Basilio Nieto Barranco

Basilio
Informació personal
Nom complet	Basilio Nieto Barranco
Data de naixement	8 d'agost de 1916
Lloc de naixement	València (País Valencià)
Data de mort	7 de novembre de 2007 (als 91 anys)
Lloc de mort	Arenys de Mar (Catalunya)
Equip
Posició	Davanter
Equips professionals
Anys	Equip	PJ (gols)
1938-1939 1939-1940 1940-1944 1944-1945 1945-1947 1947-1948 1948-1949 1949-1950	Valencia CF →Olímpic de Xàtiva (cedit) CD Castellón FC Barcelona CD Castellón RCD Espanyol CE Sabadell Balompédica Linense	2 (0)  ? (?) 110 (90) 4 (0) 66 (32) 10 (1) 14 (5)  ? (?)
Selecció nacional
1941 1942	Espanya Catalunya	0 (0) 1 (0)
1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Basilio Nieto Barranco (València, 8 d'agost de 1916 - Arenys de Mar, Maresme, 7 de novembre de 2007), més conegut simplement com Basilio, va ser un futbolista que jugava de davanter. Va jugar a la Primera divisió durant els anys 40 per al València, Castelló, FC Barcelona, Espanyol i CE Sabadell. Famós per la seva facilitat golejadora, el el màxim anotador de tot els temps del CD Castellón, amb 122 gols en partits oficials.

Trajectòria

Abans de la Guerra civil Basilio jugà en els infantils del València. En un principi jugava de porter, fins que la seva capacitat golejadora comença a fer-se notar: arribà a marcar 45 gols en una temporada. Però la seva carrera, com la de molts altres jugador va quedar interrompuda per la Guerra. Va anara destinat a Barcelona, Còrdova i, ja amb el conflicte acabat, Castelló. Paral·lelament, durant la temporada 1939/40 va debutar al primer equip del València, disputant tan sols dos partits. Després va marxar cedit a l'Olímpic de Xàtiva.

L'estiu de 1940 Pizà va recomanar a Federico Varella, secretari tècnic del club, el seu fitxatge i el de Arnau. Tots tres havien coincidit a les categories inferiors del club valencianista. Basilio va debutar amb la samarreta albinegra el 29 de setembre de 1940 a Cartagena. Els seus primers gols els patí el RCD Córdoba en la segona jornada. El club terminà primer en el seu grup, però una mala lligueta l'obligà a jugar una promoció d'ascens. El partit decisiu fou jugat a Chamartín el 2 de maig de 1941 amb el Real Zaragoza com a rival. Basilio inaugurà el marcador que assenyalava un 3-2 final favorables als de la Plana Alta. Al llarg d'aquella primera temporada, Basilio va anotar 25 gols en 24 partits.

Durant les tres temporades inicials amb el Castelló a Primera, Basilio va jugar a un nivell esplèndid. Va ser el màxim anotador de l'equip tot tres anys i sempre va estar entre els sis màxims anotadors de la competició. La seva mitjana fou de 19 gols per temporada en unes lligues de tan sols 26 jornades. Gràcies a la seva màgnifica aportació, els albinegres foren quarts la temporada 1942/43 i cinquens la 1943/44, en el que han estat les millors actuacions en la Lliga de tota la seva història, juntament amb la temporada.

Les seves destacades actuacions li van valdre el traspàs al Barça per al curs 1944/45, després d'acomiadar-se amb una carta de l'afició de El Sequiol. Malgrat arribar a Barcelona com un fitxatge gran, les relacions amb l'entrenador Josep Samitier no foren massa fluides. Tot i que guanyà la Lliga amb el Barça, Basilio va jugar únicament quatre partits de Lliga, en els que no va marcar.

Un any després va tornar a Castelló i, encara que el seu nivell no va assolir el d'abans de marxar-se a Barcelona, va ser sempre un fix en les alineacions. Aquesta segona temporada albinegra durà dos anys, ja que al final de la Lliga 1946/47 l'equip va tornar a Segona divisió després de sis anys en l'elit. Malgrat tot, Basilio va protagonitzar la seva vengança personal contra Samitier. Quan restaven quatre jornades per acabar la Lliga el Barça visitava com a lider un Sequiol que ja era pràcticament de Segona. Basilio es va negar a acceptar un pacte entre les dues directives per tal que no jugara. El davanter valencià marcà el primer gol i els albinegres va guanyar per 4-1. Basilio no va poder veure la permanència del Castelló, però sí una devallada del Barça, que terminà quart, i l'exida de Samitier de la banqueta de Les Corts.

L'Espanyol es va fer amb els serveis de l'ariet per una temporada, encara que a la primavera de 1948 jugà la Copa amb el Castelló. El rendiment va ser novament discret en la segona estada a Barcelona, pel que l'any següent marxà al CE Sabadell. El números van millorar lleugerament, però visqué el seu segon descens de categoria. La darrera temporada com a futbolista la va viure a la Balompédica Linense, de Segona divisió.

Basilio va deixar un empremta profunda en la afició albinegra, però també a l'inrevés. Un cop retirat, va fixar la seva residència a Arenys de Mar. All llarg del temps va rebre diversos homenatges per part del CD Castellón, inclús la Federació de Penyes va posar el seu nom al trofeu que anualment prèmia el màxim golejador albinegre. També va participar en els actes del centenari del FC Barcelona. Amb la seva mort es va guardar un minut de silenci al Nou Castàlia abans del partit Castelló - Hèrcules, corresponent a la 12a jornada de la Lliga BBVA 2007/08.

Selecció nacional

Basilio Nieto fou convocat en una ocasió amb la selecció espanyola de futbol, encara que no va arribar a eixir al camp. Va ser el 28 de desembre de 1941, en un partit amistós contra Suïssa, al mateix escenari on debutà com a jugador professional: Mestalla. Un antic company i també debutant, Mundo, li va tancar les portes de la internacionalitat en uns temps en què Espanya jugava molt pocs partits: només sis en els tres anys més esplèndids de la carrera de Basilio.

Palmarès

Títols

• 1 Copa del Generalíssim: 1945 amb el FC Barcelona.

Altres mèrits

• 1 ascens a Primera divisió: 1940/41 amb el CD Castellón.
• Màxim golejador del CD Castellón en partits oficials: 122 gols en 176 partits.