Vés al contingut

Bestiari popular català

De Viki.cat
Àliga de Valls

El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals de Catalunya en processons, cercaviles, balls, etc.[1] Tenen el seu orígen en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi,[2] evolucionant i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables, entre d'altres.

El 24 de novembre ha estat establert com a "Dia Europeu del Bestiari Festiu".[3]

Una de les festes més conegudes on són presents és la Patum de Berga, que se celebra la setmana del Corpus, declarada el 2005 «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.[4] També són presents a la Festa del Corpus i al Carnaval de Solsona (festa d'interés turístic nacional),[5] el Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona per les Festes de la Mercè, les Festes de Santa Eulàlia i el Corpus, i en festes majors com les de Santa Tecla de Tarragona, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, i festes d'altres tipus arreu del país.

Bèsties

Hi ha dues tipologies diferenciades de figures: les bèsties que representen animals reals i les que representen animals de tipus mitològic o fantàstic.

Animals reals

Animals fantàstics

  • Basilisc: Segons la creença neix d'un ou de gall. Té cap, coll i pit de gall i cos de serp.[6]
  • Cucafera: Ésser amb closca de tortuga gegant, i cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir la mainada. També pot ser una mena de drac -segons com una processionària molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes.
  • Drac: Bèstia de terra, aigua i aire, a Occident és associat amb lo maligne. Pot tenir varis caps.[6]
  • Griu o grifó: Au més gran que existeix, té cos de lleó i cap i ales d'àguila.[6]
  • Víbria: Drac identificat habitualment com la femella del drac, s'explica que quan es troba amb un home ben vestit, l'ataca i procura donar-li mort, mentre que si el troba nu, fuig atemorida. Pot tenir varis caps i es diferència del drac per tenir mamelles.[6]

Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

Drac de l'Agrupació del Bestiari

L'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya (ABFPC) és una associació de l'àmbit catalanoparlant que agrupa 180 entitats de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya Nord, incloent més de 300 figures del bestiari festiu popular. Té la seu a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).[3]

L'agrupació representa el "Món del Bestiari" i es va fundar el 24 de novembre de 1996 per proveir als grups d'ajuda tècnica i informació, com també de plataforma per la recerca i canal de comunicació del creadors, comissions i usuaris.[7]

L'entitat, conjuntament amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, va redactar un manifest en contra de la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu que amenaçava el futur de la Cultura del Foc.[8]

Referències

  1. «Bestiari festiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Plantilla:Citar llibre
  3. 3,0 3,1 «15 anys de l’"Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya"». Generalitat de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|25 de novembre de 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  4. «Patum of Berga». Unesco. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  5. «Festes principals». Oficina de Turisme del Solsonès. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Bestiari fantàstic». Carrutxa, {{#invoke:data|data_format|2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  7. Hernández, Jo Farb. Forms Of Tradition In Contemporary Spain. Univ. Press of Mississippi, 2005. ISBN 1578067502. 
  8. Manifest de suport als grups folklorics amb foc. 19 gener 2009

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister