Baix Imperi Romà

El baix Imperi Romà s'inicià a finals del segle II dC quan en tot l'Imperi Romà començà un procés de transformació econòmica i social que donà pas a les estructures que fonamentaren el món medieval.

Les invasions i la situació d'Imperi van obligar a una reorganització administrativa en temps de Dioclecià (284). Es van crear quatre prefectures, territoris que abraçaven moltes províncies i les diòcesis o agrupacions de Províncies, i el nombre de províncies va ser augmentat. La Prefectura era governada pel Prefecte del Pretori i la Diòcesi pel Vicari mentre les províncies van seguir en mans de procònsols o llegats, anomenats també Praesides, als quals es va designar un auxiliar per les funcions militars amb el títol de Dux. La desaparició de províncies senatorials (reduïdes a Àsia i Àfrica) va fer disminuir fins i tot més el poder del Senat, convertit en òrgan consultiu no vinculant. En algunes províncies hi podia haver diversos Duces però un sol Praeses. El nombre de províncies va arribar el 297 a noranta-sis, quan el 284 eren cinquanta-set. Més tard fins i tot van augmentar més (fins a cent-vint a principis del Segle IV).

Hipània, en temps de Dioclecià quedà inclosa dintre la prefectura de les Gàl·lies i constituí una diòcesi organitzada en set províncies: Tarraconensis, Cartaginensis, Balearica, Mauritana-Tingitana, Baetica i Gallaecia.

Les terres catalanes no van ser alienes a aquestes transformacions del món romà, de forma que, a partir de la segona meitat del segle III, els francs i els alamans, aprofitant la debilitat romana, travessaren les fronteres i s'endisaren a l'interior de l'Imperi, arrasant tot el que trobaven al seu pas. Moltes ciutats i poblats foren destruïts. Alguns ja no es referen i altres van bastir ràpidament muralles, si bé ocupant un perímetre menor al que teien abans. El clima d'inseguretat que es va crear ja no s'esvaí sinó que s'incrementà per efecte de les revoltes dels bagaudes (grups de desheretats) que a la península ibèrica tenien les seves bases a la terra dels bascons (més o menys, a l'actual comunitat foral de Navarra), des d'on realitzaven nombroses incursions sobre la part occidental de l'actual Catalunya.