Vés al contingut

Benet Casablancas i Domingo

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Benet Casablancas)

Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, Vallès Occidental, 1956) és un compositor català.[1] Seguidor de les avantguardes clàssiques del segle XX, i deixeble de Friedrich Cerha a Viena, Casablancas sempre investiga noves harmonies. El resultat són obres com les Sis escenes de Hamlet (1989), La Petita música nocturna (1992) o els Tres epigrames per a orquestra (2001). Casablancas també ha estat director del Conservatori Superior de Música del Liceu i Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007). El compositor català ha escrit assajos com El humor en la música. Broma, parodia e ironía, Un ensayo (Reichenberger, Berlín, 2000) i La música catalana i les avantguardes europees (1916-1938) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).[2]

Biografia

Va realitzar els seus estudis musicals primer a Sabadell i després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, treballant, entre d'altres, amb Antoni Ros Marbà i Josep Soler. Posteriorment va ampliar els seus estudis a Viena gràcies a una beca de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, sota la guia dels mestres Friedrich Cerha (composició) i Karl-Heinz Füssl (anàlisi formal).[cal citació]

Paral·lelament, va estudiar filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar el 1980. Posteriorment realitzà el seu doctorat en història i ciències de la música. Casablancas ha combinat sempre la composició amb l'activitat docent, la divulgació i la recerca. Durant molts anys ha estat professor i cap de departament d'assignatures teòriques als conservatoris de Badalona i Vila-seca i a l'Escola de Música de Barcelona, impartint les matèries d'Harmonia, Anàlisi, Contrapunt i Fuga. En el camp universitari, ha estat professor associat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i col·laborador habitual dels Cursos de Especialización Musical de la Universitat d'Alcalá de Henares. Ha estat també assessor de diverses institucions, com ara la Fundació La Caixa, la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sabadell, i és membre del patronat de diferents fundacions (Fundació ACA de Mallorca, Fundació Simfònica del Vallès, Ribermúsica, etc.).[cal citació]

Les seves obres, que abracen una gran temàtica de gèneres i disposicions intrumentals, han estat interpretades arreu d'Europa i Nord-amèrica per les millors orquestres, sent considerat un dels compositors més prestigiosos de la seva generació. Ha col·laborat amb solistes, grups i orquestres de gran prestigi, nacionals i internacionals, com ara l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Orquesta Nacional de España, The London Sinfonietta,[3] la BBC Symphony Orchestra,[4][5] l'Arditti Quartet, l'Orchestre National de Belgique, la London Philharmonic Orchestra,[6], Malmö Symfoni Orkester, el Trio de Barcelona, Trio Kandinsky, el Trio Arbós, l'Ensemble Modern Akademie, l'Ensemble 10/10 de Liverpool, o els pianistes Josep Colom, Jordi Masó, Miquel Villalba o Ananda Sukarlan. Ha publicat nombrosos articles divulgatius i també treballs de caràcter especialitzat (The New Grove, Arietta, Quodlibet, Recerca Musicològica), així com el llibre El humor en la música. Broma, parodia e ironía (Reichenberger, 2000). És també col·laborador habitual de La Vanguardia. Ha estat Director Pedagògic de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). L'any 2002 fou nomenat director acadèmic del Conservatori Superior de Música del Liceu, tasca que compagina actualment amb la composició i la recerca.[cal citació]

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. El 2007 ha rebut el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya. Altres guardons rebuts han estat el Musician's Accord (Nova York), I i II Tribunas de Compositores de la Fundació March de Madrid, el Premio Nacional del Disco del Ministerio de Cultura, el Composer's Arena d'Amsterdam, el de les Joventuts Musicals de Barcelona, el Ferràn Sor de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. L'any 2008 els seus New Epigrams foren sel·leccionats pel jurat internacional de la SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània) per representar a Espanya als ISCM World Music Days celebrats a Vílnius.[7] Casablancas ha estat sempre interessat en establir nexes amb d'altres llenguatges artístics, des de la poesia i la literatura en general a la pintura i les arts plàstiques. Pel que fa al primer punt ha posat música a textos del també sabadellenc Josep-Ramón Bach (D'Humanal Fragment, per a mezzo i quartet de corda), Edgar A. Poe (The lake to..., per a contralt i orquestra simfònica), Josep Vicent Foix (És per la ment, per a tenor i piano), Miquel Martí i Pol (Poema d'amor, del llibre Estimada Marta, per a soprano i orquestra), Joan Oliver -Pere Quart- (Ja és hora que se sàpiga, per a soprano i piano), Paul Klee (Retablo sobre textos de Paul Klee, per a soprano, mezzo i piano) i Shakespeare, a les Set Escenes de Hamlet, per a narrador i orquestra, una de les obres més interpretades de l'autor. L'obra de Shakespeare, i més concretament La Tempestat, inspira igualment The Dark Backward of Time, per a gran orquestra simfònica. La forma poètica de l'Haiku és també present en la producció del compositor, amb obres com els Tres Haiku per a piano o l' Haiku per a violí, violoncel i piano que el 2009 foren estrenats al Japó durant una gira de concerts i conferències en aquell país.[8] Pel que fa al segon punt, trobem referents pictòrics en obres com Alter Klang. Impromptu per a orquestra a partir de Klee o Four Darks in Red, inspirada en la pintura del mateix títol de l'artista americà d'origen rus Mark Rothko.[9]

Ha rebut encàrrecs de grups i institucions tant prestigioses com l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Orquesta Nacional de España, el Miller Theatre at Columbia University New York,[10][11][12] The Royal Liverpool Philharmonic Orchestra,[13] Festival de Músiques de Torroella de Montgrí,[14] l'Ensemble Cantus de Croàcia o l'Ensemble 88 de Maastricht. Aquests darrers anys la seva música ha arribat a sales tant prestigioses com el Musikverein de Viena[15][16] o el Barbican Hall de Londres.[17] Les seves obres són publicades per Tritó Edicions, Emec i Boileau. La seva discografia inclou diversos monogràfics per segells com Naxos,[18] Columna Música,[19] Stradivarius, Fundació Música Contemporània/Emec[20] i Anemos.

Documents i entrevistes

  • Al Margen: Inventario de inventores (Radio Clásica-RNE)[21]
  • Opus Musica. Revista de Música Clásica (No 34 - Abril 2009)
  • Espacio Sonoro. Revista cuatrimestral de música contemporánea (Nº 17 Septiembre 2008)
  • ABC De las Artes y las Letras (Nº 857, 5 Julio 2008)[22][23]

Referències

  1. ↑ «Benet Casablancas i Domingo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Música catalana contemporània». Web. Generalitat de Catalunya, 01-03-2013. [Consulta: març 2013].
  3. ↑ Veure el programa d'una de les darreres col·laboracions a la web de l'orquestra
  4. ↑ Anunci del concert a la web de la BBC Symphony Orchestra
  5. ↑ L'estrena al Regne Unit de Set Escenes de Hamlet al Telenotícies de TV3
  6. ↑ Temporada Palau 100 2011-2012
  7. ↑ Vegeu la nota de premsa
  8. ↑ Programa del concert i conferència a Tokio (desembre 2009)
  9. ↑ Entrevista publicada a The Columbia Spectator
  10. ↑ Cartell del concert (25 de febrer de 2010)
  11. ↑ Programa de ma del Composer Portrait (25 de febrer de 2010)
  12. ↑ Reportatge a TV3: La música de Benet Casablancas a Nova York
  13. ↑ Anunci de l'estrena a la web de The Royal Liverpool Philharmonic Orchestra
  14. ↑ Crítica de l'estrena del Quartet de corda núm. 3, encàrrec del Festival, al diari El Pais
  15. ↑ El concert monogràfic de Benet Casablancas anunciat a la web del Musikverein
  16. ↑ Veure entrevista al diari El Pais
  17. ↑ Noticia radiofònica relativa a l'estrena a Londres de les Set Escenes de Hamlet
  18. ↑ Pàgina de Benet Casablancas a Naxos amb tots els àlbums
  19. ↑ Veure referència de l'àlbum a Itunes
  20. ↑ Veure referència de l'àlbum al catàleg d'Emec
  21. ↑ RTVE.es
  22. ↑ «Cultural (Madrid) - 05/07/2008, p. 42 - ABC.es Hemeroteca».
  23. ↑ «Cultural (Madrid) - 05/07/2008, p. 43 - ABC.es Hemeroteca».

Enllaços externs

Referències

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Benet_Casablancas_i_Domingo&oldid=120156»