Setena Croada
| Setena Croada | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Croades | |||||||
 Lluís IX durant la Setena Croada. | |||||||
| |||||||
| Bàndols | |||||||
| Cristians | Musulmans | ||||||
| Comandants | |||||||
 Lluís IX Alfons Carles I Robert I Guillem de Sonnac Renaud de Vichiers
|
 As-Salih Ayyub  Shajar al-Durr Faris ad-Din Aktai Qútuz Fakhr-ad-Din Yussuf Àybak Bàybars I[1]
| ||||||
| Forces | |||||||
15,000 homes[2]
|
|||||||
Plantilla:Croades La Setena Croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França. Decidida en 1244, es va posar en marxa el 1248 i va arribar a Egipte l'any següent. Vençut i capturat pels mamelucs en 1250, l'exèrcit pagà rescat i actuà a continuació fins al 1254. La croada va ser gairebé exclusivament francesa.
Antecedents
Jerusalem, obtinguda per la sisena croada de Frederic II, va caure en mans dels corasmis en 1244, i l'exèrcit del regne de Jerusalem va perdre la batalla de La Forbie el mateix any. Aquestes notícies van decidir el rei Lluís a prometre abraçar la creu, si es guaria d'una greu malaltia que patia.
La Croada
Embarcament i hivernada a Xipre
Des de 1247, Lluís IX de França va enviar a Xipre vaixells i pertrets. Al mateix temps, va ordenar la construcció d'un port per partir de França (Aigües Mortes) des d'on va embarcar el 25 d'agost de 1248. La flota va desembarcar a Limassol el 17 de setembre de 1248. Durant l'hivern van preparar l'estratègia: desembarcar a Egipte (aprofitant la feblesa del soldà ayyubita al-Salih) i capturar alguna gran ciutat que canviar per Jerusalem. Lluís va perdre alguns mesos posant pau a Acre entre pissans i genovesos, i pel juny de 1249 va arribar a la vista de Damieta.
La campanya d'Egipte
El soldà al-Shalih, malalt, va trametre el seu Emir Fakhr al-Dihn ibn al-Sheikh a impedir el desembarcament croat a Damieta. No ho va aconseguir, i els francs van prendre la ciutat, abandonada pels seus moradors. Van esperar, llavors, la fi del període d'inundacions (octubre). Lluís IX de França va decidir avançar cap a El Caire, contra el consell dels seus nobles, que preferien prendre Alexandria mentre el soldà oferí, infructuosament, l'intercanvi de Damieta per Jerusalem. Mort el soldà, la seva vídua Shakhar al-Durr mantingué en secret la nova per donar temps al seu fill Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub en la seva consolidació al tron.
L'Emir Fakhr al-Dihn va aconseguir endarrerir l'avanç croat a Mansura fins el febrer de 1250. Robert I d'Artois i els Templers aconsegueixen derrotar i matar Fakhr al-Dihn, però, a continuació, envesteixen la ciutat desordenadament i el cap mameluc Baibars al-Bunduqdarí mana un contraatac letal per als croats en el que el germà del rei troba la mort.
El nou soldà Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub vencé els croats a la batalla de Fariskur, i els croats s'hagueren de retirar. Malalts, encerclats, s'han de rendir i el propi rei ha de pagar 500.000 lliures de rescat, avançades per l'Orde del Temple. La mort de Turan-Xah obliga a renegociar el rescat, però, finalment, el rei arribà a Acre el maig de 1250.
Lluís IX a Acre
El rei es va mantenir quatre anys a Terra Santa, amb l'esperança que les lluites entre partidaris dels ayyubites i dels mamelucs li permetessin conquerir Jerusalem. No va reeixir, però va fer fortificar les fortaleses del regne, abans de tornar a França (1254).
Referències
Bibliografia
- Christopher Tyerman. LAS GUERRAS DE DIOS. Ed, Critica, 2006