Naut Aran
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de la Vall d'Aran | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Vall d'Aran | ||||
| Llengua pròpia | Occità aranès | ||||
| Superfície | 255,75 km² | ||||
| Altitud | 1.267 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.764 hab. 6,9 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 328250 4730650{{#coordinates:42 | 42 | 33 | N | 0 | 54 | 10 | E | type:city(1764)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
9 César Ruiz Canela Nieto (CDA) | ||||
| Codi postal | 25598
| ||||
| Codi territorial | 250254
| ||||
| Agermanament | Sentein (França) | ||||
Naut Aran (nom oficial, en aranès, anomenat Alto Arán fins el 1981, i Alt Aran des del 1981 fins el 1985) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran. Constituït al 1967 amb la fusió dels termes d'Arties, Salardú, Gessa, Tredòs, Montgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248'9 Km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzades: Arties e Garòs (en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.
Compta amb centres educatius, biblioteques públiques, museus, poliesportiu, piscina municipal, camp de golf i estacions d'esquí, així com també una àmplia oferta d'allotjament i restaurants. També s'hi pot caçar i pescar, activitats molt vinculats amb la cultura aranesa.
L'accés a Naut Aran des de la cara sud dels Pirineus es fa per la carretera C-28, que travessa el Port de la Bonaigua i connecta la Vall d'Aran amb el Pallars Sobirà. Al municipi es troba l'estació d'esquí Vaquèira-Beret, una de les més extenses dels Pirineus.
Geografia
El municipi destaca pel pas dels rius Garona i Noguera Pallaresa, que hi tenen la seva capçalera, la Vall de Montgarri i part del Pla de Beret, i cims de grans altituds com ara el Tuc de Mauberme (2.880 m), el Montardo (2.830 m), el Tuc de Barlonguèra (2.802 m) i el Tuc de Baciver (2.644 m).
També s'hi troben més de la meitat dels llacs aranesos, d'entre els quals l'Estany Major (al Circ de Saboredo), l'Estany Obago (al Circ dels Colomers) i l'Estany de Mar (a La Restanca) es distingeixen per les seves fondàries i extensions.
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Arties | 476 |
| Bagergue | 88 |
| Garòs | 158 |
| Gessa | 137 |
| Montgarri | 3 |
| Salardú | 452 |
| Tredòs | 154 |
| Unha | 96 |
| Vaquèira | 149 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Les dades anteriors al 1967 són la suma dels antics municipis.
Llocs d'interès
- Patrimoni cultural
- Sant Andreu de Salardú, església romànica del segle XII
- Santa Eulària d'Unha, església d'origen romànic
- Santa Maria d'Arties, monument històric-artístic al centre antic del nucli
- Sant Joan d'Arties, església gòtica on actualment s'hi fan exposicions temporals
- Casa Portolà d'Arties, casa del segle XVI de la família de Gaspar de Portolà
- Santuari romànic de Montgarri, del segle XVI, al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa.
- Museus
- Museu dera mòla de Salardú, antic molí fariner de l'edat mitjana restaurada recentment. La seva gestió depèn del Musèu dera Val d'Aran.
- Museu de la neu, a Unha.
- Museu eth Corrau de Bagergue.[2]
- Refugis de muntanya
- Estacions d'esquí
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 88. ISBN 84-393-5437-1.
