Bernat Metge
Fitxer:Lo sompni (1891).djvu Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413)[1] fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV,[2] introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial.[2] La seva obra mestra és Lo somni (1399).[2]
Biografia
Nasqué a l'antic carrer dels Especiers (actualment, de la Llibreteria),[3] fill de l'apotecari Guillem Metge,[4] del qual quedà orfe l'any 1359.[5] Vora el maig de 1364[6] la seva mare, Agnès, contreu matrimoni amb Ferrer Saiol,[5] funcionari de la Cancelleria Reial. Seguint el camí del seu padrastre,[2] va entrar a treballar a la Cancelleria Reial, on va fer carrera i va acabar essent el protonotari de la reina Elionor de Sicília (la tercera esposa de Pere III el Cerimoniós). Aquesta feina li exigia uns coneixements específics com per exemple: el domini de l'escriptura tant en còpia com en redacció, coneixements de llengües utilitzades per als documents importants (llatí, català i aragonès), formació bàsica en la doctrina cristiana i fins i tot fonaments del dret.
Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va apendre els coneixements cientifics i per part del seu padrastre els de les lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.
El seu nom ja era conegut en el món de les lletres i l'alta societat catalanes quan va apropar-se a la Cort, el 1376, i va entrar al servei del duc de Girona, el futur Joan I, per realitzar funcions d'escrivà i exercir diferents càrrecs i creixents responsabilitats.[2] Es va convertir en home de confiança del rei Joan I i de la seva esposa Violant de Bar.
Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat per corrupció i traïció amb d'altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona.[2] No hi ha proves documentals que fos empresonat, tot i que a Lo somni l'autor diu que va ser tancat al Castell Nou.[7]
Tanmateix, el 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després. Algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període. Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, va tornar a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment va viure com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la casa del carrer de la Cucurulla, el 1413.[2]
Obra literària
Fou l'introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana. La seva obra, polièdrica en la forma i en el fons, s'avança a la literatura del segle XV ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans de la darreria del segle XIV, i per aquest motiu se'l considera un innovador. Tot i compartir ingredients amb textos coetanis de Llull, Vicent Ferrer, Antoni Canals o Eiximenis, els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia.[2]
Inicis literaris i traduccions
Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi.
Bernat Metge va escriure l'any 1381 El llibre de Fortuna e Prudència, poema al·legòric en versos apariats de vuit sil·labes que debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradicció medieval, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.
També féu la traducció de la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval, si bé Bernat Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca, El Griseldis, sent el primer autor en traduir-lo al català, no en l'original italià de Bocaccio. La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva elegant prosa, a la carta introductòria que acompanya el relat, ja que suposa la primera mostra d'admiració per Petrarca que es coneix a Espanya.
Lo somni
La seva obra mestra fou Lo somni, redactada el 1399,[2] poc després de sortir de la presó,[2] on se li apareix Joan I al purgatori, per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí.
A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.[2]
En la descripció dels inferns segueix força la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident, ja que afirma que cap dels reis de la cristiandat des de l'inici del cisma ha entrat al cel per la seva responsabilitat en la seva gènesi, cosa que afectaria Pere el Cerimoniós i Joan I, que restaran al purgatori fins que el cisma s'acabi.
Referències
- ↑ «Bernat Metge». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Bernat Metge». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ Marsá, F. Onomàstica Barcelonina del segle XIV. Edicions Universitat Barcelona, 1977, p. X. ISBN 978-84-600-0875-0.
- ↑ de Montoliu, Manuel. Eiximenis, Turmeda i l'inici de l'Humanisme a Catalunya: Bernat Metge. Editorial Alpha, 1959, p. 102. ISBN 978-84-9859-093-7.
- ↑ 5,0 5,1 «Bernat Metge». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ Cingolani, Stefano Maria «Bernat Metge». Visat, núm. 6, 10-2008.
- ↑ Moreno Cullell, Vicente «Bernat Metge». Sàpiens. Ciències Socials en Xarxa, 27-02-2012 [Consulta: 14 juny 2013].
