Barbastre
| |||
| Localització | |||
| |||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Regne d'Espanya Aragó Província d'Osca Somontano de Barbastre | ||
| Gentilici | barbastrí, barbastrina | ||
| Predom. ling. | aragonès | ||
| Superfície | 107,6 km² | ||
| Altitud | 341 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|2|Plantilla:Puntdecimal|N|0|7|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-AR_type:city(15778)|primary|name=}} | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
Antonio José Cosculluela Bergua (PSOE) | ||
| Codi postal | 22300
| ||
| Web | |||
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.
Història
Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línea defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la que estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra del islam.
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[1] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell.
Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir (1066).
L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.
Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.
Monuments
- Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.
- Palau Episcopal.
- Palau dels Argensola
Referències
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.
Enllaços externs
| Açò és un esborrany sobre província d'Osca. Amplieu-lo! (citant les fonts) |