Berrós Jussà
| Localització | |
| Poble del terme de la Guingueta d'Àneu, abans, del municipi de Jou | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà La Guingueta d'Àneu |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,079,2 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
34 hab. |
| Coordenades | 42° 34′ 30.79″ N, 1° 9′ 12.66″ E / 42.5752194°N,1.1535167°E{{#coordinates:42 | 34 | 30,79 | N | 1 | 9 | 12,66 | E | type:city(34)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25597
|
Berrós Jussà és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Antigament formava part del terme de Jou.
Està situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la dreta del Torrent de Berrós i a llevant del Pantà de la Torrassa. És a l'extrem sud-oriental del que fou municipi de Jou.
Berrós Jussà té l'església parroquial de Sant Jaume.
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], Berrós és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: berro (esbarzer, tanca o lloc humit o llaurat de nou...) i untze (indret). Del primitiu Berrauntza es passa a Berrós. Indret d'esbarzers o indret humit podrien ser les interpretacions del nom d'aquest poble.
La segona part del topònim es deu al fet de ser el de més avall dels dos pobles del mateix nom (o dels dos nuclis del mateix poble). Jussà és un adjectiu català antic derivat de jus (sota) amb el significat d'inferior (en altitud).
Geografia
El poble de Berrós Jussà
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
Història
Època moderna
En el fogatge del 1553, Berros (no diferencia Jussà de Sobirà) declara[3] 4 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 25 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Berros-Jossa. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en una petita vall envoltada de muntanyes molt altes. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Jaume, que té com a annexa la de Berrós Sobirà. Hi ha diverses fonts amb aigües fortes, com és comú al país. Les terres són fluixes i pedregoses, amb muntanyes molt altes a l'entorn, algunes poblades d'avets, les altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc, patates i fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, alguns óssos i perdius. S'hi pesquen excel·lents i exquisides truites. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 42 ànimes (habitants).
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Guingueta». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Guingueta d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.