Audició musical

L’audició musical és un dels temes més importants per a la pedagogia musical; cada cop hi ha més interès a les nostres societats per les potencialitats cognitives, psicològiques i educatives que té escoltar música de forma activa.

L'audició és l'acte d'escoltar, d'estar atent. Desenvolupant capacitats de percepció, assimilació, comprensió i gaudi musical. La música és expressió i comunicació, per tant l'audició desenvolupa les habilitats comunicatives i receptives tant a nivell musical com extra musical. L'educació musical està canviant el paradigma tradicional de l'audició. Les noves metodologies dirigides cap a l'audició activa són cada cop més aplicades i reconegudes. La elaboració d'activitats creatives juntament amb metodologies constructivistes i l'ús de les TIC, fa que l'educació musical clàssica quedi obsoleta davant dels nous models educatius basats en l'audició, la interpretació i la creativitat.

Segons Silvia Malbarán, escoltar és trobar sentit a les relacions sonores presents en un obra musical. Comprendre el discurs musical, els patrons, modes d'organització, desenvolupaments temàtics, etc. Podem per tant concebre l'audició musical com un mode múltiple i simultani de processament d'informació. Per tant, posa en joc habilitats i disposicions que integren la reflexió, el pensament constructiu, la actitud significativa i la persistència en la atenció.

El primer àmbit important és la percepció musical: l'audició musical entra dintre del procés d'alimentació que condueix a la interiorització de elements i materials sonors i musicals. Per a assolir l'adquisició de coneixements musicals serà necessari el domini vocal, corporal e instrumental d'eixos elements i materials a través de les distintes formes d'expressió musical.

Segons Aaron Copland, hi ha tres plàns d'escolta musical:

1. Sensual: pel plaer que produeix el so en sí mateix.
2. Expressiu: busquem a la música un significat extra musical.
3. Analític: purament musical, la música existeix veritablement quant a les notes i la seva manipulació.

Finalment cal destacar l'anàlisi musical com a forma de comprensió i discriminació del material sonor. La seva finalitat és la comprensió i enteniment per part de l'oient. Els seus components bàsics són els següents:

• So:
  • Timbre: selecció, combinació, grau de contrast d'instruments i veus
  • Àmbit: Tessitura, efectes especials, explotació de l'idioma, articulació en la superficie.
  • Textura i trama: Duplicació, superposició, contrast de components, homofònic, cantus firmus, contrapuntístic, polaritzat (policoralitat, melodia/baix xifrat; melodia/acompanyament; sol/tutti)
  • Dinàmiques: tipus, freqüència, degudes a la instrumentació a l'àmbit...

• Harmonia:
  • Funcions principals: color i tensió
  • Etapes de tonalitat: lineal, modal, bifocal, unificada, expandida, policèntrica, atonal, serial. Estabilitat i inestabilitat de la tonalitat...
  • Relacions de moviment: esquemes interiors de modalitats, i modulacions.
  • Acords: alteracions, dissonàncies, progressions, seqüències...
  • Ritme harmònic: acòrdic, inflexió, ritme de tonalitat.
  • Intercanvi de parts: contrapunt, imitació, cànon, fuga, estretto, augmentació/disminució.

• Melodia:
  • Àmbit: mode, tessitura, vocal/instrumental.
  • Moviment: graus conjunts, disjunts, salts, actiu/estable, articulat/continu, cromàtic/diatònic
  • Disseny: ascendent, descendent, nivellat, ondulant, quebrat...
  • Funcions: primàries, secundaries(cantus firmus, ostinato)

• Ritme:
  • Ritme de la superfície: vocabulari i freqüència de durades i disseny.
  • Continuum: mètrica (regular, irregular, additiu, sincopat, hemiòlia), tempo, dimensió (fracció, pulsació, motiu, subfrase, frase, període...)
  • Interaccions: ritme de textura, ritme harmònic, ritme de contorn...

Bibliografia

• Rodolfo Barbaci. Educar la memoria musical. Ed. Recordi.

Enllaços externs

• "Audición" a Filomusica.com
• Catedu.es