Batalla de Skafida
| ||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Skafida (en búlgar: Битка при Скафида) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozopol, Bulgària, i va enfrontar l'imperi Bizantí i el Segon Imperi Búlgar. La batalla fou guanyada pel Segon Imperi Búlgar, gràcies a la qual pogué superar la crisis del segle anterior, aconseguir estabilitat interna i aconseguir el cotrol de la Tràcia, de manera que a partir d'aleshores l'imperi Bizantí deixà de ser una amenaça pels búlgars.
Origen del conflicte
El primer objeciu de Todor Svetoslav I Terter de Bulgària després d'ésser coronat tsar del Segon Imperi Búlgar el 1300, fou el revenjar-se pels atacs que durant els anteriors 20 anys els Mongols havien sostingut sobre Bulgària. Primerament, els traidors foren castigats, inclos el Patriarca Joakim III, qui fou trobat culpable d'ajudar els enemics de la corona. Després, el tsar es girà vers l'imperi Bizantí regit per Andrònic II Paleòleg, que havia col·laborat amb els atacs mongols aconseguint conquerir diverses fortaleses a la Tràcia. Així, a partir del 1303, el seu exèrcit marxàa cap el sud i conquerí diverses ciutats bizantines frontereres. El següent any, el 1304, els bizantins es prepararen per contraatacar, de manera que ambdós exèrcits es trobaren prop del riu Skafida.
La batalla
Aparentment els bizantins guanyaren tàcticament a l'inici, fent retrocedir els búlgars fins al riu i obligant-los a creuar-lo en retirada. Però les tropes bizantines, creient definitiva la victòria, avançaren sense ordre sobre el pont que creuava el riu, el qual havia estat sabotejat abans de la batalla pels búlgars. Amb el pes de les tropes bizantines, el pont col·lapsà, provocant el pànic entre els bizantins, que amb els línies totalment trencades, hagueren de fer front al contraatac búlgar. Totalment desbordats, els bizantins acabaren retirarant-se en desbandada i dels búlgars es feren amb la victòria.
Conseqüències
Durant la batalla els búlgars feren gran quantitat de presoners, en especial entre l'oficialitat, formada per l'aristocràcia bizantina. Després de la batalla, l'exèrcit búlgar continuà amb la seva ofensiva sense que l'imperi Bizantí els pogué aturar malgrat que l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg féu fondre l'or del seu tresor personal per poder reclutar més tropes. Finalment, el 1307, un tractat de pau se signà entre l'imperi Bizantí i el Segon Imperi Búlgar, que es va mantenir en vigot fins a la mort de Todor Svetoslav I Terter de Bulgària, el 1321.