Paul Klee
|
Aquest article tracta sobre l'artista. Vegeu-ne altres significats a «Ernst Klee». |
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | Paul Klee 18 de desembre de 1879  Münchenbuchsee, Suïssa | |||||||||||||
| Q4 | 29 de juny de 1940 Muralto, Suïssa | |||||||||||||
| Q231002 | Germana-suïssa | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | Pintor | |||||||||||||
| P135 | Surrealisme, expressionisme Bauhaus | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Paul Klee (18 de desembre de 1879 - 29 de juny de 1940) fou un pintor suís amb un estil entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracció.
Klee nasqué a Münchenbuchsee, a prop de Berna, Suïssa, en una família de músics. Estudià art a Munic amb en Heinrich Knirr i en Franz von Stuck. En retornar d'un viatge a Itàlia, s'establí a Munic, on conegué Vasili Kandinski, Hans Marc i d'altres figures de vanguardia, associant-se aleshores al grup artístic Der Blaue Reiter (el genet blau).
El 1914 visità Tunis i quedà impressionat de la qualitat de la llum de l'indret, escrivint al seu diari: "El color em posseeix, no tinc necessitat de perseguir-lo, sé que em posseeix per sempre... el color i jo som una sola cosa. Sóc pintor."
Klee treballava amb oli, aquarel·la, tinta i d'altres materials, generalment combinant-los en un sol treball. Els seus quadres freqüentment al·ludeixen la poesia, la música i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.
Acabada la Primera Guerra Mundial, Klee va donar classes a la Bauhaus, i a partir de 1931, a l'Acadèmia de Düsseldorf, abans de ser denunciat pels nazis per produir «art degenerat».
El 1933 deixà l'ensenyament i retornà a Berna, on realitzà una gran exposició a la galeria Kunsthalle (1935). En presentar-se els primers símptomes d'una greu malaltia, el seu treball es veié reduït. El 1940 fóu ingressat en una clínica de Muralto-Locarno, on va morir el 29 de juny.
Algunes obres
- Petit avet (1922)
- La màquina del gorgueig (1922)
- Camins principals i camins secundaris (1929)
- Ad Parnassum (1932)
- Cap de màrtir (1933)
- L'home futur (1933)
- Àngel pobre (1939)
