Ball de diables de Reus
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Seguici Festiu de Reus». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
El Ball de Diables de Reus és una entitat nascuda l'any 1981 i que té diverses seccions. Diables, la Cabra, El Drac, els Diables infantils, el Drac petit, la Cabra petita, Els Bitllers de Reus i la Batucada Trokatrons, sent els Diables i el Drac elements del Seguici Festiu de Reus.
La tradició dels diables a Reus està documentada des del segle XVIII, tot i que podria ser anterior. Aquest ball estava relacionat amb el gremi dels boters i segurament tenia parlaments, tal com sí que en tenia el Ball de Sant Miquel que era protagonitzat per diables. Malgrat això al Priorat i el Baix Camp els balls de diables actualment no tenen parlaments.
Els components dels diables de Reus porten uns vestits fets amb roba gruixuda, poc inflamable, amb decoracions de motius geomètrics, diables, iconografia relacionada amb l'infern o la natura, cosits o brodats al damunt, segons el costum del Baix Camp i el Priorat i unes banyes, així doncs, no es trobaran mai, dos vestits iguals.
Els diables disparen pirotècnia, les carretilles, que són uns coets sense canya que, en ser col·locats al capdamunt d'una maça, produeixen l'efecte d'un paraigua de foc a més a més a Reus, com d'altres llocs del Baix Camp, els diables utilitzen el civader, una bossa feta amb la mateixa roba del vestit on es duen les carretilles durant les cercaviles o correfocs.
El ball de diables de Reus tenia la tradició de sortir sobretot a les festes de la Misericòrdia, realitzant la Baixada al Santuari i fent des del 1981 la carretillada davant del Santuari.També surten per Carnaval, realitzant el robatori del braç al Rei Carnestoltes i la crema del braç incorrupte. Actualment els diables participen a la Festa Major de Sant Pere amb la cercavila de foc de la nit de Sant Joan, participant al seguici festiu, des del 2008, el dia de completes i a la processó de Sant Pere i realitzant la carretillada, des del 1996, a la Plaça Mercadal les darreres hores del dia de Sant Pere.
A més a més al Ball de Diables de Reus també existeixen altres seccions, sent la Cabra de Reus l'element més característic. La història d'aquest animal festiu està íntimament relacionada amb el moviment de recuperació de les festes populars i tradicionals existent a Reus a començaments dels anys vuitanta i amb la creació de l'associació de cultura popular Carrutxa.
A finals dels anys 70, la nit de Sant Joan havia estat una de les celebracions més reivindicades pel moviment de cultura popular com a festa emblemàtica pel que fa a la participació popular i al seu significat tradicional. La revetlla que s'organitzava a la plaça del Castell fou un dels primers actes reivindicats per un moviment ciutadà que volia una festa diferent de l’«oficial» del moment: que fos al carrer, oberta i participativa. El 1979 s'organitza una cercavila la nit de Sant Joan, que era encapçalada per una cabra o cabró, símbol del caràcter tradicional de la diada. La cercavila s'anomenava «de dimonis i bruixes». El nucli impulsor de la proposta festiva s'agrupava a l'entorn d'un grup d'animació i teatre de carrer, Taronjada Natural. A començaments de juny de 1980 sorgeix espontàniament un moviment de gent jove interessada en la cultura popular i tradicional. Les primeres activitats del col·lectiu són alguns articles a revistes locals, un manifest reivindicatiu adreçat al regidor de festes i la construcció de la Cabra de foc. Aquesta es va fer amb voluntat de disposar d'un animal festiu propi per a la Cercavila de Foc, nom que adopta l'acte de la nit de Sant Joan, amb característiques específicament pensades per a fomentar la participació. La figura va ser refeta el 1981 per Albert Macaya ja d'una anterior i renovada el 1985.
Descripció La Cabra és un animal festiu del tipus bestiari de foc, i consisteix en una barra llarga que porta en un extrem un cap de cabra –de forma semblant a un ariet– i, en l'altre, dues barres més petites travessades perpendicularment que permeten als seus portadors manipular-la. Sota el cap hi ha unes peces metàl·liques –anelles amb rosca o pinces, segons el moment– que serveixen per a fixar uns artificis pirotècnics, anomenats sortidors o modernament francesos, que projecten espurnes i peten en acabar. La Cabra, però, no sempre ha estat un element de foc, ja que la primera que va sortir al carrer encara no treia foc i era un animal pacífic. En el transcurs dels anys, la Cabra ha estat modificada en diverses ocasions, majoritàriament en la restauració del cap, que és la part que pateix mes durant el correfoc. El cap passa de ser fet inicialment amb guix i amb una estructura de xarxa metàl·lica a pasta de paper i, més tard, de fibra de vidre. També se li amplien les sortides de foc a quatre sortidors, guanyant en mobilitat i aconseguint més espectacularitat. La Cabra és –a diferència dels dracs tradicionals– un animal de correfoc, sense excessiva presència quan està aturada però que permet molt de joc quan entra en acció.
La Cabra de Reus no forma part del seguici festiu de la ciutat però és l'ànima de la Cercavila de foc de la nit de Sant Joan i de l'A Reus Correfoc.
El Drac de Reus neix el 19 de setembre de 1992, es va fer per commemorar el 400 aniversari de l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia. Va ser una iniciativa dels membres del Ball de Diables de Reus, que van sufragar tots els costos i van participar activament en la seva construcció. La part creativa va anar a càrrec de l'artista reusenc Albert Macaya, el mateix que, l'any 1996, va realitzar-li millores. La música la va composar el també reusenc Ruben Valdepeñas.
És un Drac portat per una sola persona i balla acompanyat d'una cobla de ministrers. Des d'aquell mateix any ja participa en la baixada dels grups festius al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. En la Festa major de Sant Pere de 1993 participa a Completes i és a finals del mateix any que ja s'integra plenament en tots els actes de festa a Reus, sortint per la Diada de Sant Jordi, a la Cercavila de foc de la Nit de Sant Joan, per la Festa Major de Sant Pere i a les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, quan també participa en l’ ”A Reus, Correfoc”.
En totes les seccions també existeixen els homòlegs infantils, nascuts, els Diables l'any 2001, el Drac el 2003 i la Cabreta el 2010.
A més de seccions de foc, al Ball de Diables de Reus també gaudeix dels Bitllers de Reus nascuts també l'any 1981. I per acabar disposa d'una secció de batucada, la secció més jove, nascuda l'any 2010 com una innovació dins la tradició.
Bibliografia
- Cruañes i Oliver, Esteve. Ball de Diables de l'Arboç. L'Arboç: Ball de Diables de l'Arboç, 1988.
- Palomar, S. El Ball de Diables al Baix Camp. Reus: Centre de Documentació sobre Cultura Popular / Carrutxa, 1987.