Barjawan
Abu-l-Futuh Barjawan o, simplement, Barjawan fou un esclau de possible origen sicilià que va dominar Egipte en el regnat del califa fatimita Al-Hàkim bi-amr-Al·lah (996–1021). Havia estat criat a la cort d'Al-Aziz bi-L·lah (975–996) regnat en el que va arribar a intendent. Era eunuc i conegut amb el títol d'ustadh. Al-Aziz el va nomenar tutor del seu hereu Al-Hàkim.
A la mort d'al-Aziz, Bardjawan va proclamar al seu pupil com a califa (996). El poder de l'estat va quedar en mans del wasita, càrrec que va assolir Ibn Ammar al-Kutami cap de les forces berbers i de la facció berber o maghriba. El predomini dels berbers molestava als turcs i als orientals i fins i tot segurament a la població egípcia en general. Bardjawan es va aliar als orientals i el 996 va demanar al governador turc de Damasc, Mangutegin (Magutakin) a anar al Caire per expulsar als berbers del poder. Mangutegin va reunir un exèrcit de turcs, daylamites, negres i àrabs i va tacar Egipte però fou derrotat prop d'Ascaló (entre Ascaló i Ramla) per un exèrcit enviat per Ibn Ammar sota la direcció de Sulayman ibn Djafar ibn Fallah. Mangutegin fou fet presoner però fou perdonat per Ibn Ammar i es va mostrar moderat amb el partit dels perdedors. A Síria Sulayman ibn Djafar també va seguir una política de moderació; entre les coses que va fer fou la de destituir al governador de Trípoli del Líban Djaysh ibn Samsama al que va substituir pel seu propi germà Ali ibn Djafar. Revoltes àrabs a Palestina i Tir foren reprimides i un atac bizantí per mar fou rebutjat (negociacions diplomàtiques van establir llavors una treva de deu anys). Cap a l'oest es va conquerir la ciutat de Barca i Trípoli de Líbia on foren nomenats governadors eunucs (Trípoli de Líbia fou perduda poc després).
De moment Bardjawan i la seva facció (els mashriqa) es va haver de mostrar docil al wasita, però aviat va contactar amb el cap berber Djaysh ibn Samsama que planejava la seva revenja; es van provocar disturbis al Caire dels que es va acusar a Ibn Ammar i als seus seguidors; el wasita va convidar als caps de la facció rival a palau per discutir l'afer però secretament ja havia planejat la seva execució, però el pla fou conegut per Badjawan a través d'un dels seus espies, i va formar un pla alternatiu: va anar al palau preparat per rebutjar l'atac i llavors es va retirar sa i astalvi però va poder acusar a Ibn Ammar de traïció.
Ibn Ammar va haver de fugir al desert prop del Caire on va acampar i Bardjawan el va seguir i el va derrotar en una batalla que va durar mig dia, al final de la qual el wasita va fugir i Bardjawan va ocupar el seu lloc (4 d'octubre del 997). Ibn Ammar havia ocupat el càrrec quasi 11 mesos, però al cap de molt poc fou perdonat per Bardjawan que li va garantir els mateixos honors que tenia sota al-Aziz. A Síria el governador Sulayman fou deposat i les seves forces berbers massacrades; Bardjawan va nomenar a Ismail ibn Fahl al-Katami, dels maghriba, com a governador de Tir, i a Bushara al-Ikhshidi, dels mashriqa, com a governador de Damasc. En el lloc de Sulayman, com a governador general va nomenar a Djaysh ibn Samsama; el cristià Fahd ibn Ibrahim al-Katib fou el seu secretari personal amb el títol de al-Rais (el mestre). Els desordres que van seguir foren controlats per Bardjawan amb una acció enèrgica.
El 998 va concedir llocs claus als seus fidels: Khawad fou nomenat cap de la policia; Malik cap de la marina; Maysur governador de Trípoli del Líban; Yamim (el seu germà) governador d'Ascaló; i Qayd, cap de la policia del Caire. Després va començar a prendre decisions sense coneixement del califa que ja no era un infant però al que va seguir tractant com a tal; li donava el mal nom de "lluert".
Un altre eunuc, Abu l-Fadl Raydan va encoratjar al califa a agafar el poder. Un dia el califa va cridar a Bardjawan: "el lluert ha esdevingut un gran dragó i et vol veure immediatament" deia el missatge. La nit del 5 d'abril (altres fonts donen el 25 de març) de l'any 1000, Raydan el va matar a Bustan Duwayrat al-Tin, un jardí al costat del palau reial, d'una punyalada, mentre passejava amb el califa. Havia governat dos anys i uns vuit mesos.
Les manifestacions populars i de les tropes turques foren tallades per l'aparició del jove califa que va explicar que l'havia hagut de matar perquè conspirava contra ell però no calia témer la tornada dels berbers.
Bibliografia
- S. Lane-Poole, History of Egypt in the Middle Ages