Berwijn
| ||||
|---|---|---|---|---|
 La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont | ||||
| Cota del naixement | 270 msnm | |||
| Coordenades del naixement | 50° 40′ 42.94″ N, 5° 54′ 38.78″ E / 50.6785944°N,5.9107722°E{{#coordinates:50 | 40 | 42,94 | N | 5 | 54 | 38,78 | E | region:BE | |name=
}} | |||
| Naixement | Henri-Chapelle | |||
| Desembocadura | El Mosa a Moelingen | |||
| Cota de la desembocadura | 53 m | |||
| Coordenades de la desembocadura | 50° 45′ 19.28″ N, 5° 41′ 1.35″ E / 50.7553556°N,5.6837083°E{{#coordinates:50 | 45 | 19,28 | N | 5 | 41 | 1,35 | E | region:BE | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | |||
| Longitud | 30,4 km | |||
| Cabal mitjà | 1,151 m³/s | |||
| Superfície de la conca | 130,9 km² | |||
| Territoris de la conca | Províncies de Lieja i Limburg (Bèlgica) | |||
 Accediu al Portal:Geografia
| ||||
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen. El cabal mitjà a Dalhem és de 1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[1]
Al 1216 els monjos de l'orde cistercenc van triar la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel per a construir-hi l'abadia de Val-Dieu.
Fins al 1995, el riu era força pol·luit, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys desprès de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.
Afluents
- el ri d'Asse a Mortroux[3]
- el Riu de la Trappe o Vlamerie (Froidthier)
- el Befve (Charneux)
- el Bel
- el Bolland
- el riu de Mortier
Referències
- ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, Suivi scientifique de l’efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie., Lieja, Universitat de Lieja, 2007, pàgina 12 (francès) (en català: Seguit científic de l’eficàcia dels passos de peix nous sobre la *Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia
- ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, op. cit, pàgina 20
- ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, op. cit, pàgina 10
| |||
|
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
|
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |