Becadell comú
.jpg)
.jpg)
.jpg)
El becadell comú, bequeruda al País Valencià, becassina o cegall a les Balears (Gallinago gallinago) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.
Morfologia
- Fa 25 cm de llargària total i 39-45 cm d'envergadura alar.
- Cos rodanxó i postura acotada.
- La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
- Té el dors d'un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
- Al cap són molt visibles una sèrie de ratlles negres.
- Ventre blanc.
- El pili és vionat de blanc i negre.
- Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
- Ales punxegudes.
- Potes curtes.
Subespècies
- Gallinago gallinago gallinago (regió paleàrtica, llevat de les Illes Fèroe, Islàndia, Òrcades i Shetland).
- Gallinago gallinago faroeensis (Islàndia, Fèroe, Òrcades i Shetland).
- Gallinago gallinago delicata (Nord-Amèrica).
Reproducció
Nia de l'Europa Central amunt i des de mitjan abril fins al mes d'agost a prats humits i torberes. Els ous, quatre en total, són de color olivaci amb taques de color sípia, i medeixen 39 x 28 mm. La incubació es perllonga durant 3 setmanes i tots dos pares comparteixen la tasca d'alimentar els petits (es reparteixen la niuada i cada adult té cura dels dos pollets que li pertoquen). Els pollets triguen dues setmanes a aprendre a volar.
Alimentació
Menja cucs, que troba ficant el bec dins la terra humida, insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera.[1]
Hàbitat
Viu en maresmes i terrenys pantanosos, tant de l'interior com del litoral, com poden ésser els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre (hi aprofita els arrossars i les llacunes d'aigua dolça) i el del Llobregat. Mai no es troba en terrenys marins.
Distribució geogràfica
Es troba a Amèrica, Euràsia i Àfrica. Hiverna al nord de Sud-Amèrica i Àfrica.[2][3]
Es pot trobar a totes les zones humides dels Països Catalans, on la seua permanència durant més o menys temps depèn de la quantitat d'aigua disponible.[4] A Mallorca és abundant mentre que a Formentera és bastant escàs, essent moderat a les altres illes de l'arxipèlag balear.
Costums
- És migrador parcial als Països Catalans (d'octubre a abril), on abunda en alguns indrets.
- Practica un vol en ziga-zaga i molt ràpid, que fa augmentar la dificultat de la seua cacera, però per aquest mateix motiu esdevé per als caçadors una peça molt més cotitzada.
- És molt característic el soroll que l'acompanya quan vola, provocat per la vibració de les plomes externes de la cua.
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 52. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Peterson, R.: A Field Guide to Western Birds. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1961.
- ↑ Burton, D. i R. Burton: Snipe. P. 2190-2191 a The International Wildlife Encyclopedia, Vol. 16. Nova York: Marshall Cavendish Corporation. Any 1970.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 111-112. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs
- El becadell comú a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- El becadell comú a la UICN. (anglès)
- El becadell comú a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquesta au a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant del becadell comú. (anglès)
- El becadell comú a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- El bequet a l'Avibase. (català)
- El cegall a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- Descripció i hàbitat del cegall. (francès) i (anglès)
- Informació sobre la població del bequet al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de becadells comuns en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Fotografies i descripció del becadell comú. (anglès)
