Benet Brell
Benet Brell (Barcelona, 1786 - Montserrat, 1850) fou un mestre de capella, compositor, organista i monjo benedictí català de la primera meitat del segle XIX.
Va ser membre de l'Escolania de Montserrat des dels 10 anys; allí va rebre lliçons de música de Narcís Casanoves i d'Anselm Viola. L'any 1803 ingressà al monestir com a monjo. Les seves primeres composicions daten de l'any següent. Després de la Guerra del Francès es destacà per la tasca de restauració de l'escolania, i de reconstrucció de l'arxiu musical, a la qual cosa col·laborà amb molta obra pròpia, tant de caràcter litúrgic com per a l'estudi dels escolans (obres per a piano).
Des del 1828 fou mestre d'escolans, tasca que es va veure interrompuda per la desamortització l'any 1835; la part més important de la seva producció de música vocal data d'aquest període.
En vida fou molt valorat com a hàbil improvisador a l'orgue i per les seves composicions, que inclouen abundant música instrumental: simfonies per a orquestra, minuets, sonates, versets per a orgue, valsos. La major part de les seves obres es conserven a l'arxiu de l'Escolania de Montserrat.
Tot i l'època en què va viure, el seu estil és plenament clàssic, tot i alguns elements més propis del Romanticisme més primerenc.
Bibliografia
Gran Enciclopèdia de la Música