Banu Shahin
La dinastia Banu Shahin fou una nissaga que va governar breument la Batiha de facto a partir del 945 fins el 984/985 i de jure des de vers el 960 al 984/985.
La va fundar Imran ibn Shahin, un cap de bandits que va aprofitar les lluites entre barídides i buwàyhides per establir el seu poder vers 945-947 i el seu coneixement del terreny (complicat per a operacions militars) per rebutjar diverses expedicions buwàyhides (vers 947-960) fins que el sultà Muizz al-Dawla el va haver de reconèixer com emir (governador) vers el 960.
A la seva mort el 979 dos dels seus fills es van disputar el poder, el que fou aprofitat pel general al-Muzaffar ibn Ali per donar un cop d'estat i agafar el control primer com a regent i al cap d'un any de propi dret (984/985). La dinastia d'al-Muzaffar va conservar el poder fins el 1012 sent substituida pels Banu Mazyab o Mazyàdides.
El 1021 un fill d'Imran ibn Shahin, de nom Abu l-Haydja Muhammad va intentar arrebhassar el poder als mazyàdides però va fracasar. La família Banu Shahin va desaparèixer de la historia.
Llista d'emirs
- Imran ibn Shahin 945-979
- Husayn ibn Imran 979-982
- Abu l-Faradj ibn Imran 982-983
- Abu l-Maali ibn Husayn 983-984