Batalla de Vouillé
| ||||||||||||||||
La Batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els Francs comandats per Clodoveu i els Visigots d'Alaric II.
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar als visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Clodoveu i Anastasi I de Bizanci de l'imperi Bizantí van acordar atacar als gots cada un en la seva banda.
Els francs havien creuat el Loira, i els visigots van anar pel nord per tallar-los el pas amb la l'esperança que els ostrogots els recolzéssin. La batalla es va desenvolupar a les planes de Vouillé, a prop de Poitiers. Es va iniciar una terrible lluita cos a cos, fins que el rei visigòtic va caure a mans del propi Clodoveu. Tal com va passar a la batalla de Tolbiac contra els alamans, la mort del rei dicta la desbandada de los visigots, que van acabar massacrats por los francs.
La derrota a Vouillé va forçar als gots a retirar-se a Septimània, que encara controlaven, i va permetre als francs controlar el sudoest de França, i capturar la capital del Regne de Tolosa. Gesalec, fill il·legítim d'Alaric va intentar organitzar un contraatac a Narbona, però va ser deposat i assassinat quan la ciutat fou presa pels burgundis, aliats del Francs, que la van ocupar.
Referències
- ↑ (anglès) Gregori de Tours, Historia Francorum, llibre 2
Bibliografia
- (anglès) Gregori de Tours, Historia Francorum, llibre 2
Enllaços externs
- Association Vouillé et son histoire «Enllaç».