Bel·lòvacs

Els bel·lòvacs (llati bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.

Vivien entre el Somme i el Sena, al sud dels ambianis, a l'est dels caletis, i a l'oest dels suessons. La tribu dels silvanectis, que vivia a l'est del riu Oise, i que Cèsar no esmenta, fou probablement part d'aquest poble. El bel·lòvacs ocupaven el que després foren els bisbats de Beauvais i Senlis. La seva capital segons Cèsar era Bratuspantium, però després Ptolomeu diu que fou Caesaromagus (Beauvais).