Selecció de futbol d'Espanya
La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.
La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja,[1] La fúria roja,[2] o als seus inicis com La fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.[3]
Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.
Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sudàfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionats d'Europa, guanyant-ne tres, al 1964, 2008 i 2012 i aconseguint el sots-campionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua.[4] i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.[5]
Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com també el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.
La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.
A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0. Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Va repetir campionat d'Europa el 2012 guanyant a la final per 4-0 a Itàlia.
El seu major èxit als Jocs Olímpics d'estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.
Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.
El 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.
Participacions a la Copa del Món
- 1930 - No hi participà
- 1934 - Quarts de final - 5è lloc
- 1938 - Retirada durant la qualificació per la Guerra Civil
- 1950 - Lligueta final - 4t lloc
- 1954 - No s'hi classificà
- 1958 - No s'hi classificà
- 1962 - Primera fase - 13è lloc
- 1966 - Primera fase - 10è lloc
- 1970 - No s'hi classificà
- 1974 - No s'hi classificà
- 1978 - Primera fase - 10è lloc
- 1982 - Segona fase - 12è lloc
- 1986 - Quarts de final - 7è lloc
- 1990 - Vuitens de final - 12è lloc
- 1994 - Quarts de final - 8è lloc
- 1998 - Primera fase - 17è lloc
- 2002 - Quarts de final - 5è lloc
- 2006 - Vuitens de final - 9è lloc
- 2010 - Campió
- 2014 -
Participacions a l'Eurocopa
- 1960 - Retirada durant la qualificació
- 1964 - Campió
- Des de 1968 a 1976 - No es classificà
- 1980 - Primera fase - 7è lloc
- 1984 - Final - 2n lloc
- 1988 - Primera fase - 6è lloc
- 1992 - No s'hi classificà
- 1996 - Quarts de final - 6è lloc
- 2000 - Quarts de final - 5è lloc
- 2004 - Primera fase - 10è lloc
- 2008 - Campió
- 2012 - Campió
Estadístiques
- Actualitzades el 26 de març de 2013.
- Primer partit
| 28 d'agost de 1920 | .svg){kind=small} Espanya
|
1–0 |  Dinamarca
|
Estadi de La Butte, Brussel·les, (Bèlgica) |
| Patricio (54') |
- Victòria més gran
| 21 de maig de 1933 |  Espanya
|
13–0 |  Bulgària
|
Chamartín, Madrid, (Espanya) |
| Chacho (6', 9', 21', 68', 77' i 87') Elícegui (41', 43' i 59') Luís Regueiro (29' i 76') Bosch (85') Mishtalov (46' p.p.) |
- Derrota més gran
| 4 de juny de 1928 | Espanya
|
1–7 | .svg){kind=small} Itàlia
|
Estadi Olímpic, Amsterdam, (Països Baixos) |
| Yermo (49') | Magnozzi (14') Schiavo (18') Baloncieri (25') Bernardini (39') Rivolta (71') Levratto (75' i 82') |
Plantilla actual
Plantilla seleccionada per a disputar els partits de classificació per la Copa del Món del 2014 contra Finlàndia i França del 22 i 26 de març.[6] Les dades s'han actualitzat el 27 de març.
Recentment convocats
Els següents jugadors han estat convocats durant els darrers dotze mesos.
Jugadors
- Actualitzat el 27 de març del 2013. Jugadors en actiu en negreta.
Jugadors amb més participacions
|
Jugadors amb més gols
|
Seleccionadors
- Actualitzat el 27 de març del 2013.
| Seleccionador | Període | Partits | Guanyats | Empatats | Perduts | Gols a favor | Gols en contra | % Partits guanyats |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Francesc Bru | 1920 | 5 | 4 | 0 | 1 | 9 | 5 | 80,00% |
| Julián Ruete | 1921-1922 | 4 | 4 | 0 | 0 | 11 | 2 | 100,00% |
| José Ángel Berraondo | 1921-1928 | 6 | 2 | 3 | 1 | 14 | 12 | 33,33% |
| Manuel Castro González | 1921-1927 | 10 | 9 | 0 | 1 | 21 | 7 | 90,00% |
| José María Mateos | 1922-1933 | 23 | 16 | 3 | 4 | 64 | 24 | 69,56% |
| Salvador Díaz Iraola | 1922 | 1 | 1 | 0 | 0 | 4 | 0 | 100,00% |
| Luis Argüello Brage | 1923 | 2 | 1 | 0 | 1 | 3 | 1 | 50,00% |
| Pedro Parages | 1923-1924 | 3 | 1 | 1 | 1 | 3 | 1 | 33,33% |
| José García Cernuda | 1923-1924 | 2 | 1 | 1 | 0 | 3 | 0 | 50,00% |
| Luis Colina Álvarez | 1924 | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | 50,00% |
| José Rosich Rubiera | 1924 | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | 50,00% |
| Julián Olave Videa | 1924 | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | 50,00% |
| Fernando Gutiérrez Alzaga | 1925 | 3 | 3 | 0 | 0 | 6 | 0 | 100,00% |
| Ricardo Cabot Montalt | 1925 | 2 | 2 | 0 | 0 | 2 | 0 | 100,00% |
| Ezequiel Montero Román | 1926-1927 | 4 | 3 | 0 | 1 | 9 | 5 | 75,00% |
| Fred Pentland | 1929 | 1 | 1 | 0 | 0 | ? | ? | 100,00% |
| Amadeo García Salazar | 1934-1936 | 12 | 6 | 2 | 4 | 30 | 15 | 50,00% |
| Eduardo Teus López | 1941-1942 | 6 | 3 | 2 | 1 | 15 | 10 | 50,00% |
| Jacinto Quincoces | 1945 | 2 | 1 | 1 | 0 | 6 | 4 | 50,00% |
| Luis Casas Pasarín | 1946 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | 0,00% |
| Pablo Hernández Coronado | 1947-1962 | 6 | 2 | 0 | 4 | 9 | 10 | 33,33% |
| Guillermo Eizaguirre | 1948-1956 | 19 | 8 | 6 | 5 | 40 | 33 | 42,10% |
| Félix Quesada | 1951 | 3 | 1 | 2 | 0 | 9 | 6 | 33,33% |
| Luis Iceta | 1951 | 3 | 1 | 2 | 0 | 9 | 6 | 33,33% |
| Paulino Alcántara | 1951 | 3 | 1 | 2 | 0 | 9 | 6 | 33,33% |
| Ricardo Zamora | 1952 | 2 | 1 | 1 | 0 | 6 | 0 | 50,00% |
| Pedro Escartín | 1952-1961 | 12 | 7 | 3 | 2 | 18 | 10 | 58,33% |
| Luis Iribarren Cavanilles | 1953-1954 | 4 | 1 | 2 | 1 | 8 | 6 | 25,00% |
| Ramón Melcón Bartolomé | 1955 | 2 | 0 | 1 | 1 | 2 | 3 | 0,00% |
| José Luis del Valle | 1955 | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | 100,00% |
| Emilio Jiménez Millas | 1955 | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | 100,00% |
| Juan Touzón Jurjo | 1955 | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | 100,00% |
| Manuel Meana | 1957-1959 | 12 | 7 | 3 | 2 | 35 | 16 | 58,33% |
| José Luis Costa | 1959-1960 | 12 | 8 | 0 | 4 | 35 | 21 | 66,66% |
| José Luis Lasplazas | 1959-1960 | 12 | 8 | 0 | 4 | 35 | 21 | 66,66% |
| Ramón Gabilondo | 1959-1960 | 12 | 8 | 0 | 4 | 35 | 21 | 66,66% |
| José Villalonga | 1962-1966 | 22 | 9 | 5 | 8 | 35 | 28 | 40,90% |
| Domènec Balmanya | 1966-1968 | 11 | 4 | 3 | 4 | 11 | 9 | 36,36% |
| Eduardo Toba | 1968-1969 | 4 | 1 | 2 | 1 | 5 | 4 | 25,00% |
| Luis Molowny | 1969 | 4 | 2 | 1 | 1 | 3 | 3 | 50,00% |
| Salvador Artigas | 1969 | 4 | 2 | 1 | 1 | 3 | 3 | 50,00% |
| Ladislao Kubala | 1969-1980 | 68 | 30 | 22 | 16 | - | - | 44,11% |
| José Santamaría | 1980-1982 | 24 | 10 | 8 | 6 | - | - | 41,66% |
| Miguel Muñoz | 1982-1988 | 63 | 32 | 16 | 15 | 104 | 60 | 50,79% |
| Luis Suárez | 1988-1991 | 27 | 15 | 4 | 8 | - | - | 55,55% |
| Vicente Miera | 1991-1992 | 8 | 4 | 2 | 2 | - | - | 50,00% |
| Javier Clemente | 1992-1998 | 62 | 36 | 20 | 6 | - | - | 58,06% |
| José Antonio Camacho | 1998-2002 | 44 | 28 | 9 | 7 | - | - | 63,63% |
| Iñaki Sáez | 2002-2004 | 23 | 15 | 6 | 2 | - | - | 65,21% |
| Luis Aragonés | 2004-2008 | 54 | 38 | 12 | 4 | - | - | 70,37% |
| Vicente del Bosque | 2008-? | 70 | 58 | 6 | 6 | 169 | 43 | 82,86% |
Controvèrsies
Objecció de consciència
Tant a Catalunya[11][12] com al País Basc,[13][14] hi ha un fort sentiment per tal que els jugadors catalans i bascos tinguin la possibilitat de decidir si jugar amb la selecció espanyola o amb la pròpia en competicions oficials. Actualment amb aquesta última només poden jugar a la Copa de les Regions de la UEFA, a nivell amateur.[15] Segons la Llei 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consell Superior d'Esports l'autorització per a que les federacions autonòmiques s'inscriguin en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la UEFA o la FIFA, i sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors.[16] A nivell individual, la federació espanyola disposa de mecanismes coactius per a evitar la insubmissió de jugadors a la seva selecció, com ara la inhabilitació per a competir fins un total de cinc anys, segons el codi disciplinari de 2011.[17] No obstant això, els triomfs de la selecció espanyola són celebrats per milers de residents a Catalunya [18] com al País Basc.[19]
Pel que fa a Catalunya en concret, la competència és de la Generalitat de Catalunya que té competències plenes en matèria d'esport. El Parlament de Catalunya així va legislar el 31 de juliol de 2000, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació"[20] Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el seu article 25.2 diu "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya",[21] essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de vint seleccions esportives catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consell Superior d'Esports [22][23] i la federació espanyola[24] permeten a les seleccions catalanes disputar partits de caràcter amistós.
Evasió d'impostos
En motiu de l'Eurocopa 2012, sortí a la llum un conveni de doble imposició signat entre Espanya i Polònia, que permetria no haver de declarar en territori espanyol els 300.000 euros de prima que s'enduria cada jugador si guanyés el campionat. A priori, aquest fet podria donar lloc a l'evasió del tipus impositiu espanyol del 52% per a meritar els guanys en el polonès, que se situa al 20%. Tot i així, els governs de Polònia i Ucraïna ja van anunciar que durant el campionat hi hauria exempció fiscal total per als jugadors, les federacions i l'organització de la UEFA.[25]
Un fet semblant va succeir a l'Eurocopa 2008, en la què la selecció no va tributar cap impost a la Hisenda espanyola per l'existència d'un conveni de doble imposició amb Àustria. En canvi, però, va tributar el 20% dels guanys a l'agència tributàtia austriaca, que aleshores no va dictar cap amnistia fiscal pels participants al campionat.[25][26]
Ara bé, el cas més polèmic ocorregut fins el moment va ser a la Copa del Món de 2010 a Sud-àfrica, en la que es van declarar els 600.000 euros que va percebre cada jugador en guanyar el campionat a la Hisenda sudafricana, fruit d'un conveni de doble imposició signat el febrer de 2008. D'aquesta forma únicament tributaren un gravamen del 21%, en comptes del 43% que estarien obligats a pagar a l'Estat espanyol.[27][26] La preocupació va arribar fins i tot al Congrés de Diputats, on el diputat Gaspar Llamazares (IU) va interpelar al Govern si «era una pràctica normal o només es donava en casos puntuals entre els integrants de qualsevol selecció nacional que representi a Espanya en les diferents competicions internacionals estudiar fòrmules per a tributar fiscalment fora del nostre país a tipus més baixos que els que la nostra legislació estipula per al conjunt dels treballadors en funció del seu nivell d'ingressos?».[28][29]
Referències
- ↑ «La 'Leyenda Roja', en Telecinco» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Informativos Telecinco, {{#invoke:data|data_format|14/6/2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Neix la fúria Roja» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Rivas, Jon. «El inspirador de la "furia española" fue un vasco» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Diari El Mundo, {{#invoke:data|data_format|15/6/2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Classificació Mundial de la FIFA» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). FIFA.com. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Espanya guanya el seu primer mundial contra una Holanda que perd els papers». El Punt. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Darrera convocatòria» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). rfef.es. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 7,0 7,1 Algunes estadístiques comptabilitzen un gol menys, ja que consideren que el primer gol del partit Espanya - Polònia del 8/6/2010 va ser en pròpia porteria. (Resum de l'Espanya - Polònia) (anglès) Estadístiques: «Perfil de David Villa amb la selecció» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). sportec.es. [Consulta: Plantilla:Data consulta]., «RFEF» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Real Federación Española de Futbol.
- ↑ «Oleguer Presas no jugarà amb la 'Selección Española'». Racó Català, {{#invoke:data|data_format|19 de març 2005|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Oleguer Presas: "Al no deixar-nos tenir seleccions ens estan negant la identitat"». Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Oleguer acude a la llamada de la Selección» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El País, {{#invoke:data|data_format|12 de desembre 2005|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Llei de l'esport a Catalunya» (pdf). Gencat.cat. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Esait afirma que 'seguirá luchando' por la oficialidad de la selección vasca» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El Mundo, {{#invoke:data|data_format|26 de juliol 2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Tió, Jordi. «Los jugadores de la selección vasca reclaman la oficialidad» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El Periódico de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|8 d'octubre 2006|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «UEFA Regions Cup» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). noticiasjuridicas.com. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Desertar de la selecció espanyola de futbol té un càstig de cinc anys sense competir». diari Ara, {{#invoke:data|data_format|4 de setembre 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Miles de barceloneses celebran el triumfo de España sobre Holanda» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). La Vanguardia, {{#invoke:data|data_format|11 de juliol 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Millones de españoles celebran en las calles que somos campeones del mundo» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Marca.com, {{#invoke:data|data_format|11 de juliol 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf
- ↑ Plantilla:Format ref http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf
- ↑ http://paper.avui.cat/esports/detail.php?id=145480
- ↑ Plantilla:Format ref http://paper.avui.cat/esports/detail.php?id=1662
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.avui.cat/cat/notices/2007/09/sense_catalunya_eua_5798.php
- ↑ 25,0 25,1 Casulleras, Josep. «La selecció espanyola pot evitar els impostos per les primes de l'Eurocopa». Vilaweb, {{#invoke:data|data_format|5 de juny 2012|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 26,0 26,1 Díaz, Jose Félix. «La Selección tributará en Sudáfrica las primas del Mundial para ahorrarse impuestos» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El Confidencial, {{#invoke:data|data_format|5 de novembre 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «La Selección regatea al fisco: tributará en Sudáfrica las primas del Mundial para ahorrar impuestos» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El Economista, {{#invoke:data|data_format|5 de novembre 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Els futbolistes de la selecció espanyola podrien tributar a Sud-àfrica les primes del mundial». El Punt Avui, {{#invoke:data|data_format|11 de novembre 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «IU pregunta si la selección tributará la prima del Mundial en Sudáfrica» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El Mundo, {{#invoke:data|data_format|12 de novembre 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Vegeu també
Enllaços externs
- Web de la Federació Espanyola de Futbol (castellà)
- Arxiu de resultats de la RSSSF
- Arxiu de jugadors de la RSSSF
- Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2010
.svg){kind=link}
Plantilla:Premis Príncep d'Astúries dels Esports