Batle de Mallorca
El Batle de Mallorca és de les primeres instucions amb que el Rei dotà el nou Regne de Mallorca després de la conquesta de Jaume I. En els primers moments era l'únic batle reial de tota l'illa i exercia funcions de caire administratiu i judicial en primera instància.
Altres canvis aparescuts amb els temps va ser la seva capacitat de jurisdicció, en afers ordinaris de censos i civils de les viles, també a partir de Pere IV el nomenament va anar a compte del governador.
Malgrat tot, les funcions no sempre foren clares entrant de vegades amb problemes amb la juridicció dels veguers. No existia limitació estamental per exercir aquest càrrec.
Coincidint amb la senyoria mallorquina de Pere de Portugal (1231-1244), s'instauraren els batles reials que actuaven sobre els termes dels antics Juzz musulmans de la Part Forana de la porció reial (Inca, Pollença, Sineu, Montuïri i Artà), també els magnats i grans senyors feudals crearen les seves batlies senyorials en els seus dominis, romanguent el batle de Mallorca la segona instància judicial per sobre dels altres. A partir de l'ordenació de les viles l'any 1300 per part de Jaume II de Mallorca, les batlies foranes reials passaren a coincidir amb les parroquies de tot el territori, ampliànt el seu nombre a 33.