Batalla de Ceret

Plantilla:FixHTML La batalla de Ceret va ser lluitada 20 d'abril de 1793, i va donar la victòria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exèrcit francès de Gautier Kerveguen, intentant aturar l'avanç a la ciutat de Perpinyà.

Antecedents

El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos va envair el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant la ciutat poc defensada d'Arles, i avançant cap a Perpinyà per la vall del riu Tec.

L'ordre de batalla

Kerveguen , a les ordres del general Matthieu La Houlière va disposar les tropes franceses en dos grups, el primer emboscat entre les oliveres a l'esquerra del camí i la muntanya, mentre que el segon formava entre Ceret i el pont del camí, amb l'artilleria

Antonio Ricardos va disposar les tropes en tres línies, la primera amb dos regiments i tres companyies, comandada per ell mateix, la segona per quatre companyies i la tercera amb dos regiments.

La batalla

Ricardos va iniciar el combat amb l'atac per la dreta del flanc esquerra per part de la infanteria lleugera dels voluntaris de Catalunya i Tarragona amb trets de fuselleria, que va ser resposta pels francesos assentats a les oliveres i per dos canons emplaçats davant del pont.

Seguidament, el Comte de la Unión va fer prendre dos canons apostats a la carretera d'Arles, fent fugir als francesos, i capturant aquestes peces i les del pont. Desbordats i presa l'artilleria, els francesos van fugir al Voló.

Conseqüències

Aquesta batalla significa l'ocupació espanyola de la vall del riu Tec en la seva progressió per la presa de Perpinyà, el suïcidi del general Matthieu La Houlière, que no va suportar la humiliació de la derrota, i que l'exèrcit francès dels Pirineus se separarés en dos, l'exèrcit dels Pirineus occidentals, comandat pel general De Flers i l'exèrcit dels Pirineus orientals, comandat pel general Joseph Servan.