Betxuanalàndia
Betxuanalàndia fou un territori del sud de l'Àfrica poblat principalment pel poble dels tswanes (els anglesos els anomenaren betxuanes), que a partir del 1884 va quedar sota influencia britànica.
El 27 de gener de 1885 els britànics van proclamar la seva sobirania sobre Betxuanalàndia[1] i van enviar una expedició militar (Bechuanaland Expeditionary Force) dirigida pel general Sir Charles Warren,[2] per fer efectiva la protecció britànica sobre Betxuanalàndia i el Kalahari el gener de 1885[3] i aconseguint l'annexió dels Estats Units de Stellaland[4] que bloquejaven l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central i per impedir la possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la República de Transvaal.[5] Els territoris del protectorat britànic de Betxuanalàndia situats al sud del riu Molopo van formar la Colònia de Betxuanalàndia, constituïda formalment el 30 de setembre de 1885[1] i que tingué per capital a Mafeking, mentre que els territoris situats al nord del riu van formar el Protectorat de Betxuanalàndia.[3] El 3 d'octubre de 1895 la colònia fou suprimida i incorporada a la colònia del Cap de Bona Esperança.[6]
Vegeu també
- Betxuanalàndia Britànica, per la colònia
- Protectorat de Betxuanalàndia, pel protectorat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Akweenda, Sacky. International Law and Protection of Namibia's Territorial Integrity: Boundaries and Territorial Claims. Martinus Nijhoff Publishers, 1997, p.130. ISBN 9041104127.
- ↑ Galbraith, John S. Crown and Charter: The Early Years of the British South Africa Company (en anglès). University of California Press, 1974, p.12. ISBN 0520026934.
- ↑ 3,0 3,1 Parsons, Neil. King Khama, Emperor Joe, and the Great White Queen: Victorian Britain Through African Eyes (en anglès). University of Chicago Press, 1998, p.32. ISBN 0226647447.
- ↑ Miller, Stephen M. Lord Methuen and the British Army: Failure and Redemption in South Africa (en anglès). Routledge, 1999, p.46-48. ISBN 071464904X.
- ↑ Giliomee, Hermann. The Afrikaners: Biography of a People (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 2003, p.241. ISBN 1850657149.
- ↑ Brownlie, Ian R.; Burns, Ian. African Boundaries: A Legal and Diplomatic Encyclopaedia (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1979, p.1095. ISBN 0903983877.