com l'atemptat amb més víctimes de la història d'assassinats de la banda armada.
Condemnes
Els acusats van ser condemnats a 790 anys i 7 mesos de presó a Caride Simón i Santi Potros. Al primer li fou imposta la condemna per executar l'atemptat, mentre que al segon, per ordenar-lo. L'Audiència Nacional va condemnar als autors a pagar 150.000 euros als familiars de cadascun dels morts i entre 300 i 90.000 als ferits.
També es va condemnar Domingo Troitiño i Josefina Ernaga.
A més a més, l'Estat Espanyol va ser condemnat com a responsable civil subsidiari per l'actuació de les forces de seguretat. El fet que aquesta demanda prosperés revertí en què s'indemnitzés a dotze dels treze demandants.
Referències
- ↑ http://politica.elpais.com/especiales/2011/victimas-eta/
- ↑ 2,0 2,1 «ETA asesina a quince personas, entre ellas mujeres y niños en el atentado más sangriento de su historia» (en castellà). La Vanguardia. Grupo Godó, 20-06-1987. [Consulta: 18 juliol 2009].
- ↑ 3,0 3,1 «El Rey expresa en Barcelona su pesar y su repulsa “por un acto tan tremendo y de tanta barbarie"» (en castellà). La Vanguardia. Grupo Godó, 21-06-1987. [Consulta: 18 juliol 2009].
- ↑ «Hoy se cumplen 22 años del atentado de Hipercor» (en castellà). ABC, 19-06-2009. [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ «Es compleixen 19 anys de l'atemptat d'Hipercor». LaMalla.net, 2006. [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ «Es compleixen 20 anys de l'atemptat d'ETA al supermercat Hipercor». Anuaris.cat, 19-06-2007. [Consulta: 1r octubre 2009].
Enllaços externs
- Un coche bomba en los pilares de ETA El Pais 15-06-2012 (castellà)
{{#coordinates:41 | 25 | 41 | N | 2 | 11 | 08 | E | region:ES_source:kolossus-eswiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat