Baronia d'Entença

La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).[1]
Ribera d'Ebre
Les possessions dels Entença a la Ribera d'Ebre eren conegudes amb el nom de Baronia d'Entença. Cal esmentar Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou. Moltes d'aquestes possessions eren herència dels Castellvell. El 1321, després de la mort de Guillem d'Entença i de Montcada (sisè baró d'Entença) la baronia passà a la senyoria reial i les possessions foren annexades al comtat de Prades, del qual formaren part. El Comtat de Prades fou lliurat a l'infant Pere, fill de Jaume el Just. Des d'aleshores la baronia d'Entença seguí les vicissituds d'aquest comtat. La seva capital era Falset.
Cinca, Ribagorça i Sobrarb
La Baronia d'Entença a la zona d'Alcolea de Cinca fou una jurisdicció senyorial formada per l'agrupació de pobles de la baronia d'Alcolea, que havia pertangut a la casa d'Entença.[2] Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327), l'aportà al seu marit, l'infant Alfons (després Alfons IV d'Aragó «el Benigne»), juntament amb la baronia d'Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d'Urgell, i als seus successors.
A part d'Alcolea de Cinca, els pobles que formaven part de la baronia d'Alcolea eren: Castellflorit, Lo Grau, Alerre, Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana a la dreta del riu Cinca, i Graus, Setcastella, Artasona, Clamosa i Pui de Cinca a l'esquerra del Cinca, entre altres llocs de la Ribagorça i el Sobrarb.
Fora d'aquestes zones cal destacar: Abiego, Alerre, Lascellas-Ponzano, Manzanera i Ràfels a Aragó, i Cuatrocasados, Lagruesa, Xestalgar i Xiva a València.