Porreres

L'època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d'entre els que són mostra el talaiot de Baules, el talaiot d'Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s'ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l'època àrab en el que també s'hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.

El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat (Tarragona). En el repartiment el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rosselló, Nuno Sanç.

Al 1300 apareix com a poble reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

L'any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.

La revoltina del setembre del 1868 va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s'hi guardaven. D'aquesta manera s'acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

Els Germans de la Caritat a partir del 1873 hi tengueren al carrer Lluís casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.

Fitxer:Porreres.jpg

Vista general de Porreres

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia: el Camp, el Cappuig, les Cases Noves, Porrerí, el Pou d'Amunt, el Pou Florit, el Rafal, els Terrers i la Vileta.

Economia

L'agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions importants com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Son Porquer , Es Monjos o Sa Bastida . La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s'ha cultivat també el safrà i la producció d'albercocs ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s'ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s'alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.

És la seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla i Llevant. Està situada al Molí de n'Amengual.

Política

Vegeu la llista de batles de Porreres.

L'actual composició^{[cal citació]} de l'Ajuntament de Porreres és el següent:

CxI: 6 regidors.
PP: 4 regidors.
PSM-Iniciativa Verds: 2 regidors.
PSOE: 1 regidor.

Cultura

S'hi editen la revista Llum d'Oli el primer número de la qual va sortir a finals del desembre de 1978 a càrrec de l'Agrupació Cultural de Porreres i el Calendari Porrerenc des del 1994.

Fou el lloc elegit per acollir la multitudinària trobadal de l'Acampallengua 2005 organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua.

Actualment compta amb un institut d'educació secundària (IES Porreres), dues escoles primàries i des de fa un temps, també una escoleta.

Festes i celebracions

Porreres té per patrons els dos Sant Joan, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).

Les festes populars se celebren per Sant Roc (16 d'agost). Comencen en posar una bandera blanca damunt el campanar de l'Esglèsia gran i amb la lectura del Pregó de festes. Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb la traca de focs artificials de la darrera nit. Aquest vespre es coneix com Sant Roquet, on els joves del poble fan un cercavila amb una ensaïmada gegant per convidar a tothom que aguanti fins aquelles hores de la matinada.

Celebra mercat setmanal tots els dimarts de l'any al voltant de Sa Plaça. Fira anual el darrer diumenge d'octubre i el dilluns següent, el firó.

Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.

El dissabte de Carnaval es fa Sa Rua, amb desfilada de disfresses i balls de les diverses assossiacions d'AMPA de les escoles i altres agrupacions del poble.

El Diumenge de l'Àngel, es celebra anualment una Pancaritat al Puig de Monti-sion. El porrerencs hi celebren una pancaritat el Diumenge de l'Àngel amb una misa al santuari, concerts i ball de bot al pati de l'ermita , paradetes de venta de llibres, atraccions per a infants...

Esports

La Unió Esportiva Porreres és el club de futbol representatiu de la localitat, jugant 12 temporades a tercera divisió estatal. L'any 2009 es va mancomunar amb els clubs de futbol de Montuïri i Vilafranca, prenent el nom d'Es Pla.^[3].

El ciclista Joan Llaneras, a qui deu el nom el Pavelló poliesportiu, és originari d'aquest poble. També hi ha el Club de Basquet Porreres (CB Porreres) i el Club Voleibol Porreres (CV Voleibol).