Babingtonita
| Classificació | |
|---|---|
| Categoria | Silicat |
| Propietats | |
| Color | verd fosc a negre |
| Fractura | concoide |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Color de la ratlla | gris-verd |
| Densitat | 3,4 |
La babingtonita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del metge i mineralogista irlandès William Babington (1757-1833).[1] És un mineral compost principalment per silicat de calci, ferro i manganès. És de color verd molt fosc o pràcticament negre, translúcid quan es troba en cristalls prims, i cristal·litza en el sistema triclínic en grups de cristalls prismàtics. Es troba amb minerals de la família de les zeolites en cavitats en roques volcàniques. La babingtonita conté alhora ferro (II) i ferro (III), i presenta un magnetisme dèbil.
Va ser descrit per primera vegada en 1824 a partir de mostres provinents d'Arendal, Aust-Agder, Noruega. Els millors exemplars de babingtonita del món s'extreuen actualment, amb prehnita i quars, a Qiaojia, prefectura de Zhaotong, província de Yunnan, Xina.
Enllaços externs
- Mindat (anglès)
- Mineral galleries (anglès)
Referències
- ↑ http://webmineral.com/data/Babingtonite.shtml Webmineral