Basilisc de Reus
El Basilisc forma part del Seguici Festiu de Reus, neix el 15 de setembre del 2007, gràcies a la iniciativa de l'Estol del Basilisc de Reus, un col·lectiu de persones de diverses entitats es van proposar que, "per primera vegada", la capital del Baix Camp fos innovadora en el panorama festiu català, "deixant el llistó força alt" per a qui, a partir d'ara, vulgui innovar dins els paràmetres del folklore tradicional.
Aquesta construcció va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres, i que va tenir carta lliure per fer-ne un primer esbós. El basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. I és que, segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.
El Basilisc en la mitologia
El basilisc és un animal mitològic que segons les religions és representat d'una manera o una altra. La mitologia grega l'assimila a un rèptil, i a l'edat mitjana passa a ser un gall amb quatre potes, plomes grogues, grans ales espinoses i cua de serp. Segons la veu popular, el basilisc neix a partir d'un ou deforme, posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau durant nou mesos; per això, quan neix té totes les característiques dels seus progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.
Altres versions diuen que neix a partir de la sang que vessa Medusa en ser decapitada, allí hi ha l'origen de totes les serps, inclòs el Basilisc, que emet sons capaços de terroritzar tots els altres monstres, per això també és anomenat Sibilus, la mateixa sang, és responsable d'estranyes propietats: de la vena esquerra en surt un potent verí, mentre que de la dreta en vessen virtuts curatives, fins al punt d'arribar a ressuscitar. El basilisc amida 15 centímetres, té un alè terriblement verinós i pot matar amb la mirada. Viu dins de tombes on hi ha enterrades peces d'or i té la virtut camaleònica d'adaptar el color de la seva pell al de l'entorn.
Antecedents històrics
Hem trobat referències sobre una publicació del Dietari o Llibres de Jornades de Jaume Safont. La cita correspon a Barcelona, amb la data de 8 de desembre de 1423, "arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui venien de Nàpols e havien visitada Massella….vengueren-li devant lo pont molts entramesos, ço és peradís, ifern, lo basalís, lo fènichs, l'àliga e la processó de la Seu…" En aquesta cita es reuneixen dues de les bèsties avui desaparegudes: el fènix i el basilisc. Possiblement va desaparèixer de les processons de Corpus per la seva difícil vinculació amb els temes bíblics. Segons publica la revista de Gegants l'any 1996, a Olot es construeix un basilisc per acompanyar una dansa infantil. És anomenat El Gallarut. Actualment, però, no es coneix cap basilisc que segueixi en actiu ni com a element solt ni formant part de cap seguici festiu d'una vila.
Protocol
Les sortides protocolàries del Basilisc de Reus durant l'any a la seva ciutat sòn:
* Per la Festa Major de Sant Pere (28 i 29 de juny) .
28 de juny (tarda) - L'anada a Completes - Sortida des de l'Ajuntament conjuntament amb la resta del Seguici Festiu direcció a la Prioral. En arribar es dóna pas a les autoritats i es finalitza tornant cap a l'Ajuntament.
29 de juny (matí) - Ball de lluiment - A la plaça Mercadal conjuntament amb la resta Seguici Festiu, el Basilisc fa el seu ball solemne.
29 de juny (tarda) - L'anada a l'Ofici - Sortida des de l'Ajuntament conjuntament amb la resta del Seguici Festiu direcció a la Prioral. En sortir el reliquiari de Sant Pere, processó pels carrers cèntrics de la ciutat.
* Per la Festa Major de Misericòrdia (24 i 25 de setembre).
24 de setembre (tarda) - Passacarrers pel centre de la ciutat - Sortida lliure conjuntament amb la resta del Seguici Festiu pels carrers del centre de la ciutat.
25 de setembre (matí) - Baixada al Santuari - Conjuntament amb la resta del Seguici Festiu baixada al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.
25 de setembre (tarda) - Ballada conjunta - A la plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia ballada conjunta del Seguici Festiu.
Ofrena del Ball de Lluïment
El Basilisc, igual que la resta d'elements festius de la ciutat, balla i paricipa durant les Festes Majors de Sant Pere i Misericòrdia. Una de les ballades més importants del Basilisc és la que fa el dia 29 de juny al bell mig de la plaça Mercadal, anomenada també Ball Solemne. Aquest ball es dedica a un/a reusenc/a en reconeixement a la seva labor per la ciutat.
- 2008 - Paquita Iglesies (el Barato)
- 2009 - Pastisseria Franquet
- 2010 - Peter Rius May
- 2011 - Carles Busquets Boladeras (NIEPCE)
- 2012 - Enric Tricaz Martín
- 2013 -
Característiques
- Presentació: 15 de setembre de 2007
- Material: Fibra de vidre, estructura de ferro, ulls i plomes de vidre
- Pes: 65 kg
- Llargada: 260 cm
- Amplada: 124 cm
- Alçada: 240 cm
- Escultor:Manel Llaurador Fortuny de Reus
- Tracció: Portada interiorment per 1 persona
- Actua a més d'aquestes: Sí
- Actua fora de la població: Sí
- Acompanyament musical: Formació de Ministrers.
- Músiques pròpies: Composició realitzada per Jordi Brunet i Castellano de Reus i harmonització per Jesus Ventura