Basílica de Damous El Karita

Basílica de Damous El Karita
La basílica vista des de l'oest La basílica vista des de l'oest
Situació
• Estat	Tunis
• Regió/Territori	governació de Tunis
• Municipi	Cartago
• Coordenades	10,331193 | | | | | | | | primary|name= }}
Fitxa tècnica
Començament	Final del segle IV
Categoria	basílica
Estat d'ús	Ruïnes Patrimoni de la Humanitat
Intervencions destacables
1878	Fou excavada per Pierre Delattre

Damous El Karita (nom derivat del nom llatí Domus Caritatis o casa de la Caritat) fou la basílica més gran de l'antiga Cartago, les restes de la qual estan avui situades a la moderna Carthage, molt properes al Cementiri dels Pares Blancs. Les restes actual son molt poc atractives pel visitant i realment poc es conserva de la basílica.

En el seu temps es composà d'una capella tricònica, un baptisteri i una rotonda inferior. Era un complex religiós situat a la perifèria de l'antiga Cartago romana. Fou excavada per Pierre Delattre el 1878 i es van trobar nombroses inscripcions funeràries encara que moltes trencades. Les excavacions van posar a la llum diversos períodes d'ocupació, primer quan tenia una mida de 65 x 45 metres i estava orienta nord-est a sud-oest, i estava formada per nou naus i onze sales creuades, amb la nau central d'una amplada de deu metres, i tot pavimentat amb mosaic que no es va conservar; al segon període va canviar la orientació i l'absis es va moure al sud-est i van passar a ser onze naus amb nou sales creuades; en el tercer període es va ampliar el frontal. Al nord-est hi havia un gran atri semicircular rodejat per un pòrtic i amb un tricori al mig, i l'altra costat hi havia un baptisteri hexagonal coronat amb badoquí amb 4 columnes ocupant la meitat de la sala hipòstila de 36 x 24 metres

En aquesta basílica es van celebrar diversos concilis al segle V i ha estat identificada com la Basilica Fausti on va predicar sant Agustí.

A l'est hi ha les restes de la basílica de Sant Ciprià (de 7 naus contra 9 la de Damous El Kerita), dedicada al bisbe Tasci Ciprià que va patir martiri el 258 sota Valerià I, i el modern convent de Santa Monica de les mares agustines amb una església. Més al nord hi ha la basílica de Mcidfa, identificada com la Basilica Majorum, de la que només queden els fonaments, que es el lloc on les santes Perpetua i Felicites i els seus companys foren enterrats.