Barb comú
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El barb comú (Barbus bocagei) és una espècie de peix teleosti de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Descripció
És un barb gros, que sovint sobrepassa els 300 mm de longitud, tot i que les mides màximes descrites arriben als 800 mm. Pot arribar a pesar més de 1,5kg.
El cos és allargat i esvelt, té forma de cilindre. El cap és més allargat i els ulls són més grossos que els del barb de muntanya. Com tots els barbs, té dos parells de barbes, que en aquesta espècie són llargs: el primer d'ells arriba a la part anterior de l'ull i el segon, a la part posterior. L'aleta caudal presenta una forcadura molt marcada. Els més joves són pigallats, i poden ésser confosos fàcilment amb barbs de muntanya.
De tons bruns amb reflexos verdosos o daurats. Tant l'aleta anal com les aletes parells tenen el mateix tint vermellós, i fosques la dorsal i la caudal.
Arriba a la maduresa sexual entre els quatre i sis anys de vida. Els mascles en època d'aparellament presenten uns petits bonys al centre del cap mentre que les femelles ho presenten llis. La femella és més gran de talla que el mascle.
Habitat
Ocupa els cursos mitjans dels rius, zona del barb de muntanya, preferint fons pedregosos o de grava. És gregari i forma bancs prop del fons. Durant l'hivern entra en una mena de hibernació, formant petits grups sota les pedres o la vegetació en aigües profundes. A l'època de reproducció, però, remunten els rius i poden ocupar zones més altes i de corrent més intens.
Reproducció
Té lloc a finals de primavera i començaments de l'estiu. La maduració sexual és tardana, ja que s'assoleix amb uns 3 anys de vida i més de 100 mm de longitud, tot i que alguns individus, sobretot mascles, poden madurar abans. La fresa s'esdevé en trams amb substrats de pedres i graves. A l'època de reproducció, els mascles mostren uns grans tubercles nupcials, especialment desenvolupats als voltants de la boca.
Alimentació
És una espècie omnívora, que s'alimenta tant d'algues i restes vegetals com d'invertebrats aquàtics.
Distribució geogràfica
Tal i com diu el seu nom és un barb originari del riu Ebre. L'única zona, a part de la Península Ibèrica, on es va detectar l'any 2000 va ser al centre d'Itàlia, on sembla haver-se establert.
Problemàtica
Afecten principalment a el barb de muntanya (Barbus meridionalis) ja que quan es va introduir la contaminació dels ecosistemes va provocar que no hi hagués un competidor clar. Competeix amb el seu aliment i hi havia una sobreexplotació de l'espècie autòctona amb finalitats alimentaries durant el segle XX, que en l'actualitat s'ha prohibit. L'impacte ecològic principal és la modificació del nombre d'espècies en els ecosistemes. Altera la cadena tròfica, competeix amb exemplars d'altres espècies provocant en alguns casos la desaparició de l'espècie autòctona (destrucció de la biodiversitat).
Subespècies
- Barbus bocagei bocagei (rius Duero, Tajo, Xúquer i Túria).
- Barbus barbus graellsii (Steindachner, 1866) (rius Ebre, Nervión i Llobregat)
- Barbus barbus sclateri (Günther, 1868) (rius Guadiana, Guadalquivir i Segura).[3]
Referències
- ↑ Cuvier G. 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
- ↑ BioLib
- ↑ Elvira, B., 1990. Iberian endemic freshwater fishes and their conservation status in Spain. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):231-232.
Bibliografia
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey (Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York (Estats Units): John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.