Maria Aurèlia Capmany i Farnés

**Maria Aurèlia Capmany i Farnés**
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Naixement	3 d'agost de 1918 Barcelona
Mort	2 d'octubre de 1991 (als 73 anys) Barcelona
Activitat	Escriptora
Nacionalitat	Catalunya
Primeres obres	Necessitem morir (1947) El cel no és transparent (1948)
Obres principals	Un lloc entre els morts (1967)
Premis	Premi Joanot Martorell (1948) Premi Sant Jordi de novel·la (1968) Premi Crítica Serra d'Or (1983)
http://www.fmac.org/

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 – Barcelona, 2 d'octubre de 1991) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la de 1968 amb l'obra Un lloc entre els morts i, el Premi Joanot Martorell de 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.

Biografia

Néta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.

Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de Badalona i l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.

Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada al 1952) quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968. L'any 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d'Hongria.

Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.

En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.

Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb La dona a Catalunya: consciència i situació el 1966. El mateix any, va particpar a la Caputxinada, una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això era i no era.

Participà i va intervindre en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembre de 1976).

Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 2 d'octubre de 1991. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.

Obres

Prosa

Necessitem morir (1952).
Betúlia (1956).
Tana o la felicitat (1956).
El gust de la pols (1962).
La pluja als vidres (1963).
El desert dels dies (1966).
La dona a Catalunya: consciència i situació (1966).
Un lloc entre els morts (1967)
Feliçment, jo sóc una dona (1969)
Pedra de toc (1970).
Vitrines d'Amsterdam (1970).
Cartes impertinents de dona a dona (1971)
Quim-Quima (1971)
El jaqué de la democràcia (1972)
Pedra de toc-2 (1974)
Dona, doneta, donota (1975)
Cada cosa en els seu temps i lectura cada dia (1976)
Coses i noses Recull de narracions curtes (1980)
Vés-te'n ianqui (1980)
Àngela i els vuit mil policies (1981)
Lo color més blau (1983)
El cap de Sant Jordi (1988)
Fumar o no fumar (1988).
Mala memòria. Memòries (1989).
Això era i no era. Memòries (1989)
Aquelles dames d'altres temps (1990)
Fem memòria. El port de Barcelona (1990)

Teatre

Ca, barret! (amb Jaume Vidal Alcover)
Tu i l'hipòcrita (1960)
Vent de garbí i una mica de por (1968)
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970)
L'ombra de l'escorpí (1974)
Tirant lo Blanc (1980)