Berthold Goldschmidt
Berthold Goldschmidt (Hamburg, Alemanya, 1903 – Londres, Anglaterra, 17 d'octubre de 1996) fou un compositor alemany nacionalitzat britànic.
De família jueva, cursà estudis musicals (composició i direcció orquestral) en els conservatoris de la seva ciutat natal i Berlín, on fou influenciat per la renovació musical promoguda per Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg, introductors del dodecafonisme, i ell mateix formà part de l'anomenada segona generació de l'Escola Vienesa, amb Paul Hindemith, Kurt Weill i altres creadors de menor categoria com Krenek i Krongold.
A finals dels anys vint treballà en l'Òpera de Berlín, per la que va compondre peces escèniques, i el 1931 estava al front de l'Òpera de Darmstadt. Amb l'ascens del nazisme al poder, el 1933, la seva obra fou classificada, el mateix que la de tots els músics avantguardistes abans citats, d'art degenerat. L'expansió inquisitorial i xenòfoba es propagà immediatament per Alemanya, i després a Àustria, rera l'annexió, a tots els sectors de la cultura, una ofensiva que fou barrejada amb l'antisemitisme.
Amb aquesta situació, Goldschmidt, donada la seva doble condició de músic degenerat i membre de la comunitat hebrea, optà per sortir d'Alemanya i marxà amb un contracte a Leningrad (avui Sant Petersburg), al front de la qual Òpera i va restar fins a mitjans de 1935. Retornat a Berlín, constatà el risc que per la seva persona significava romandre en el seu país i decidí immediatament exiliar-se al Regne Unit, on es nacionalitzà britànic el 1937.
Allí dirigí varies formacions orquestrals, entre elles la de Glyndebourne, així com nombroses edicions del famós cal destacar especialment llurs Quartets de corda, una Xacona simfònica i un sempre polèmic Concert per a violí.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa, Suplement 1995-1996, pag. 110