Basílica de Sant Serni de Tolosa
| Basílica de Sant Serni de Tolosa | ||
 Vista general de l'edifici | ||
| Situació | ||
|---|---|---|
| • Estat | França | |
| • Regió/Territori | Migdia-Pirineus | |
| • Província | Alta Garona | |
| • Municipi | Tolosa de Llenguadoc | |
| • Coordenades | coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|Plantilla:Puntdecimal | name=}} |
| Fitxa tècnica | ||
| Construcció | Segle XI | |
| Estil | Romànic | |
| Diòcesi | Arxidiòcesi de Tolosa | |
La Basílica de Sant Serni (en occità Sant Sernin, en francès Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'estat francès.
Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Sadurní, bisbe de Tolosa martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaça del Capitoli a la basílica treu d'altra banda el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era llavors una carretera sortint de la ciutat.
La basílica fou declarada com a "monument històric" l'any 1840.[1]
La història de la basílica
La construcció de l'actual basílica fou decidida a finals del segle XI. La capella que s'havia construït al segle V, a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels pelegrins. La basílica era llavors col·legial, és a dir una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa, amb una catedral de Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Sadurní.
Tolosa rebia llavors la visita de nombrosos pelegrins sobre el camí de Sant Jaume, o per adorar les relíquies de sant Sadurní o sant Serni.
La construcció va començar per la capçalera, el 1080, sobre la capella. Les obres van ésser dirigides fins al 1118 pel canonge Raimon Gairard. Encara es pot visitar avui l'església primitiva, que fa l'ofici de cripta. Acull algunes relíquies sagrades. Setze anys després del començament de la construcció, el 1096, el papa Urbà II en va consagrar l'altar.
Sant Serni va continuar sent una senzilla església escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada basílica. Durant la Revolució, el capítol de Sant Serni va ser suprimit.
L'església va ser parcialment modificada en l'època gòtica i al Renaixement. Al segle XIX, va ser restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Restableix llavors l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. Al final del segle XX, una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV.
Un magnífic claustre i una abadia es trobaven al nord de la basílica, però van ser enderrocats durant el segle XIX. El Museu dels Augustins posseeix algunes restes i trossos d'escultures.
El plànol de la basílica
- Porta dels Comtes
- Panteó dels Comtes
- Antic portal de l'abadia
- Porta Miègeville
- Portal occidental
- Emplaçament de l'antic claustre
- Capella de Sant Pere
- Sagristia
- Capella del Crucifix
- Capella de les ànimes del Purgatori
- Capella de la Immaculada Concepció
- Capella de Sant Jordi
- Capella del Sant Esperit
- Capella de Sant Marcial, Sant Cir i Santa Julieta
- Capella de Santa Sílvia
- Capella de la Mare de Déu
- Capella de Santa Germana
- Altar major
- Pintura romànica: Noli me tangere
- Cicle de la Resurrecció
- Pintura representant Sant Agustí
- Restes de pintures: la Crucifixió
L'arquitectura de la basílica
La basílica de Sant Serni formava part de la ruta de pelegrinatge del camí de Sant Jaume i com a tal està lligada a altres quatre edificis religiosos que formen part del camí i que comparteixen trets arquitectònics comuns. Els altres quatre són Sant Martí de Tours, Sant Marcial de Llemotges, l'església abadial de Santa Fe de Concas i la catedral de Santiago de Compostel·la.
Un campanar octogonal
Just sobre el cor, a la cruïlla del creuer s'aixeca un campanar de 64 metres d'alçària i de forma octogonal. Està constituït de cinc nivells:
- el nivell més baix, sobre la cúpula i constituït sobre cada cara de dues finestres cobertes d'arcs en plena cintra;
- els dos nivells següents, en lleugera retirada respecte al precedent, són constituïts també del mateix tipus de finestra;
- els dos nivells següents han estat construïts en la segona meitat del segle XIII. Es caracteritzen sobre cada cara per dues finestres cobertes d'arcs en mitra;
- finalment, el 1478, una punxa va ser construïda amb maçoneria per portar un globus terminal coronat per una creu;
- el campanar protegeix un carilló composat de vint-i-quatre campanes.
-
Àbsid i campanar -
Nau central -
-
