Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389. Originalment, eren kiptxaks membres de la guardia personal (halka) del sultà aiubita as-Sàlih Ayyub (1240-1259), el qual va crear un regiment de entre 800 i 1000 homes que va anomenar al-Bahriyya perquè tenien el seu quarter a Bahr al-Nil (riu Nil), a una illa anomenada Rawda. El nom de mamelucs bahriyya (o dinastia bahri) es dóna a la primera dinastia de mamelucs egipcis, però realment és incorrecte. Les fonts mameluques donen al període (de predomini turc cumà) el nom de Dawlat al-turk mentre al següent període de predomini circassià l'anomenen Dawlat al-djarkas.
La seva presa del poder va tenir origen en dos fets externs més que en un intent planejat d'usurpació: la croada de Sant Lluis (1249-1250) i la invasió mongol de Síria (1259-1260). La resistència en front de la croada fou obra dels mamelucs; el darrer general no mameluc, Fakhr al-Din ibn Shaykh al-Shuyukh, que va exercir el govern a la mort d'as-Sàlih Ayyub (1249) fou assassinat. La preferència del sultà Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub (1249-1250) per la seva nissaga en perjudici dels bahrites va provocar el seu assassinat per un grup de mamelucs el 1 de maig de 1250. Encara que l'aparença de sultanat aiubita es va mantenir en la persona d'al-Àixraf II (1250-1254) i la regència de Xàjar-ad-Durr, el poder va passar als mans dels mamelucs entre els quals va emergir al-Muïzz Àybak.
Foren aquestes tropes qui van aconseguir les victòries a les batalles d'al-Mansura (1249) i Ayn Djalut (1260). Al cap de sis dies d'aquesta batalla hi van haver greus enfrontaments interns: Àybak, proclamat sultà, va intentar ser enderrocat per una part dels bahriyya sense èxit i el cap rebel Aktay va morir i 200 seguidors van haver de fugir d'Egipte i passar al servei de prínceps aiúbides a Síria, o del sultà seljúcida. Encara que van poder tornar a la mort d'Àybak ja no van recuperar la seva posició i el darrer rebel va morir el 1307. Algunes guarnicions a Síria van portar el nom de Bahriyya.
Llista de sultans mamelucs bahrites
- Xàjar-ad-Durr (1250)
- Al-Muïzz Aybak (1250-1257)
- Al-Mansur Alí (1257-1259)
- Qútuz (1259-1260)
- Bàybars I (1260-1277)
- As-Saïd Bàraka Khan (1277-1279)
- Al-Àdil Salàmix (1279)
- Qalàwun (1279-1290)
- Al-Àixraf Khalil (1290-1293)
- Baydara al-Mansur 1293)
- An-Nàssir Muhàmmad (1293-1294)
- Al-Àdil Kitbughà (1294-1296)
- Al-Mansur Lajin (1296-1299)
- An-Nàssir Muhàmmad (2n cop, 1299-1309)
- Bàybars II (1309-1310)
- Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun (3a vegada, 1310-1341)
- Al-Mansur Abu-Bakr (1341)
- Al-Àixraf Kújuk (1341-1342)
- An-Nàssir Àhmad (1342)
- As-Sàlih Ismaïl (1342-1345)
- Al-Kàmil Xaban (1345-1346)
- Al-Mudhàffar Hajjí (1346-1347)
- An-Nàssir Hàssan (1347-1351)
- As-Sàlih Sàlih (1351-1354)
- An-Nàssir Hàssan (2a vegada, 1354-1361)
- Al-Mansur Muhàmmad (1361-1363)
- Al-Àixraf Xaban (1363-1377)
- Al-Mansur Alà-ad-Din Alí (1377-1381)
- As-Sàlih Hajjí (1381-1382)
- Barquq (1382-1389 (mameluc burjita)
- As-Sàlih Hajjí (2a vegada, 1389-1390)
Articles relacionats
- Al-Mufaddal ibn Abi l-Fadail
- Bahariya o Bahriyya, oasi egipci als sud-oest de Fayyum
- Burdjiyya
Bibliografia
- D. Ayalon, Le régiment Bahriya dans l'armée mamelouke, 1952