Aureli Capmany i Farrés
| Aureli Capmany i Farrés |
|---|
Aureli Capmany i Farrés (Barcelona, 1868 - 1954) fou un destacat folklorista de formació autodidacta.[1] Pare de la també escriptora Maria Aurèlia Capmany. S'interessà vivament en l'estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars.
Destacà també en la seva activitat de promotor cultural i fou un dels fundadors de l'Orfeó Català el 1891 i de l'Esbart de Dansaires el 1907. També dirigí l'Esbart Català el 1909. Per als seus estudis sobre espectacles tradicionals i danses de tota mena va comptar amb la col·laboració de Pauleta Pàmies.
Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i col·laborà en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet el 1904. Col·laborà en altres publicacions infantils, com La Rondalla del Dijous el 1909, La Mainada (1921-23) i Plançons el 1933, i també en les revistes D'Ací i d'Allà i Esplai.
Obres
Les principals obres publicades d'Aureli Capmany foren:
- "Cançoner popular" (1901-13)
- "Rondalles per a nois" (1904)
- "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923)
- "Com es balla la sardana" (1924)
- "De marionetes i titelles" (1928)
- "La sardana a Catalunya" (1948)
- "El ball i la dansa popular a Catalunya" (1948)
- "La dansa a Catalunya" (1935-1953)
Diversos estudis sobre costums populars:
- "Baladrers de Barcelona" (1947)
- "Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes" (1951).
Referències
- ↑ «Aureli Capmany i Farrés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.