Ateneu Mercantil de València

Fitxer:L'ateneu de València, 2006.JPG

Edifici de l'Ateneu Mercantil, a la Plaça de l'Ajuntament de València.

L'Ateneu Mercantil de València és una institució cultural valenciana fundada el 1879 per Estanislao García Monfort i altres deixebles d'Eduardo Pérez Pujol, amb la finalitat d' atendre les necessitats culturals i de formació, en la seva professió, dels empleats del comerç de la ciutat de València.^[1]

Història

Amb el temps esdevingué una de les associacions no política més important de la burgesia mercantil valenciana. Fou impulsora de les primeres escoles de comerç, va patrocinar la creació de la Cambra de Comerç de València, del cos de corredors de comerç i les borses de valors. El seu president Tomás Trénor Palavicino fou un dels organitzadors de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.^[2]^[3] Poc després fou president Adolf Beltran i Ibáñez, un dels caps del Partit d'Unió Republicana Autonomista, que dominava l'alcaldia de València.

Durant el període de la guerra civil espanyola va dur el nom d'Ateneu Popular Valencià, i restà a les mans del sector addicte a la Segona República Espanyola.^[4] Fou prohibit del 1939 al 1950, fins que reprendre les seves activitats. El 1960 va rebre la medalla de la ciutat de València i el 1970 fou declarat Entitat d'Utilitat Pública. El seu actual president és José Manuel Botella Crespo i compta amb prop de 3.000 socis.

Seu

La seu de l'Ateneu és a la plaça de l'Ajuntament, construït entre 1935 i 1941, és un gran edifici de huit plantes de llenguatge casticista. Ací es troba la biblioteca, que conté més de 52.000 volums i una hemeroteca amb capçaleres de diaris des de 1790. Posseeix també una bona pinacoteca entre els fons es troben les pintures procedents de la casa que va ser del fotògraf Antonio García Peris, sogre de Joaquim Sorolla i Bastida, realitzades pel pintor Antonio Cortina Farinós (:w:es).