Bakkara
Els bakkara són àrabs nòmades del Sudan que ocupen les terres entre el llac Txad i el Nil Blanc. El seu nom deriva de què viuen de criar bestiar (bakar). Es creu que eren part dels grups àrabs djuhayna establerts al Sudan, procedents d'Egipte, el segle XIV que es van desplaçar al segle XVII i es van barrejar amb poblacions originaries del nord. Van formar una mena d'estat tampó entre els sultanats de Ouaddaï, Darfur i Kordofan i les tribus de negres pagans més al sud. Foren vassalls d'aquestos tres sultanats als que pagaven tribut; sovint feien expedicions per capturar esclaus a les zones dels africans al sud. Al segle XVIII i XIX el grup dels bakkara rizaykat, el principal, va estar sota sobirania del sultà de Darfur, i el seu conflicte amb el poderós mercader d'esclaus al-Zubayr Rahma Mansur, senyor de part de la regió de Bahr al-Ghazal, va comportar la conquesta de Darfur pels egipcis el 1874. Van donar suport al Mahdi contra els britànics però es van mostrar contraris al seu domini en el seu propi territori. El successor del Mahdi, el khalifa Abdullahi (Abd Allah ben Muhammad al Taaishi), era membre d'aquest grup, de la subtribu dels taaisha, entre els quals va reclutar els seus principals col·laboradors. El 1889/1890 els va traslladar a Omdurman per servir-l'hi de suport contra els Awlad al-balad i al mateix temps per tenir-los més controlats. El trasllat i les greus pèrdues que van patir a les guerres els van debilitar; molts van retornar als seus antics territoris (1896-1898).
Articles relacionats
Bibliografia
- H. A. Mac Michael, A history of the Arabs in the Sudan, Cambridge, 1922