Beata Mariana de Jesús
 bust anònim del s. XVIII, esculpit a partir de la mascareta funerària de Mariana de Jesús (Valladolid, Museo Nacional de Escultura) | |
| Religiosa i verge | |
|---|---|
| Nom secular | Mariana Navarro de Guevara y Moreno |
| Naixement | 17 de gener de 1565 Madrid |
| Defunció | 17 d'abril de 1624 (als 59 anys) Madrid |
| Enterrament | Convent de N. Sra. de la Concepción o de Don Juan de Alarcón (Madrid) (fins a 1837, al Convent de Santa Bárbara) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 18 d'abril de 1783, Roma per Pius VI |
| Lloc de pelegrinatge | Madrid, convent de Don Juan de Alarcón |
| Festivitat | 17 d'abril |
| Fets destacables | se'n conserva el cos incorrupte |
| Orde | mercedàries descalces |
| Iconografia | hàbit mercedari, en èxtasi; coronada d'espines; amb un lliri |
| Patronatge | Copatrona de Madrid |
La beata Mariana de Jesús (Madrid, 17 de gener de 1565 - 17 d'abril de 1624), va ser una jove piadosa que va preferir el monacat al matrimoni, fent-se monja mercedària descalça. És venerada com a beata per l'Església catòlica. No s'ha de confondre amb Santa Mariana de Jesús, religiosa equatoriana de la mateixa època.
Vida
Mariana Era filla del pelleter Luis Navarro, al servei dels reis, i de Juana Romero. La seva mare va morir quan ella tenia nou anys i s'hagué de fer càrrec dels seus cinc germans petits i el seu pare, que va tornar-se a casar poc després. Molt devota des de petita, va ser promesa en matrimoni als 22 anys. La noia volia fer-se religiosa però, davant la negativa de son pare, per tal d'evitar el matrimoni, es va rapar i desfigurar la cara. Trencat el compromís, el seu pare la va tancar a casa, on va viure en males condicions durant onze anys fins que va poder escapar-ne.
El 1598 va viure vora l'ermita de Santa Bàrbara, com a penitent. Finalment, el 1606 ingressa al convent de les mercedàries descalces de Nuestra Señora de la Concepción (conegut com a convent de Don Juan de Alarcón), però per la seva feble salut no pot professar-hi, quedant-se a viure a la vora del conent. Va tenir nombroses experiències d'al·lucinacions, èxtasis i visions. Va tenir conflictes amb el seu primer director espiritual, Antonio del Espíritu Santo, i va prendre com a director i confessor Juan Bautista del Santísimo Sacramento, reformador de l'Orde de la Mercè, que va aconsellar-la fins a la seva mort.
El 1616, en haver millorat de salut, és admesa com a terciària mercedària. Va morir el 17 d'abril de 1624.
Veneració
El seu cos va restar incorrupte. Enterrat al convent de Don Juan de Alarcón de Madrid, va ser venerat des de llavors, explicant-se'n nombrosos miracles. En diverses ocasions es va exhumar el cadàver i continuava incorrupte: cada 17 d'abril, aniversari de la seva mort, és exposat al convent madrileny. Va ser beatificada per Pius VI el 18 de gener de 1783.
A l'església de Santiago es conserva una talla, de Julián de San Martín, que reprodueix el seu rostre en morir, extret de la mascareta funerària, i que va servir de model per a les imatges posteriors.
És coneguda popularment com a "la azucena de Madrid", de manera paral·lela a "la azucena de Quito" santa Mariana de Jesús. Segons la tradició, aquest sobrenom es deu a que quan era malalta li van fer una sagnia i van recollir-ne la sang en una galleda, de la qual va néixer un lliri.