Club Esportiu Atlètic Balears
| Nom complet | Club Esportiu Atlètic Balears SAE | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Àlies | Balearicos, Atlètics | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Fundació | 27 de maig de 1942 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estadi | Estadi Balear Via de cintura, s/n  Palma (Mallorca)  Illes Balears, Espanya (18.000 espectadors) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Socis | 2.000 (aprox.) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Penyes | 16 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| President |  Fernando Crespí
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entrenador | Francesc "Txitxi" Soler
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | Segona Divisió B, Grup 3 (11è la temporada 2012-13) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Web oficial | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Club Esportiu Atlètic Balears (en castellà i oficialment Club Deportivo Atlético Baleares) és un club de futbol de Palma (Mallorca, Illes Balears, Espanya). Va ser fundat de manera oficial l'any 1942, però els seus orígens es remunten fins l'any 1920, gràcies a la fusió de diversos clubs que varen precedir-lo (veure més avall). Juga a la Segona Divisió B, Grup 3, de la Lliga espanyola de futbol (tercera categoria del futbol espanyol).
Tradicionalment ha estat vinculat a les classes treballadores de la ciutat i des dels anys 20 ha estat el màxim rival del RCD Mallorca a escala regional.
El 5 de maig del 2011 una assemblea extraordinària de socis aprovà la conversió del Club en Societat anònima esportiva amb una amplíssima majoria de vots. Aquest procés va culminar el 27 de setembre del 2012 amb la celebració de la primera Junta General d'Accionistes i l'elecció del primer consell d'administració.
Fitxa tècnica del club
- Nom: Club Esportiu Atlètic Balears, SAE
- CIF: G-07436785
- Seu social: Estadi Balear. Via de cintura, s/n. 07008 Palma (Mallorca, Illes Balears, Espanya)
- Plana web: http://www.cdatleticobaleares.com/
- Correu electrònic: info@cdatleticobaleares.com i atleticbalears@gmail.com
- Telèfon: (+34) 971 277 553
- Fax: (+34) 971 246 199
- Mòbil: (+34) 616 793 478
- Horari d'oficines: de dilluns a divendres, de 17.30 a 20.30 hores; dissabtes, de 10.30 a 13.30 hores
- Proveïdor esportiu: Joma
- Patrocinadors: Air Europa i Porto Pi Centre Comercial
- Socis: 2.000 (aprox.)
Història
El Mecànic Futbol Club (ca. 1920)
El precedent més llunyà del club és el Mecànic Futbol Club (originalment dit Mecánico Football Club). El club va esser fundat a Palma devers 1920 pels treballadors metal·lúrgics de la companyia Isleña Marítima (actual Trasmediterránea),[1] però també hi figuraven maquinistes navals en pràctiques o estudiants d'aquesta carrera.
La seva camiseta prengué els colors de la companyia: el blanc, de les inicials de la companyia; i el blau, color de les franges que envoltaven les xemeneies dels vapors de la Isleña Marítima. A més, tots dos colors representaven alhora els colors de la mar i del cel. Els calçons eren blaus per aprofitar, degudament retallats, les granotes blaves dels treballadors de la companyia.[2]
Molt aviat el Mecànic FC va fer-se popular entre les classes treballadores de la ciutat. El local social del Club va ser-hi en el cafè Can Rasca, situat en el carrer de Sant Miquel, cantonada Oms, de la ciutat. L'equip jugava els seus partits a una esplanada del Moll de Palma, aproximadament on estaven situades les antigues oficines de la Isleña Marítima.[3][4]
El club participava a les competicions habituals d'aquells anys, presidides per l'amateurisme i la improvisació.[5]
El Mallorca Futbol Club (ca. 1920)
El segon precedent més llunyà del club actual és el Mallorca Futbol Club (originalment anomenat Mallorca Football Club).
Va ser fundat a Palma devers 1920. Encara se sap molt poc dels seus orígens, però sí sabem que tant els seus jugadors com la seva afició provenien de les classes obreres de la ciutat.
Malgrat el seu nom, no té res a veure amb l'actual Reial Mallorca. Tot i coincidir totes dues entitats en el temps (el club mallorquinista nasqué l'any 1916), mai no hagué cap confusió de noms perquè el club actual llavors es deia Reial Societat Alfons XIII Futbol Club.
El seu local social estava situat al cafè Can Meca, situat al carrer Arxiduc Lluís Salvador cantonada Avingudes.[4]
El club jugava els seus partits a un solar anomenat sa Síquia Reial, terreny de joc situat entre les Avingudes (avinguda Comte de Sallent) i el carrer Blanquerna de la ciutat.[3][6]
El Balear Futbol Club (ca. 1920-1922)
Un tercer precedent del club actual és el Balear Futbol Club (originalment anomenat Balear Football Club). Tampoc sabem gaire d'aquest club, que com tots els de l'època tenia una estructura molt senzilla i amateur.
Gran part del que sabem es fonamenta en el moment de l'escissió del club que el va succeir, l'Athletic FC l'any 1922.[7][8]
Malgrat el seu nom no té res a veure amb el Balears FC nascut l'any 1920.
El club va tenir de soci fundador a Antoni Forteza Pinya, que era el seu president en el moment de la dissolució i alhora l'impulsor del club escindit.[9]
El Balear FC hauria desaparescut per culpa d'aquesta secessió, o ja es trobaria pràcticament dissolt. En qualsevol cas, els escindits del club tenien en ment crear un nou club amb més mitjans i una estructura esportiva més estable.
El Balears Futbol Club (1920-1942)
El Mallorca FC fou expulsat a començaments de 1920 del seu local social i va establir-se al mateix local que el Mecànic FC. Degut a la seva extracció social comuna, aviat hagué sintonia entre tots dos clubs.[4] Al poc temps, decidiren unir les seves forces per formar un club més potent.
Així fou com el 14 de novembre de 1920 es va fer oficial la fusió del Mecànic FC i el Mallorca FC amb el nom de Balears Futbol Club (originalment dit Baleares Football Club). El nom del club fou acceptat unànimement pels assistents a l'assemblea fundacional al considerar-lo més regional i representatiu.[10]
El primer president del Balears FC fou Bartomeu Llabrés Albertí i la seu del nou club va continuar essent el cafè Can Rasca. L'equipació fou la blanc-i-blava que fins llavors havia duit el Mecànic FC, i el terreny de joc fou el que fins aquell moment havia emprat el Mallorca FC.[6]
El Balears FC va debutar el 14 de novembre de 1920 guanyant per 0-5 en el camp del Veloç Sport Balear, llavors un dels equips més potents de les Illes.[11] Aviat va gestar-se una aferrissada rivalitat -més enllà de la vessant esportiva- amb la Reial Societat Alfons XIII Futbol Club, equip seguit i recolzat por les classes majorment benestants, en oposició a un Balears FC seguit pels estaments socials més humils. L'equip va aconseguir bons resultats, tot i que quasi sempre li tocà fer el rol d'actor secundari en ser superat pel seu etern rival bermelló o, més endavant, pel CE Constància d'Inca.
La rivalitat entre el Balears Futbol Club i el Reial Societat Alfons XIII Futbol Club s'ha mantingut fins els nostres dies amb diferents noms fins arribar als actuals Atlètic Balears i Reial Mallorca.
Pocs anys després es va construir el nou camp de Son Canals, que fou inaugurat el 24 de juliol de 1924 a la barriada del mateix nom. Estava situat a una zona aleshores parcialment urbanitzada i que comprenia aproximadament els actuals carrers Safareig, Cardenal Despuig, avinguda Reis Catòlics i Isidoro Antillón. Tenia unes dimensions de 100 x 60 metres i una capacitat de 4.000 espectadors, 1.000 asseguts i 3.000 de drets. Va jugar-se un partit inaugural contra l'Iluro Sport Club de Mataró, que guanyaren els visitants per 1-3. Al dia següent s'hi jugà un nou matx contra el Gràcia Sport Club de Barcelona, que també va ser guanyat pels visitants per 1-2.[12] Amb motiu d'aquest trasllat, la seu social va traslladar-se al cafè Triquet.
El club va participar en el Campionat de Balears, des de la seva creació la temporada 1923-24 (primer organitzat per la Federació Catalana de Futbol, i per la balear des de 1927) fins la seva supressió l'any 1940. El seu èxit més gran fou la victòria en el Campionat de Mallorca en la temporada 1927-28, malgrat perdre la final del Campionat de Balears davant la Unió Sportiva Mahón per 1-0. Des de 1940 va participar en la Primera Regional, un embrió de la futura Tercera Divisió.
L'Athletic Futbol Club (1922-1942)
L'any 1922, part dels socis del Balear FC varen fundar a Palma un nou club de futbol. Aquest fou batejat com Athletic Futbol Club (originalment dit Athletic Football Club). El nou club va tenir de president a Antoni Forteza Pinya, la seva seu social al cafè Reñidero de la plaça de s'Olivar i el terreny de joc al camp de sa Punta (situat a la confluència de les carreteres de Sóller i Valldemossa)[7][9] entre els actuals carrers Francesc Suau, Poeta Guillem Colom, Alfons el Magnànim i Joan Valls. Tenia unes dimensions de 98 x 60 metres i una capacitat de 2.800 espectadors, 1.000 asseguts i 1.800 de drets.
Els socis de l'Athletic FC varen subscriure accions de cinc duros per sufragar el naixement de la nova entitat i llogar el terreny de joc. Els seus colors foren el vermell i el verd a la camiseta amb calçons negres. Als darrers anys havien canviat les franges verdes per blanques.[9]
Poc després de la seva fundació el club va iniciar la seva singladura fent partits amistosos i altres tornejos, sense participar encara en competicions oficials del Campionat de Balears des de la temporada 1926-27 fins a la seva supressió l'any 1940. En la temporada 1928-29 ascendí a primera categoria, limitant-se gairebé sempre a mantenir la categoria, però sempre amb èxit.
La seva etapa més brillant va arribar en els seus darrers anys, quan obtingué els dos títols oficials de la temporada 1939-40: el Campionat Regional i la Lliga Mallorca, essent l'únic equip que pogué trencar l'absolut domini del CD Mallorca i del CE Constància en aquells anys. Des de 1940 va participar en la Primera Regional, un embrió de la futura Tercera Divisió, aconseguint igualment bons resultats.
Tot i els bons resultats esportius assolits als darrers anys econòmicament era un club precari, la qual cosa va precipitar la seva fusió amb el Balears FC.[8]
Naixement de l'Atlètic Balears (1942)
L'Ajuntament de Palma va aprovar l'any 1942 un pla d'urbanització de la zona on es trobava el camp de sa Punta, allà on jugava regularment l'Athletic FC. Com el club no gaudia de recursos suficients per aconseguir-ne un de nou, el club s'abocava a la desaparició. Així que, per sobreviure, va iniciar contactes amb altres clubs de la ciutat per fusionar-se.
Malgrat la precarietat econòmica del club, el seu potencial esportiu el convertien en un club amb poder negociador. Primer es va negociar amb el CD Mallorca, però després d'arribar a un preacord de fusió es varen rompre les negociacions: l'Athletic FC volia que el nou club es digués Atlético-Mallorca, mentre els mallorquinistes no volien cap canvi.[4]
Poc després el club començà els contactes amb el Balears FC, amb qui s'arribà aviat a un acord. Així nasqué el 27 de maig de 1942 el Club Deportivo Atlético Baleares, amb Pere Serra Cladera (president del Balears FC) com a primer president del Club i Francesc Riera Rigo (president de l'Athletic FC), vicepresident. L'Athletic FC acceptava assumir els colors blanc-i-blaus del Balears FC, a canvi que el seu nom figurés davant (Atlético-Baleares i no Baleares-Atlético). El camp continuaria essent el mateix del Balears FC a Son Canals.[13]
La fusió fou el remei ideal per als mals de cada club, ja que cada un va proporcionar allò que l'altre necessitava. Mentre l'Athletic FC aportava un potencial esportiu que resolgué les mancances del Balears FC, els blanc-i-blaus aportaren als atlètics la seva massa social, la seva infraestructura i la seva històrica rivalitat amb el Reial Mallorca.
El primer equip de l'Atlètic Balears estava composat per: Pericàs, Amengual, Gil, Sureda, Pont, Matas, Mulet, Homar, Brondo, Albella i Riera.[14]
Anys 40. Les primeres passes
La primera temporada completa de l'Atlètic Balears com a tal fou la 1942-43, disputant la Primera Regional. L'equip quedà segon, només pel darrera del Reial Mallorca, tot un èxit.[15]
L'any 1943 es va crear la Tercera Divisió en substitució de la la Primera Regional. La nova categoria va suposar que els equips balears juguessin contra equips de la península (catalans o valencians, o tots dos alhora). Això va suposar problemes logístics, econòmics i de desplaçament que potser frenaren el desplegament del nou club.
Durant aquells anys els resultats esportius foren mitjans, si exceptuem el tercer lloc de les temporades 1945-46 (amb una lligueta d'ascens en què l'equip no pujà per molt poc) i 1946-47.[16]
Anys 50. Anys de creixement
Després d'aconseguir classificacions força irregulars, la temporada 1950-51 el club va ser campió de Tercera Divisió. Això li donà dret a jugar una lligueta d'ascens amb altres cinc equips: Real Betis Balompié, Recreativo de Huelva, Club Polideportivo Cacereño, CD Guadalajara i Alacant Club de Futbol. L'equip va ser campió i va pujar a la Segona Divisió per primer cop en la seva història.
Aquell equip estava entrenat per Gaspar Rubio i l'onze titular el composaven: Calpe, Soler, German, Pueyo, Duel, Prats, Brondo, Alorda, Álvarez, Miguelín i Marroig.[17]
L'Atlètic Balears va mantenir-se a segona dues temporades (1951-52 i 1952-53), retornant a Tercera Divisió.[18] Després d'un parell de temporades fluixes, des de mitjans dels anys 50 l'equip tornava a transitar pels primers llocs de la classificació. Fou campió la temporada 1955-56 i va quedar entre els tres primers fins a la 1959-60, però no va poder superar cap de les fases d'ascens que va jugar.
Tal era la vitalitat esportiva i social, que el club es va decidir a construir un nou camp, l'actual Estadi Balear. L'antic camp de Son Canals s'havia quedat petit i els propietaris amenaçaven desnonament, a més que esportivament el club prometia arribar lluny. A finals de 1958 es va aprovar el projecte, essent inaugurat el dia 8 de maig de 1960 amb un partit contra el Birmingham City FC, guanyant-se el matx per 2-0.[19]
Anys 60. Anys d'esplendor
Als pocs dies d'inaugurar-se l'Estadi Balear, el club jugava les eliminatòries d'ascens, però tampoc ho va aconseguir.[20] Malgrat tot, la dinàmica positiva continuava i la temporada 1960-61 fou campió de Tercera Divisió. Es varen jugar les dues eliminatòries d'ascens, primer contra l'Olímpic de Xàtiva i després contra la UD Amistad de Saragossa, totes dues amb victòria. El club retornava a la Segona Divisió.[21]
El Club va mantenir-s'hi les temporades 1961-62 i 1962-1963, en què va tornar a Tercera Divisió.[22] Malgrat el descens el club va continuar mantenint un potencial considerable, ja que sempre acabava als primers llocs del seu grup i es classificava per a les posteriors fases d'ascens, malgrat no aconseguir superar-les. En aquesta època destaquen els campionats de Tercera Divisió de 1965 i 1968.
Anys 70. Crisi institucional i esportiva. Adéu als derbis
Des de finals dels anys 60 el club va veure empitjorar la seva situació econòmica i institucional, un fet que irremeiablement va acabar afectar la vessant esportiva. El club empitjorava gradualment els seus resultats esportius, assolint classificacions cada cop més perilloses, fins que la temporada 1972-73 va consumar-se el descens a Regional Preferent on hi va estar dues temporades.[23] Es va recuperar la categoria la temporada 1974-75, però els resultats esportius a Tercera Divisió continuaren essent molt mediocres.
Esportivament va haver un efímer ressorgiment. L'any 1977-78 va crear-se una nova categoria, la Segona Divisió B. Fruit de l'obligada reestructuració de la Tercera Divisió (pujaren fins a onze equips), l'Atlètic Balears va assolir de rebot un ascens més administratiu que no pas esportiu. El resultat fou fulminant: aquell any l'equip va quedar coer i va retornar a la Tercera Divisió, on novament assoliria classificacions molt pobres.[24]
Amb la creació de la Segona Divisió B, la Tercera Divisió ara era en realitat una quarta divisió. És a dir, el club havia passat d'optar al retorn a la Segona Divisió a finals dels 60, a obtenir resultats mediocres a una quarta categoria a finals dels 70.
A la crisi del club hem d'afegir la desaparició de la rivalitat esportiva directa amb l'etern rival, el Reial Mallorca. Tots dos equips oscil·laven entre jugar a la mateixa divisió o amb una categoria de diferència, que de vegades podien ser dues quan el Reial Mallorca assolia l'ascens a Primera Divisió des de la temporada 1959-60. Els mallorquinistes patiren una crisi similar als anys 70 que els abocà fins a Tercera Divisió, igualant-se temporalment les forces entre sengles equips. Però varen aconseguir recuperar-se: des de la temporada 1980-81, els mallorquinistes mai han estat més abaix de la Segona Divisió A i la distància amb l'Atlètic Balears ha arribat a ser habitualment de tres categories des de la temporada 1986-87, o fins i tot de quatre a la temporada 2005-06.
Per tant, des de la temporada 1979-80 els derbis Atlètic Balears-Reial Mallorca són història, excepte els jugats en el Trofeu Nicolau Brondo o últimament contra el Reial Mallorca B.
Anys 80. Tocant fons i auge esportiu
Amb l'equip de nou a la Tercera Divisió (que de fet era una quarta divisió, com hem dit abans) continuaren succeint-se uns resultats esportius decebedors fins que va consumar-se un nou descens a Regional Preferent la temporada 1980-81. El club es trobava a una cinquena categoria, i mai havia estat esportivament tan abaix. Social i econòmicament tampoc s'hi vivia pau al club, i això tampoc ajudava: l'Atlètic Balears va tardar dues temporades en pujar.[25]
Després de retornar a Tercera Divisió la temporada 1983-84, l'equip va recuperar el bon to esportiu situant-se sempre entre els primers classificats. Inclús va disputar les eliminatòries d'ascens a Segona B la temporada 1985-86, tot i no aconseguir-ho. Però una reestructuració de la Segona B, que s'ampliaria de dos a quatre grups, va afavorir el club. Així l'Atlètic Balears va assolir l'ascens la temporada 1986-87. Com ascendien directament els dos primers (l'equip va quedar segon), pot dir-se que aquest segon ascens a Segona B no va estar exempt de mèrit esportiu, a diferència del primer que fou essencialment administratiu.[26]
L'equip va mantenir-se a Segona B tres temporades (1987-88, 1988-89 i 1989-90), i inclús al llarg de la temporada 1988-89 va estar aprop del liderat que llavors atorgava l'ascens directe a la Segona Divisió A. Però fou un miratge. Va descendir novament a Tercera Divisió la temporada 1989-90, quedant coer del seu grup. Tanmateix als endèmics problemes econòmics i institucionals s'hi afegia el creixent mal estat de l'Estadi Balear i la pobre assistència de públic a l'estadi. Ni tan sols quan l'Atlètic Balears fregava l'ascens directe a Segona A les recaptacions foren mínimament òptimes.[27]
Anys 90. Estabilitat enganyosa
Després del retorn a Tercera Divisió l'equip va entrar en una dinàmica esportiva agredolça que es va allargar més d'una dècada.
Per una banda, l'Atlètic Balears sempre feia molt bon paper a la Tercera Divisió. Entre les temporades 1990-91 i 2001-02, l'equip sempre es va classificar entre els quatre primers llocs que donaven dret a jugar la fase d'ascens a Segona B (excepte la 1992-93). Inclús va ser campió de lliga en quatre ocasions, gairebé consecutives (1998, 2000, 2001 i 2002). També l'equip juvenil va assolir l'ascens a Divisió d'Honor la temporada 2001-02, la màxima categoria possible, per primera vegada a la seva història. Esportivament, el club semblava funcionar.
Però per un altre costat, quan arribava la fase d'ascens sempre acabava d'una manera desastrosa, any rera any. No era un fet aïllat, ja que en aquells anys tots els equips balears patien el mateix quan s'enfrontaven als equips de la península i demostrava que la Tercera Divisió balear tenia un nivell molt baix comparada amb altres grups.[28]
L'Atlètic Balears no era l'excepció. Ni tan sols quan l'equip quedava campió del seu grup aconseguia fer un paper mínimament digne a la fase d'ascens, fet que acabà desmoralitzant el club i l'afició, i que acabà passant-li factura.
Segle XXI (I). Enfonsament i quasi desaparició
Després d'onze fases d'ascens frustrades en dotze temporades (1990-2002), l'equip va anar caient en picat en tots els sentits.
Els problemes extradeportius, sempre latents a l'entitat, acabaren per afectar el seu rendiment. La inestabilitat institucional s'agreujava: les relacions entre l'entitat i la Junta de la comunitat de copropietaris de l'Estadi (Procampo), en mans de l'expresident Jeroni Petro, anaven a pitjor i provocaren que el club perdés els ingressos de la publicitat estàtica del camp. Amb l'Ajuntament de Palma no es trobava cap solució per rehabilitar les instal·lacions de l'Estadi. Les anades i vingudes de directius i jugadors eren constants. D'aquí que les temporades 2002-03 i 2003-04 fossin mediocres esportivament. També l'equip juvenil va descendir de manera contundent després de jugar una única temporada (2002-03) a Divisió d'Honor.[29]
Però la temporada 2004-05 fou l'enfonsament total. Els jugadors no cobraven, i sovint no n'hi havien per completar les convocatòries. El futbol base va ser desmantellat. Els enfrontaments interns causaren que la Procampo barrés l'accés del club a l'Estadi, havent-se de jugar al camp municipal del Poliesportiu Germans Escales. Un caos total, que inevitablement va perjudicar l'equip: va acabar penúltim i descendí a Regional Preferent.[30]
Aquella època fou una de les més negres en la història del Club a tots els nivells, ja que l'entitat va estar a punt de desaparèixer. Mai va estar tan aprop de consumar-se.
Segle XXI (II). Recuperació a tots els nivells
Després de tocar fons i veure de molt aprop la desaparició, des de 2005 el club s'ha anat refent social, econòmica i esportivament. Econòmicament primer va rebre el suport de l'empresari immobiliari alemany Matthias Kühn[31] i més endavant de l'empresari Bartomeu Cursach.[32] Aviat es va notar, ja que l'equip va quedar campió de Regional Preferent la temporada 2005-06 i tornà a Tercera Divisió només un any després de baixar-ne.[33]
La temporada 2006-07 fou planificada com de transició, consolidació a Tercera Divisió i refermar el projecte esportiu a tots els niv]ells. Tot i així, l'Atlètic Balears va quedar sisè i molt aprop de tornar a jugar la fase d'ascens a Segona B.[34]
La temporada 2007-08 sí fou plantejada per aspirar a l'ascens. L'Atlètic Balears va complir, quedant campió de Tercera Divisió, i classificant-se per a les dues eliminatòries d'ascens a doble partit. Primer va tocar l'AD Universidad de Oviedo, que va ser superat amb un 1-1 a Oviedo i un 2-1 a l'Estadi Balear. La segona i definitiva eliminatòria va tocar contra la SD Gernika Club, amb un 0-0 a Gernika i un 2-0 a l'Estadi Balear. Després de divuit anys, el club tornava a la Segona B.[35][36][37]
A la temporada 2008-09, malgrat els canvis de jugadors i d'entrenador, l'equip acabà últim del seu grup i de nou va caure a la Tercera Divisió.[38]
La temporada 2009-10 va començar amb els mateixos objectius de dos anys abans: campionar i ascendir. Com dos anys abans, l'equip aconseguí el campionat de lliga de Tercera Divisió i es va classificar per jugar l'eliminatòria única d'ascens. Va tocar-li el CD Tudelano, campió de lliga de Navarra. L'Atlètic Balears guanyà l'anada a l'Estadi Balear per 1-0 i va perdre la tornada a Tudela per 2-1. Gràcies al valor doble dels gols en el terreny de joc rival, l'Atlètic Balears va aconseguir novament l'ascens a Segona B.[39][40][41]
A la temporada 2010-11 l'equip va aconseguir la permanència matemàtica a manca de dues jornades. Va esser la seva sisena temporada en Segona B.
La temporada 2011-12 es va plantejar amb l'objectiu de classificar-se entre els quatre primers per jugar la promoció d'ascens a Segona A. Després d'una gran competició, l'Atlètic Balears va guanyar el títol de lliga de Segona B, Grup 3 amb gran diferència sobre els seus rivals.[42] Va disputar l'eliminatòria a doble partit amb un altre campió de grup, el CD Mirandés, amb l'ascens directe en joc. Malauradament no va superar aquesta eliminatòria (1-0 a Miranda de Ebro i 1-2 a l'Estadi Balear[43]) i es va veure obligat a jugar les eliminatòries de repesca. Li va tocar el CD Lugo i tampoc va poder superar ronda (3-1 a Lugo i 0-0 a l'Estadi Balear), quedant eliminat definitivament.[44][45]
Per la temporada 2012-13 el Club torna a fer una inversió econòmica similar per classificar-se novament entre els quatre primers i jugar les eliminatòries d'ascens a Segona A, però els resultats foren molt discrets durant tota la temporada. L'equip va transitar pels llocs intermitjos de la tabla durant tot el campionat i en cap moment va acostar-se als primers llocs. Fins i tot va arribar a patir per mantenir la categoria, que només va assegurar matemáticament a dues jornades per l'acabament del campionat.[46][47][48]
Fos o no fos pels mals resultats esportius, a finals de temporada el president del Club desde 2007, Fernando Crespí, i el màxim accionista del Club, Bartomeu Cursach, varen anunciar la seva retirada de la primera línia del Club.[49]
El futbol base va proporcionar la major alegria per al Club d'aquesta temporada. El primer equip juvenil va ascendir a Divisió d'Honor, màxima categoria del futbol juvenil, deu anys després d'aconseguir-ho per única vegada.[50]
L'Atlètic Balears jugarà durant la temporada 2013-14 novament a Segona Divisió B. Serà la novena temporada a aquesta categoria.
Segle XXI (III). Conversió en SAE i Ciutat esportiva
El 5 de maig de 2011, una Assemblea extraordinària de socis va aprovar la conversió del Club en Societat anònima esportiva per àmplia majoria, amb l'objectiu de portar al Club a Segona Divisió A a curt termini.[51][52]
Durant la mateixa es va anunciar la compra d'uns terrenys per a la construcció de la futura Ciutat Esportiva del Club,[53][54] la qual cosa es va aconseguir el 26 de setembre del 2012, un dia abans de la la celebració de la primera Junta General d'Accionistes.[55]
El procés de conversió en SAE va culminar el 27 de setembre del 2012 amb la celebració de la primera Junta General d'Accionistes i l'elecció del seu primer Consell de Administració.[56][57]
Classificacions en Lliga
Incloent l'actual temporada, l'Atlètic Balears ha disputat un total de 70 temporades de lliga[58] en les que ha aconseguit els següents resultats:
|
|
|
|
.png){kind=small}
- Campionat de lliga
- Ascens
- Descens
(a) Els dos primers classificats foren inclosos a la Tercera Divisió, categoria creada l'any 1943.
(b) La Segona Divisió B fou creada la temporada 1977-78, i fruit de la reestructuració l'Atlètic Balears va ascendir. Fou un ascens burocràtic, més que esportiu (l'equip havia estat sisè).
(c) La Segona Divisió B fou ampliada la temporada 1987-88. Fruit d'això l'equip va pujar directament. Aquest fou un ascens més esportiu que burocràtic, ja que l'equip havia acabat segon.
Copa del Rei
El Club s'ha classificat per jugar el torneig en un total de 28 edicions, depenent de la classificació obtinguda en lliga en la passada campanya. La seva primera incursió fou en la temporada 1943-44, caient en segona ronda. I la darrera en la temporada 2010-11, quan va caure en primera ronda davant el CD Teruel (0-0 en camp turolenc).
Les seves campanyes més destacades varen ser les següents:
- 1961-62: 1/16 de final (2a ronda), eliminat pel CD Tenerife (3-0 afora i 1-0 a casa)
- 1979-80: 3a ronda, eliminat pel CE Sabadell (7-1 afora i 0-2 a casa)
- 1986-87: 1/16 de final (3a ronda), eliminat pel RCD Mallorca (2-4 a casa, partit únic -mes pròrroga-)
- 1988-89: 1/32 de final (3a ronda), eliminat pel Recreativo de Huelva (0-1 a casa i 3-0 afora)
- 1990-91: 1/32 de final (4a ronda), eliminat pel Deportivo de la Coruña (0-0 a casa i 1-0 afora)
Copa Federació
Des de la reinstauració del torneig de Copa Federació en la temporada 1993-94, l'Atlètic Balears ha protagonitzat un paper brillant en un parell de temporades:
- 2001-02: semifinalista, eliminat pel Celta de Vigo B (2-0 a casa i 3-0 afora)
- 2002-03: quartfinalista, eliminat pel Levante UD (3-0 afora i 2-0 a casa)
Consell d'Administració
Per elecció de la Junta General d'Accionistes del 27 de setembre del 2012, el Consell d'administració del Club està format per les següents persons:
- President: Fernando Crespí Luque
- Vicepresident: Bartomeu Salas Seguí
- Conseller econòmic: Joan Lluís Vives Vich
- Conseller secretari: Antoni Bennàssar Moyà
- Conseller: Daniel Y. Fiol Lustenberger
- Conseller: Dusan Koperdak Bolech
Presidents
|
|
|
Símbols
Himne
L'himne es remonta als primers anys d'existència del Club. És obra de Pere Cladera, així de la seva música com de la seva lletra, i va ser originalment cantat en castellà. La versió en català, realitzada el 1996, és obra de Rafel Pericàs Ballester i és la que actualment se sent als partits i actes oficials del Club.[59]
L'equip nostre s'anomena com les Illes
amb elles s'identifica i representa amb honor.
Són els nostres els colors de la mar blava
com també el de la llum clara de la nostra tradició.
És aposta que els grans amb els infants
junts suport els hi donam i tots plegats els animam.
I així totes les grans gestes recordam
per això plegats cantam...
L'Atlètic és el més gran.
Atlètic, Atlètic, oe, oe, oe,
Atlètic, Atlètic, oe, oe, oe.
És l'escut que portam damunt el cor
allò que més ens motiva a lluitar pel més bo.
Entre noltros no hi ha classes socials
l'amor a n'el Balears...
És l'única condició.
Atlètic, Atlètic, oe, oe, oe,
Atlètic, Atlètic, oe, oe, oe.
Atlètic, Atlètic, l'Atlètic és el millor.
Escut
L'escut del Club ha estat bàsicament sempre el mateix, limitant-se a canvis de caràcter estètic al llarg del temps per actualitzar la seva imatge.
La part superior té forma circular convexa i acabada en punta als seus escaires. Per baix la seva forma es arrodonida, però acabada en punta. En els seus primers anys l'escut va tenir l'extrem inferior totalment rodó fins als anys 60 que canvià per la forma actual.
L'escut consta de tres parts dividides horitzontalment:
- A la part superior hi figura el Castell de Bellver rodejat per un entorn blanc-i-blau de mar, cel i níguls. El dibuix del castell ha anat canviant tant a la seva forma com els detalles, així com la forma dels níguls.
- La part inferior consta d'un fons blanc trespassat per tres franges blaves verticals. Aquesta distribució i disseny no han viscut cap variació des dels inicis.
- La part central, de forma rectangular i ampliada de forma circular al centre, està reservada al nom del Club. El tipus de lletra, i especialment les sigles C. D. (de Club Deportivo), han canviant constantment, des de l'escriptura a mà inicial fins la tipografía actual.
Sobre l'escut hi ha una pilota de futbol que sobresurt parcialment. Sempre ha mantengut el dibuix de l'antic esfèric emprat fins als anys 60 i a cada disseny la pilota ha sobresortit més o menys de l'escut.
Als darrers anys també han sorgit diverses versions de l'escut amb el nom en català, no oficials ni reconegudes pel Club.
Primer escut anys 60-70 Anys 80-90 Escut actual
Evolució de l'escut del Club des de la seva fundació fins els nostres dies: primer escut (anys 40-50), anys 60-70, anys 80-90 i l'actual.
Uniforme
Uniforme titular: Camiseta blanc-i-blava a franges verticals, calçons blancs i calces blaves.
Segon uniforme: Camiseta, calçons i calces grocs.
Al llarg de la seva història, l'equip ha portat les següents equipacions: (*)
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A les temporades 1951-52, 1961-62, 1963 a 1965, 1972 a 1975, 1981-82 i 1985-86 l'equip va dur calçons blaus.
A les temporades 1952-53 a 1957-58 i 1961-62 les calces duien franges horitzontals blanques i blaves.
(*) Evolució extreta a partir de les fotografies del llibre "L'Atlètic Baleares. La història en imatges" (2011) d'Antoni Salas Fuster.
Mascota
La mascota del Club és el Ferreret. Fou creat pel dibuixant i caricaturista Antoni Bibiloni Palmer, més conegut al món artístic com Bibi. Va ser creada durant la presidència de Tomàs Cano (1996-98) i des de llavors el dibuix ha estat un dels símbols més populars i representatius del Club.
A la temporada 2009-10 es va presentar una nova versió del Ferreret com a ninot d'animació, el qual apareixia durant els partits que l'equip jugava a l'Estadi Balear o per altres actes festius del Club.[60]
El seu creador va cedir els drets del Ferreret a la Fundació Atlètic Balears, la qual és responsable d'administrar i gestionar la seva imatge.[61] Actualment està present principalment a articles de marxandatge del Club.
Estadi
L'Estadi Balear és el terreny de joc on el club disputa els seus partits oficials des de 1960. Va ser construït per una comunitat de propietaris (Procampo) que continua en funcionament i administra el seu ús. El club gaudeix d'un usdefruit vitalici sobre l'Estadi. El camp està situat al costat de la sortida n. 1 de la Via de cintura que circumval·la Palma, en la illa compresa entre la mateixa Via de cintura i els carrers Sant Ignasi, Marie de Behen i Gaston Vuillier, al costat de les barriades de la Soledat, Llevant i Son Gotleu pertanyents al Districte de Llevant.
Les dimensions del terreny de joc són de 102 x 67 metres, compta amb tribuna coberta i està dotat de gespa artificial. Té capacitat per a 18.000 espectadors: 3.000 seients a la tribuna coberta, 3.000 a la tribuna de sol i 12.000 localitats de peu als gols. Recentment es varen celebrar les seves noces d'or.[62]
El camp va ser projectat per substituir el vell camp de futbol de Son Canals.[63] A finals de 1958 es va aprovar el projecte del nou estadi i el 19 de juliol de 1959 es posava la primera pedra.
Fou inaugurat el dia 8 de maig de l'any 1960[64][19] amb un partit internacional disputat contra l'equip anglès del Birmingham City FC, guanyant-se el matx per 2-0. El cobriment de la tribuna va enllestir-se setmanes després, i no fou fins abril de 1961 que s'instal·laren les torres d'enllumenat.[65]
Durant els anys posteriors l'Estadi ha patit moltes adversitats. Salvant els primers anys en que el club assolí un ascens a la Segona Divisió (1961), posteriorment i especialment des dels anys 70 la trajectòria esportiva del club no ha estat la mateixa que impulsà amb entusiasme la construcció del camp, i sovint el camp presenta un aspecte tremendament buit. La gespa del camp va ser replantada vàries vegades, sempre sense èxit. A més les relacions entre el club i la Procampo han passat per constants friccions i altibaixos al llarg dels darrers anys. Tot això ha fet que l'Estadi presenti un aspecte excessivament envellit i desangelat.
Des de la superació de la greu crisi que patí el club fins el 2005, s'han duit a terme importants reformes a l'Estadi. Primer l'any 2006 i amb finançament de l'Ajuntament de Palma es dugueren a terme importants obres de reforma que permeteren arreglar greus deficiències que presentava la instal·lació esportiva i s'instal·là gespa artificial al terreny de joc.[66][67]
Més endavant, l'any 2008 el club va col·locar uns 3000 seients blaus a la tribuna principal, provinents de la piscina coberta de Son Moix que havia quedat destrossada per un cap de fibló l'octubre de 2007.[68] La capacitat de l'Estadi va passar de 23.000 a 18.000 mil localitats, però es va guanyar en comoditat.
Procampo
La Procampo és una comunitat de propietaris que agrupa als posseïdors d'accions de l'Estadi Balear des de la seva construcció i gestiona el seu funcionament. Actualment es troba sense junta directiva.[69]
A principis de 1959 es varen emetre 1.000 títols de 10.000 pessetes i 1.000 de 5.000 pessetes per finançar l'adquisició dels terrenys i la construcció del nou estadi que l'any 1960 substituiria el vell camp de Son Canals. D'aquesta manera, tots els compradors es varen convertir en petits accionistes de l'empresa que gestionaria el nou estadi i que així ho ha anat fent fins a l'actualitat.
Mig segle després, aquests títols de propietat s'han anat convertint en hereditaris.
Dades del Club
Temporades
- Temporades a Segona Divisió (4): 1951-52, 1952-53, 1961-62 i 1962-63
- Temporades a Segona Divisió B (8): 1977-78, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 2008-09, 2010-11, 2011-12 i 2012-13
- Temporades a Tercera Divisió (53): 1943 a 1951, 1953 a 1961, 1963 a 1973, 1975 a 1977, 1978 a 1981, 1984 a 1987, 1990 a 2005, 2006 a 2008 i 2009-10
- Temporades a Regional Preferent (5): 1973-74, 1974-75, 1981-82, 1982-83 i 2005-06
- Temporades a Primera Regional (1): 1942-43
- Millor classificació a la lliga: 10è (Segona Divisió, temporades 1951-52 i 1961-62)
L'Atlètic Balears és el quart club de la Lliga espanyola de futbol que més temporades ha jugat a la Tercera Divisió espanyola, només per darrera del Real Murcia Imperial (actual Real Murcia B) (59 temporades), Arenas Club de Getxo (58 temporades) i del CD Tudelano (55 temporades).
Jugadors i equip tècnic
Plantilla i equip tècnic 2012-13
La plantilla i el cos tècnic del primer equip per a la temporada 2012-13[70] són els següents:
|
|
En negreta apareix el nom amb el qual és conegut el jugador en el món futbolístic.
- Entrenador: Francesc "Txitxi" Soler Atencia
- Segon entrenador: Ángel Sánchez García, Layos
- Entrenador de porters: Toni Amengual Miralles
- Preparador físic: Pau Albertí Cabot
- Metge: Martí Cladera Cifre
- Fisioterapeuta:
Eduard Nicuesa Batlle - Preparadora física: Tere Arrom Pascual
- Delegats: Pepe Gómez Sabidó, Miquel Garau Orell
- Utillers: Jeroni Tegla Medina, Vicenç Barceló, Joan Mascaró Font
Històric d'entrenadors
|
|
|
Futbol base
Per a la temporada 2013-14 l'Atlètic Balears tendrà onze equips de futbol base.[71]
- Juvenil A (Divisió d'Honor)
- Juvenil B (Lliga Preferent)
- Cadet A (Primera Regional)
- Cadet B (Primera Regional) (*)
- Infantil A (Primera Regional)
- Infantil B (Primera Regional) (*)
- Aleví A (Lliga preferent)
- Aleví B (Primera Regional) (*)
- Benjamí A (Primera Regional)
- Benjamí B (Primera Regional) (*)
- Prebenjamí (Grup Palma)
(*) Competeixen com a Balears Futbol Club, equip filial de l'Atlètic Balears. Però estan totalment integrats dins l'organigrama esportiu del club.[72]
A la temporada 2012-13 el primer equip juvenil va pujar de Lliga Nacional a Divisió d'Honor, deu anys després d'ascendir i jugar-hi una única temporada (2002-03). Així tots els equips jugaran a la màxima categoria la temporada 2013-14, menys el Juvenil B i l'Aleví B.
Malgrat el nombre d'equips existents, el futbol base del club sempre ha estat limitat per la manca d'una ciutat esportiva que afavorís el seu creixement. Aquesta mancança obliga a que tots els equips entrenin i competeixin en l'Estadi Balear, amb els consegüents problemes d'horaris i de conservació de la gespa que això comporta. La utilització dels camps del Poliesportiu Municipal Germans Escales, col·lindant amb l'Estadi Balear, és una de les possibilitats que contempla el club per al futur del seu futbol base.
Equip filial
El Club ha mancat als darrers anys d'un segon equip en competició que fes d'enllaç entre la categoria juvenil i el primer equip. A la temporada 2011-12 s'ha pal·liat aquesta mancança mitjançant un conveni de col·laboració entre l'Atlètic Balears i el Club Esportiu Montuïri de Tercera Divisió, amb el qual aquest últim faria la funció de filial del primer.[73] Malgrat tot, el Club segueix sense tenir un equip filial propi.
Equip femení
El Club encara no té cap estructura esportiva de Futbol femení. El club esgrimeix la manca d'espai, que condiciona l'entrenament i competició d'alguns equips del futbol base, com a principal impediment. Tot i que ha pogut ser solventat llogant altres terrenys de joc. El naixement del RCD Mallorca femení l'any 2008 i la possibilitat de reviure-hi l'històric derbi ciutadà en igualtat de forces (i inclús superar esportivament a les mallorquinistes) tampoc han dissuadit al Club per a la seva creació.
Palmarès
Tornejos estatals
- Segona Divisió B (1): 2012
- Tercera Divisió (11): 1951, 1956, 1961, 1965, 1968, 1998, 2000, 2001, 2002, 2008 i 2010
- Subcampió Tercera Divisió (10): 1957, 1958, 1960, 1964, 1966, 1986, 1987, 1994, 1995 i 1997
Tornejos regionals
- Regional Preferent (3): 1975, 1983 i 2006
- Lliga Mallorca (1): 1943 (*)
- Subcampió de Primera Regional (1): 1943
- Subcampió de la Lliga Mallorca (3): 1945, 1946 i 1947
(*) Disputada des del 1936 fins a finals dels anys 40, era un torneig oficial jugat pels equips de 1a Categoria i part de 2a Categoria de Mallorca després de la competició de lliga.
Altres tornejos
- Trofeu Nicolau Brondo (21): 1966, 1967, 1970, 1974, 1975, 1977, 1979, 1980, 1987, 1989, 1991, 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2004, 2007, 2010, 2011 i 2012
- Copa Uruguai (4): 1959, 1966, 1967 i 1968 Error creant la miniatura: Error creant la miniatura: Error creant la miniatura: Error creant la miniatura:
- Trofeu de s'Agricultura (Sa Pobla) (3): 2007, 2008 i 2011 Trofeu Trofeu Trofeu
- Trofeu Ciutat de Manacor (2): 2010 i 2012 Error creant la miniatura: Error creant la miniatura:
- Trofeu Dijous Bo (Inca) (1): 2011 Error creant la miniatura:
- Altres tornejos locals
Trofeu Nicolau Brondo
El Trofeu Nicolau Brondo és un torneig d'estiu organitzat per l'Atlètic Balears des de 1966 que serveix de presentació oficial del primer equip abans de començar la temporada. El seu nom es deu al periodista esportiu Nicolau Brondo Ferrer (1920-1965), habitual seguidor i cronista de l'equip. Actualment és el trofeu més antic d'aquestes característiques que es juga a les Illes Balears.
S'ha jugat ininterrompudament cada estiu, excepte en els anys 1976 (no es va organitzar), 1988 (resembrat de gespa) i 2006 (instal·lació de gespa artificial). Tampoc es va arribar a jugar l'any 1990 a causa d'un fort temporal de pluja i la impossibilitat de trobar dates al llarg de la temporada per disputar-lo.
El trofeu es disputa a partit únic, excepte en quatre ocasions (1977, 1992, 1995 i 1998) en què s'han jugat semifinals i final. L'Atlètic Balears sempre ha estat present en la disputa del trofeu excepte en dues ocasions (1992 i 1995) en què l'equip caigué a les semifinals quan el torneig s'ha disputat amb quatre equips.
L'Atlètic Balears s'ha imposat en 21 de les 44 ocasions en que s'ha jugat. La resta de campions han estat el Reial Mallorca amb 5 títols, el CE Constància i la SD Eivissa amb 3 i el CD Ferriolenc amb dos. Amb un trofeu figuren la Selecció de futbol de Nigèria Sub 20, Atlético de Madrid B, Reial Mallorca B, CD Binissalem, CD Santa Ponça, CD Badia Cala Millor, CE Calvià, CE Santanyí i CE Europa.
Àrea Social
Origen i funcionament
L'Àrea Social va ser creada el maig de 2009, impulsada per un grup de socis amb el propòsit de dinamitzar i organitzar activitats de la massa social del club.
Les seves línies d'actuació són:
- Assessorar a socis i aficionats per a la creació de noves penyes
- Organitzar les penyes i aficionats en els seus desplaçaments de suport a l'equip
- Impuls d'activitats de caràcter social i benèfic en nom del club
- Publicació d'un butlletí informatiu d'actualitat
Menció d'Honor
Una de les aportacions més rellevants de l'Àrea Social ha estat la distinció de persones o col·lectius que, a judici de l'Àrea Social, són mereixedores d'aquest privilegi. Els distingits reben un guardó en forma de carnet de Soci d'Honor, una samarreta personalitzada de l'equip, o un dels llibres d'història del Club. Fins el moment aquest distintiu ha estat atorgat a les personalitats següents:
- Fernando Crespí, president del Club (2009)
- Joaquim Maria Puyal, periodista i locutor radiofònic (2009)
- Josep Maria Minguella, ex-candidat a la presidència del FC Barcelona (2009)[74]
- Ángel Pedraza, entrenador de futbol (2010)
- Bartomeu Cursach Mas, empresari (2010)
- Iñaki Cano, periodista esportiu de Televisió Espanyola (2010)
- Sandro Rosell, president del FC Barcelona (atorgat quan encara era candidat) (2010)
- Manel Mangado, directiu del FC Barcelona (2010)
- Abib, aficionat senegalés de l'equip (2010)
- Joan Manuel Serrat, cantautor (2010)[75]
- Rafel Fita, Joan Morro i Julià Cantallops, exjugadors del partit inaugural de l'Estadi Balear (2010)
- Mingo, Bio, Bazán, Esteban, Pau Pomar, Ernesto, Peke, Morales, Rafeal, Daniel, Peter, Linares, Oscar Navarro, Edu Moral, Nacho Azcona, Josema, Ibok, Jose Mari, Arnau Caldentey i Llistó, integrants de la plantilla de la temporada 2009-10 que varen jugar 50 anys després de la inauguració de l'Estadi Balear (2010)
- José María Sanz, "Loquillo", cantant (2010)[76]
- Reincidentes, grup musical (2010)[77]
- Familiars d'Ángel Pedraza: Sara Sarto (vídua), Anna i Marc (fills) (2011)
- Miquel Deyà, Director General d'Universitats del Govern de les Illes Balears (2011)[78]
- Sopa de Cabra, grup musical (2011)[79]
- José Fernández, soci i treballador del Club (2011)[80]
- Joan Tauler, jugador del Club als anys 60 i 70 (2011)[81]
- Pedro Prieto García, periodista i fotògraf (2011)
- Francesc "Txitxi" Soler, exjugador (2011)
- Ernesto García i Matar Diop Martins, exjugadors del Club (2011)[82]
- Tiempo de Juego (COPE), programa esportiu radiofònic (2011)[83]
- Toni Moyà, fotògraf (2012)[84]
- Anezka Cursach (2012)
- Bartomeu Salas Seguí, advocat i vicepresident del club (2012)
- Ralf Breede, empresari i dissenyador gràfic (2012)
- Óscar Crespí García, jugador del futbol base (2012)
- Marc Tegla Cuadrado, jugador del futbol base (2012)
- Toni Salas Ferragut, de la Fundació Atlètic Balears (2012)[85]
- Miquel Vadell Amor, president de Procampo (2012)[85]
- Sion Rotger Bauzà, de la Associació de veterans de l'Atlètic Balears (2012)[85]
- Bartomeu Sbert Nicolau, director general del Grup Cursach Ocio (2012)
- Antoñito, Jesús Perera i Gustavo Siviero, jugadors i extrenador del Club (2012)[86]
- Miquel Pujol de sa Pelleteria, forner (2012)[87]
- Joan Bonet Nadal Bonet de ses Pipes, artesà piper (2012)[88]
- Marky Ramone, exmembre del grup Ramones (2012)[89]
Les penyes
Origen i activitats
Les penyes són agrupacions d'aficionats balearicos, independents i sense ànim de lucre, que tenen la finalitat de mantenir i organitzar l'afició als colors del club, aglutinar la seva massa social i projectar socialment arreu el sentiment balearico.
Històricament el club sempre ha gaudit de penyes de seguidors des de la seva fundació, establertes a diversos locals de la ciutat. La penya que més popularitat va assolir ha estat la del Bar Pasaje (c/ Sindicat, 57), creada vers l'any 1943 i activa fins el 1971 quan el bar va tancar les seves portes.[90]
Altres penyes varen ser les del Bar Avenida (a les Avingudes), Bar Vidal (c/ Aragó, 89), Bar Gomila (pl. de Pere Garau), i Bar Baleares (c/ Aragó). També havia establiments als barris de Santa Catalina i el Vivero.
A través de l'Àrea Social el club ha augmentat sensiblement el nombre de penyes gràcies a l'organització de nous grups d'aficionats. Les seves activitats fonamentals són les següents:
- Fomentar la germanor dels penyistes i entre les mateixes penyes
- Animació col·lectiva dels partits al camp, o per televisió a la seva seu social
- Organitzar els desplaçaments per acompanyar l'equip quan juga com a visitant
- Celebració de qualsevol activitat relacionada amb el club i la seva afició
Llistat de penyes
Actualment, el Club té una quinzena de penyes en activitat o en procés de constitució: una desena a Palma, quatre a la resta de Mallorca i una a La Rioja:
A Palma:
- Revolta Blanc-i-blava (2007). Està formada per joves aficionats d'ideologia esquerrana, antifeixista, nacionalista i llibertària. Tenen la seva seu a un local de l'Estadi Balear.
- Atlètic Baleares (2009). Fundada com El Puñito, l'octubre de 2011 va canviar de nom. Té la seva seu en el Bar Milán (c/ Arxiduc Lluís Salvador 46, cantonada pl. Alexander Fleming), en el barri de la Plaça de Toros. Té la seva pròpia plana web.
- Mecànic (2010). Encara no tenen seu social.
- Taberna de Juan Gris (2011). Tenen com a punt de trobada el bar del mateix nom (c/ Francesc Martí Mora, 110), al barri de Son Cotoner.
- Petanquista (2011). Es troba al bar Sa Petanca, a les pistes de la Federació Balear de Petanca (c/ Sant Ignasi, 81), davant l'Estadi Balear.
- Bibi - Bar Maranto (2012). Té la seva seu al bar del mateix nom (c/ 31 de desembre, 29), en el barri de Bons Aires. Va ser fundada pel dibuixant i caricaturista Antoni Bibiloni Palmer Bibi, fill d'un antic jugador del Club conegut amb idèntic sobrenom.
- Los Estrellados (2012). Ubicada en el Bar Las Estrellas (pl. Sant Francesc Xavier, 9), en el barri de la Soledat.
- Penya Dinàmica (2012). Es troba en el Bar Montecarlo (c/ Jaume Ferran, 74), en el barri de la Plaça de Toros.
- Bar Central (2012). Situada en el bar del mateix nom (c/ Regal, 59), en el barri de La Soledat.
- Café República (2012). Té la seva seu en el bar del mateix nom (c/ Sant Marçal, 15), en el barri de el Molinar.
- ATB (2012). Ubicada en el bar del mateix nom (c/ Sant Ignasi, 75), aprop de l'Estadi Balear.
- Blanquerna 65 (2012). Es troba en el bar del mateix nom (c/ Blanquerna, 65), en el barri de Bons Aires.
A la Part Forana (Mallorca) (totes nascudes el 2012):
- Can Moix. Ubicada al Cafè Can Moix (c/ Guillem Timoner, 1) de Felanitx.
- Rapinya. Té la seva seu al Bar Rapinya (c/ Plaça, 13) de Sa Pobla.
- Es Pont. Es troba al bar del mateix nom (Ronda de Porreres, 19 A), de Porreres.
- Ferrerets. Té com a punt de trobada el "Bar es Recó de Can Reus (c/ Metge Francesc Aulet, s/n), de Llucmajor.
A Cirueña (Logroño, La Rioja):
- Ferreret (2008). El seu punt de trobada és el saló social del Rioja Alta Golf Club.
Altres locals
També hi ha locals que no acullen cap penya balearica, però igualment són punt de trobada habitual d'aficionats del club:
- S'Uc (c/ Marquès de la Sènia, 40), en el barri de Son Armadams.
- Bar Micar (c/ Sant Joaquim, 14), en el barri de Bons Aires.
- Bar Morón (pl. Miquel Dolç, 5), en el barri de Son Gotleu.
- Bar Xorris, en el barri de el Molinar.
Federació de Penyes
Durant el mes d'octubre de 2010 es va gestar la Federació de Penyes de l'Atlètic Balears.[91] La seva finalitat primordial és fomentar el suport, seguiment i animació als diferents equips del club, la defensa dels seus colors i donar‐li un major protagonisme esportiu i social.[92][93] El seu actual president és Miquel Pou Vicens.
La Federació també manté altres objectius:
- Coordinar les activitats de les penyes membres de la Federació
- Potenciar els vincles entre les diferents penyes, mantenint contactes i intercanviant informació sobre les respectives activitats
- Fomentar la unió i fraternitat entre les diferents penyes i altres associacions afins mitjançant actes culturals, esportius o recreatius
- Assessorar i ajudar a les diferents penyes en tot allò que estigui a l’abast de la Federació, i defensar els seus interessos davant qualsevol organisme extern
Es tracta d'una associació totalment independent de l'Atlètic Balears, però que tracta de treballar coordinadament amb el club. Té la seva pròpia plana web i aglutina la totalitat de les penyes del Club,[94] menys les penyes Mecànic i Atletic Baleares.
Fundació Atlètic Balears
.jpg){kind=link}
La Fundació Atlètic Balears és una entitat sense ànim de lucre, constituïda el 21 de setembre de 2007.[95] D’acord amb el que disposa l’article 6 dels seus Estatuts, persegueix objectius d’interès general. Els primers presidents de la Fundació varen ser Gabriel Planisi Marín (2007-08), Fernando Miró Cortés (2008-11) i Pere Cladera Colom (2011-12). Actualment el seu lloc està pendent d'assignació.
L’objecte i la finalitat de la Fundació són els següents:
- Impuls del desenvolupament del l'Atlètic Balears, així com de la seva imatge a nivell local i nacional
- Ferm compromís amb la cultura en tots els seus àmbits
- Defensa dels valors de civisme, la convivència i la promoció de l’esport en les Illes Balears
A priori la Fundació anava a gaudir de recursos econòmics propis, principalment provinents de gestionar els ingressos de la publicitat de l'Estadi Balear i de canalitzar les ajudes institucionals dirigides al club. A més, incorporava al seu patrimoni fundacional l'obra pictòrica donada pels 30 artistes mallorquins que feren una exposició al Casal Solleric anomenada "30 artistes per la Fundació Atlètic Balears" l'any 1999.[96][97] Malauradament, la Fundació va restar gairebé inoperativa durant aquests anys.
En dates recents se li ha donat un nou impuls, després de la designació del seu actual President i la presentació en societat del nou projecte de Fundació al Restaurante Bahía Mediterráneo el 24 de febrer de 2011.[98]
Bibliografia
AA.VV. Gran Enciclopèdia de Mallorca. 19 Vol.. Palma: Promomallorca edicions, 1988-91. ISBN 84-86617-02-2.
Fábregas y Cuxart, Luis. Ca Nostra. 50 años de vida palmesana (en castellà). Palma: Edicions Cort, 2007 (1965). DL PM 1008-2007. ISBN 84-7535-595-5.
Salas Fuster, Antoni. L'Atlètic Baleares. Una història de supervivència. Palma: Ingrama SA (impr.), 2009. DL 272-2009. ISBN 84-85932-78-1.
Salas Fuster, Antoni. L'Atlètic Baleares. La història en imatges. Palma: Ed. Ramon Llull, 2011. DL 830-2011. ISBN 84-935664-4-9.
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. X, p. 372
- ↑ Fábregas y Cuxart, Luis. p. 379 i 412 (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 Fábregas y Cuxart, Luis. p. 412 (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Salas Fuster, Antoni. p. 18
- ↑ Fábregas y Cuxart, Luis. p. 380 (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. I, p. 364
- ↑ 7,0 7,1 Fábregas y Cuxart, Luis. p. 420 (castellà)
- ↑ 8,0 8,1 Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. I, p. 269
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Salas Fuster, Antoni. p. 17
- ↑ Fábregas y Cuxart, Luis. p. 412-13 (castellà)
- ↑ Fábregas y Cuxart, Luis. p. 414 (castellà)
- ↑ Fábregas y Cuxart, Luis. p. 415-418 (castellà)
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 20
- ↑ Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. I, p. 268
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 31-32
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 33-52
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 53-56
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 57-65
- ↑ 19,0 19,1 Salas Fuster, Antoni. p. 88-89
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 89
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 91-95
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 127-134
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 167-170
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 184-186
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 205-222
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 224-238
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 239-250
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 251-306
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 306-312
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 313-316
- ↑ Diari de Balears, 25 de gener de 2006
- ↑ Diario de Mallorca, 18 de novembre de 2008 (castellà)
- ↑ Diari de Balears, 10 d'abril de 2006
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 320-321
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 317-327
- ↑ Diari de Balears, 16 de juny de 2008
- ↑ Diario de Mallorca, 16 de juny de 2008 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 27 d'abril de 2009 (castellà)
- ↑ FutbolBalear.es, 23 de maig de 2010 (castellà)
- ↑ Diari de Balears, 24 de maig de 2010
- ↑ Diario de Mallorca, 24 de maig de 2010 (castellà)
- ↑ Webesport.com, 30 d'abril de 2012 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 27 de maig de 2012 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 10 de juny de 2012 (castellà)
- ↑ Marca, 10 de juny de 2012 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 19 de maig de 2013 (castellà)
- ↑ Última Hora, 19 de maig de 2013 (castellà)
- ↑ Mundo Deportivo, 20 de maig de 2013 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 21 de maig de 2013 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 20 de maig de 2013 (castellà)
- ↑ Diari de Balears, 6 de maig de 2011
- ↑ Diario de Mallorca, 6 de maig de 2011 (castellà)
- ↑ Mallorcaesports, 5 de maig de 2011 (castellà)
- ↑ Youtube.com, Projecte de ciutat esportiva
- ↑ Última Hora, 27 de setembre del 2012 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 28 de setembre de 2012 (castellà)
- ↑ Última Hora, 28 de setembre de 2012 (castellà)
- ↑ Futbolme.com, Dades i historial del club (castellà)
- ↑ Youtube.com, Himne del Club
- ↑ FutbolBalear.es, 2 de novembre de 2009
- ↑ FutbolBalear.es, 2 de febrer de 2010
- ↑ Diari de Balears, 5 de maig de 2010
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 81
- ↑ Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. V, p. 103-104
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 93
- ↑ Diari de Balears, 2 de febrer de 2006
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 318
- ↑ MallorcaDiario.com, 4 d'octubre de 2007 (castellà)
- ↑ Diario de Mallorca, 11 d'octubre de 2012 (castellà)
- ↑ Federació de Futbol de les Illes Balears, Fitxa del primer equip
- ↑ Federació de Futbol de les Illes Balears, Fitxa d'equips del club
- ↑ Federació de Futbol de les Illes Balears, Fitxa d'equips del Balears FC
- ↑ Futbolbalear.es, 27 de juny de 2011 (castellà)
- ↑ FutbolBalear.es, 7 de novembre de 2009
- ↑ FutbolBalear.es, 6 de maig de 2010
- ↑ FutbolBalear.es, 24 d'agost de 2010
- ↑ FutbolBalear.es, 13 d'octubre de 2010
- ↑ FutbolBalear.es, 12 de setembre de 2011
- ↑ FutbolBalear.es, 20 de setembre de 2011
- ↑ FutbolBalear.es, 27 de setembre de 2011
- ↑ FutbolBalear.es, 18 d'octubre de 2011
- ↑ FutbolBalear.es, 16 de maig de 2011
- ↑ FutbolBalear.es, 21 de desembre de 2011
- ↑ FutbolBalear.es, 23 d'abril de 2012
- ↑ 85,0 85,1 85,2 FutbolBalear.es, 10 de juliol de 2012
- ↑ FutbolBalear.es, 23 d'abril de 2012
- ↑ FutbolBalear.es, 26 de juny de 2012
- ↑ FutbolBalear.es, 3 de juliol de 2012
- ↑ FutbolBalear.es, 10 de juliol de 2012
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 163
- ↑ Federació de Penyes del Club, Plana web oficial
- ↑ DeporteBalear.com, 3 de novembre de 2010
- ↑ FutbolBalear.es, 3 de novembre de 2010
- ↑ FutbolBalear.es, 23 de febrer de 2012
- ↑ IBDeporte.com, 21 de setembre de 2007 (castellà)
- ↑ Diari de Balears, 5 de maig de 1999
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 323
- ↑ Última Hora, 25 de febrer de 2011 (castellà)
Enllaços externs
- Plana web oficial de l'Atlètic Balears (castellà)
- Fòrum sobre l'Atlètic Balears
- Plana web sobre la història del club
- Plana web sobre el club (castellà)
- Plana web sobre el club
- Història del club en el portal Lafutbolteca.com (castellà)
- Fitxa del club en la Federació de Futbol de les Illes Balears (castellà)
- Fitxa del club en el portal Futbolme.com (castellà)
- Plana web de la Federació de Penyes del Club
- Plana web de la penya Atletic Baleares (castellà)
- Himne oficial del Club