Vés al contingut

Besiberri Nord

(S'ha redirigit des de: Besiberri del Nord)
Besiberri Nord
Cara nord del Besiberri Nord.
Cara nord del Besiberri Nord.
Cota màxima: 3.008,3[1] msnm
Coordenades del cim:   42° 36′ 19.01″ N, 0° 49′ 34.70″ E / 42.6052806°N,0.8263056°E / 42.6052806; 0.8263056{{#coordinates:42 | 36 | 19,01 | N | 0 | 49 | 34,70 | E | type:mountain_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat[1]

Serralada: Massís del Besiberri
Situació: límit Vilaller i la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i Naut Aran (Vall d'Aran)
Prominència: 101,3[2] m
Primera ascensió: Nils de Barck, Marcel i Henri Spont i J.M.Sansuc, el 7 d'agost de 1899.[3]
Ruta normal: Des de la Presa de Cavallers
Accediu al Portal:Geografia
Fitxer:P1100458 - Besiberri del Mig, Besiberri Nord i Punta d'Harlé.JPG
Besiberri del Mig, Besiberri Nord, Bretxa de Peyta i Punta d'Harlé.

El Besiberri Nord és una muntanya que es troba en el punt on coincideixen els termes municipals de la Vall de Boí i Vilaller, tots dos a l'Alta Ribagorça, i Naut Aran, pertanyent a la Vall d'Aran; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

«El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país».[4]

El pic, de 3.008,3[1] metres, extrem nord del Massís del Besiberri, està situat en la cresta que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes i limita al nord amb la Vall de Valarties. La Bretxa de Peyta és al seu est-nord-est, el Tuc dera Canau de Rius al nord-oest i el Besiberri del Mig al sud.

Rutes[5]

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri Nord. [Consulta: 12/06/2011]
  2. ↑ Calculada per Josep Borrut, amb les dades del Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 12/06/2011]
  3. ↑ COLL, Pep; ANIZ, Mercè; LUENGO, Víctor. Els tresors d'Aigüestortes i Sant Maurici. Lleida: Pagès Editors, S.L., 2002, pàgina 184. ISBN 84-7935-983-8. 
  4. ↑ Toponímia de la Vall de Boí. [Consulta: 12/06/2011]
  5. ↑ Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001) .

Bibliografia

  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)