Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Es va doctorar en dret i l'any 1417 va ser nomenat canonge de la Catedral de Girona. El 1424 se li va nomenar vicari general de Girona, càrrec que va compaginar amb el de gran ardiaca de la catedral Santa Eulàlia d'Elna. Finalment, el 1436 va ser nomenat bisbe de Girona. El mateix any del seu nomenament va signar un decret, confirmat a l'any següent al concili de Basilea, que determinava que únicament podien ser canonges de Girona els fills de nobles.
L'any 1444 es va traslladar a Roma on va residir durant dos anys i mig. El 1450, ja de retorn a Girona i amb la salut deteriorada, va nomenar com el seu auxiliar al bisbe titular de Nicea. Va morir l'any 1457. Bernat de Pau va ser qui va ordenar la construcció de la capella de Sant Pau de la catedral gironina, capella en la qual va ser enterrat. A més, va encarregar la decoració de l'altar major així com la construcció de les piles baptismals.
Pertanyia al llinatge de cavallers dels Pau, originari de l'Alt Empordà. Era fill de Joan de Pau i Rubió, senyor dels Abelles. El seu nebot Joan Margarit i de Pau va ser també bisbe de Girona així com un destacat humanista.