Batalla de Marj ar-Ràhit (684)
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:Navbox
Plantilla:FixHTML El 684 els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a Marwan ibn al-Hàkam, d'un altra branca omeia, que tenia el suport del general Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, i que havia estat governador de Medina. Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí es va oposar al nomenament i va passar al servei d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, que no reconeixia els omeies i havia bastit un califat que dominava en aquell moment la major part del món islàmic. La branca omeia deposada estava emparentada per matrimoni amb la tribu dels qaysites i es va revoltar a Síria contra el nou califa.
La batalla
Els qaysites, liderats per Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí foren derrotats per Marwan ibn al-Hàkam a Marj-ar-Ràhit, a prop de Damasc[1] el juliol del 684.[2]
Conseqüències
La victòria va assegurar a Marwan ibn al-Hàkam el control de Síria. Egipte fou dominat per Abd-al-Aziz ibn Marwan, un altre fill de Marwan.
A Mesopotàmia, Zufar ibn al-Hàrith va resistir a Karkisiyya amb el suports dels qaysites fins el 691 i Abd-Al·lah ibn az-Zubayr a la Meca fins el setge del 692
Referències
- ↑ (anglès) Clifford Edmund Bosworth, Encyclopaedia of Islam , Fascicle 107
- ↑ (francès) Enciclopèdia Larousse, Omeyyades