Bernat Oller
Bernat Oller (Manresa, ~1315 - ?, ~1390) fou un teòleg, historiador i prior general dels carmelites.
Professà al convent de Manresa abans del 1360. El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau dels Papes d'Avinyó. Tingué càrrecs importants dins l'orde com a soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i prior general de l'orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester. Arran del cisma d'Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que féu escindir l'orde en dues obediències.[1]
Va escriure De successione intitulatione et confiscatione Ordinis B.Mariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine liber unus ad Urbanum VI, imprès a Venècia el 1507. També és autor d'una obra en llatí sobre la Immaculada Concepció i d'opuscles teològics.
Llegà la seva biblioteca de 143 còdexs al convent del Carme de Manresa.[2] Col·locat a la galeria de manresans il·lustres el 1896.
Referències
- ↑ «Bernat Oller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1025104-175856/index.html