Avellanos
| Localització | |
| Poble del terme de Sarroca de Bellera, abans del de Benés (Alta Ribagorça) | |
• Comarca • Municipi |
Catalunya Pallars Jussà Sarroca de Bellera |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,376,7 msnm |
| Població (2005) • Densitat |
7 hab. |
| Coordenades | 42° 24′ 16.49″ N, 0° 53′ 57.98″ E / 42.4045806°N,0.8994389°E{{#coordinates:42 | 24 | 16,49 | N | 0 | 53 | 57,98 | E | type:city(7)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25555
|
| Festa major | Primer diumenge de setembre |
| Constitució d'ajuntament, amb Castellnou d'Avellanos i Vilancòs |
1812 |
| Agregació a Batlliu de Sas | Febrer del 1847 |
| Canvi de nom a Benés | Entre 1898 i 1920 |
| Agregació a Sarroca de Bellera | 1972 |
Avellanos és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Pertanyia, però, fins el 1972, al terme municipal de Benés, de la de l'Alta Ribagorça.
Es troba 3 quilòmetres a llevant del seu antic cap de municipi, Benés, però en una vall diferent: la del riu d'Avellanos, afluent per l'esquerra del riu de Manyanet.
Per poder-hi accedir, des de Sarroca de Bellera cal seguir cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'1 quilòmetre, quan és a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo, Castellgermà, les Esglésies i la Mola d'Amunt, on arriba en uns 900 metres. Des d'aquest lloc surt cap al nord-est la pista que segueix la vall de la Valiri aigües amunt, i s'enfila a Avellanos en poc més de 5 quilòmetres.
El poble d'Avellanos té església parroquial, romànica, dedicada a santa Maria.
També hi ha l'ermita de Sant Joan de la Riberola, equidistant, aproximadament, dels pobles d'aquesta vall, que hi celebraven un important aplec.
Història
En el Fogatge del 1553 hi consten 5 focs[1] (uns 25 habitants).
Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, Avellanos pertangué als barons, després comtes, d'Erill.
Avellanos, juntament amb Castellnou d'Avellanos i Vilancòs, creà un ajuntament propi (Abellanós, Castellnou de Abellanós i Casas de Vilancós, en alguns documents), comú als tres pobles, a ran del desplegament de la Constitució de Cadis, el 1812. Aquest ajuntament deixà d'existir el febrer del 1847 a causa de la promulgació, dos anys abans, d'una nova llei municipal que fixava en un mínim de 30 veïns (caps de casa contribuents i electors) el mínim per mantenir ajuntament propi. En aquell moment aquest municipi fou agregat a Benés. Finalment, el 1972 tot aquest antic municipi fou agregat a Sarroca de Bellera.
Avellanos tenia 69 habitants el 1960, 17 el 1970, i 12 el 1981. El 2005 n'hi consten 7.
Festes i tradicions
Avellanos és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segles XIX. Deia, en el tros d'Avellanos:
| « |
Puja cap a Santa Coloma |
» |
| — Payrot, Cobles | ||
Referències
- ↑ Pere Ramon, Antoni Guimó, Pere Ribera, Antoni Marquès i Pere Capella. Iglésies 1981, p. 82.
Bibliografia
- BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Avellanos", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
- BOIX, Jordi. "Benés", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.