Benet Buscarons
Benet Buscarons (Barcelona, febrer del 1647 – 7 de juliol del 1711 [1]) va ser mestre de capella, músic i sacerdot.
Biografia
Va ser nen de cor de la catedral de Barcelona, i rebé la seva primera formació musical del mestre de capella, Marcià Albareda; posteriorment, exercí de tiple de la capella fins al 1664. Al 8 d'agost del 1666 rebé el nomenament de Mestre de Cant de l'església parroquial dels sants Just i Pastor. A finals de 1670 fou ordenat sacerdot i pocs dies després, el 24 de gener següent, va ser nomenat cabiscol. El 27 de juliol del 1672 guanyà les oposicions per a mestre de capella de la catedral de Tarragona, però no sembla que l'arribés a exercir efectivament, perquè al 6 d'octubre següent fou Isidre Escorihuela qui ocupà la plaça. Es presentà a les oposicions per a mestre de capella de la catedral de València del 1677, sense èxit, però a 14 de maig de l'any 1678 va ser nomenat mestre de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona, càrrec que retingué fins a la mort.
De la seva obra com a compositor es conserven tres peces: el salm Cum invocarem a 12 veus; el responsori Qui Lazarum resuscitasti a 8 veus; i una
Salve Regina també a 8 veus. Sembla que fou una figura de prestigi a la Barcelona de la seva època, ja que fou cridat a participar en diversos tribunals d'oposicions, com les d'organista (1679) i mestre de capella (1682) de la catedral, i mestre de capella de Santa Maria del Mar (1699).
Vegeu també
- Pau Llinàs (1680, ? - 1749, Barcelona) mestre de capella que desenvolupà la seva activitat a Barcelona.
Notes i referència
- ↑ Batejat el dia 12 de febrer a la parròquia dels Sants Just i Pastor, el naixement hauria estat uns dies abans
Bibliografia
- Informació extreta especialment de l'article de Joan Úbeda a la revista electrònica Vibracions.